Huertas Claveria
Xavier Grau |
27-03-2007 20:59
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Josep Maria Huertas Claveria ha mort i la gran galeria de miralls del periodisme étic, responsable i compromés ha perdut un espai més on mirar-nos tots aquells que considerem l'exercici periodístic també una responsabilitat davant la comunitat.
M'esborrona llegir les cròniques sobre la mort d'aquest gran periodista que va topar amb la presó franquista, curiosament, per un article que parlava de meublés i militars: és curiós perquè barrejar també cases de cites i segons quins militars també li va costar un enorme disgust al company Iu Forn!!
Però vaja, al que anàvem. Huertas Claveria va deixar emprempta a totes els mitjans on va treballar i aquest esperit d'implicació i consciència pública en la feina del periodisme vaig tenir el goig de reviure-la al Diari de Barcelona, anys després del pas de Huertas Claveria pel degà de la premsa continental aleshores. Els despatxos,
la sala de reunions del director, l'espai dels teclistes i els correctors... tot -a l'inici de la dècada dels 90- recordava encara un periodisme actiu i militant que per desgràcia avui va perdent pistonada però que alguns de la meva generació encara hem vist en acció. La última fita, per a mi, de Huertas Claveria, en aquest moment que el salt al periodiste digital d'internet obre noves vies de resistència i debat em duu al cap una frase seva: "Deberíamos aprovechar las tecnologías para denunciar y desmentir las informaciones falsas" .
Acabat de nomenar degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya, Huertas Claveria llançava una defensa de la veritat -la primera víctima en una guerra, segons el propi Churchill- i recordava les intenses campanyes de desprestigi contra personatges tan dispars com Pasquall Maragall o Miguel Bosé...
El grans periodistes es guanyen el reconeixement del públic i de la professió per tot allò que escriuen, descobreixen i posen en valor però ho són, i per a mí molt més, per les motivacions étiques, íntimes i professionals que els duen a escriure, descobrir i posar en valor qüestions que per a molts altres no mereixen interés.
Aquest és el mestratge de Huertas Claveria que, succeint-lo darrera una mateixa capçalera del diari barceloní, vaig intentar retenir i que espero haver fet també una mica més meu, com a mínim en la defensa insubornable de la veritat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
