Lluis Llach en concert. fdg/ rita lamsdorff
Xavier Grau |
29-03-2007 21:53
Un amic, el Xavier Grasset, ha assistit al darrer concert de Lluís Llach a Verges i n'ha quedat molt content, impressionat fins i tot. Més satisfet estava, però, a l'afirmar: "Jo le pogut veure, també, al meu poble, a Vilaseca". Aquest mateix sentiment és el que molts podem haver sentit ara fa un any quan Llach va oferir a Cubelles un dels primers concerts de seu llarg comiat professional: "Nosaltres, també, l'hem pogut veure al nostre poble, a Cubelles". Gràcies a Ràdio Cubelles, en el marc de la celebració del seu 25è aniversari, el poliesportiu va acollir de nou un cantautor estimat que ara deixa sense banda sonora el futur de més d'un generació.
El segon concert cubellenc de Llach va coincidir amb l'aniversari, també de la seva primera actuació a Cubelles ara fa una vintena d'anys dins els actes de la Setmana Cultural. Molts cubellencs varem dedicar aleshores dies i dies a recòrrer el Garraf i les comarques veïnes enganxant cartells amunt i avall i venent entrades com a desesperats per poder assegurar una taquilla mínima per recuperar la gran inversió que costava muntar tot l'engranatge d'aquell recital. La cosa va funcionar i bé. Per a la memòria col.lectiva va quedar el regust d'un esforç reeixit que dues dècades després hem reviscut a través de l'empeta organitzativa de Ràdio Cubelles. Totes les vegades que he parlat amb Lluís Llach ha acabat la seva conversa amb la mateixa paraula que empra per signar autògrafs: "sort". A mi, però, m'agrada molt més una sentència també seva més adequada als moments que corren: "No abaratixis el somni".
El segon concert cubellenc de Llach va coincidir amb l'aniversari, també de la seva primera actuació a Cubelles ara fa una vintena d'anys dins els actes de la Setmana Cultural. Molts cubellencs varem dedicar aleshores dies i dies a recòrrer el Garraf i les comarques veïnes enganxant cartells amunt i avall i venent entrades com a desesperats per poder assegurar una taquilla mínima per recuperar la gran inversió que costava muntar tot l'engranatge d'aquell recital. La cosa va funcionar i bé. Per a la memòria col.lectiva va quedar el regust d'un esforç reeixit que dues dècades després hem reviscut a través de l'empeta organitzativa de Ràdio Cubelles. Totes les vegades que he parlat amb Lluís Llach ha acabat la seva conversa amb la mateixa paraula que empra per signar autògrafs: "sort". A mi, però, m'agrada molt més una sentència també seva més adequada als moments que corren: "No abaratixis el somni".
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
