Miriam de Lamo |
27-09-2007 22:39
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Si el cinema és la vida, si és transmissor, al cap i a la fi, de les preocupacions i les pors de l'ésser humà, no pot deixar de banda les preguntes que sorgeixen entorn a una de les malalties més implacables dels darrers anys, l'alzheimer.Com afronta el malalt i el seu entorn aquest patiment és un tema d'actualitat, molt atractiu, que han tractat films tan recomanables com "Billy Elliot" o "El hijo de la novia". Després de dirigir "Planta cuarta", llargmetratge dedicat a una altra malaltia, el càncer, el realitzador Antonio Mercero intenta explicar a "Y tú quién eres" la degeneració que comporta l'alzheimer a través dels lligams entre un avi i la seva néta. El pas d'internar el malalt a una residència, i l'avenç inevitable de la malaltia són el punt de partida d'un film que tot i la presència de dos actors de la talla de Manuel Alexandre (Ricardo) i José Luis López Vázquez (Andrés, company d'habitació d'Alexandre al film), decepciona, i molt.
La culpa és, en gran mesura, d'un guió que grinyola des dels primers minuts del film, i que no millora a mida que avança la història, més aviat al contrari. El director no aprofita la relació de companyerisme entre els dos malalts, i promou un sentit de l'humor que no qualla. I la història principal, l'amor entre avi i néta, arriba a punts desconcertants, poc realistes. La situació de la família en una classe alta espanyola encara crea més distàncies; i tant Cristina Brondo, en el paper d'Ana, néta de Ricardo, com Monti Castiñeiras, com a metge de la residència, deixen molt a desitjar en la seva interpretació. A diferència d'altres films de Mercero, "Y tu quién eres" no toca la fibra, ni aconsegueix la combinació de drama i comèdia que tant domina el realitzador. Tota una llàstima, tenint en compte les altes expectatives que ha generat el film.
La culpa és, en gran mesura, d'un guió que grinyola des dels primers minuts del film, i que no millora a mida que avança la història, més aviat al contrari. El director no aprofita la relació de companyerisme entre els dos malalts, i promou un sentit de l'humor que no qualla. I la història principal, l'amor entre avi i néta, arriba a punts desconcertants, poc realistes. La situació de la família en una classe alta espanyola encara crea més distàncies; i tant Cristina Brondo, en el paper d'Ana, néta de Ricardo, com Monti Castiñeiras, com a metge de la residència, deixen molt a desitjar en la seva interpretació. A diferència d'altres films de Mercero, "Y tu quién eres" no toca la fibra, ni aconsegueix la combinació de drama i comèdia que tant domina el realitzador. Tota una llàstima, tenint en compte les altes expectatives que ha generat el film.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
