CARRIL BICI, la manera més lògica de circular per ciutat

Él carril bici és, amb diferència, el millor que s’ha inventat per circular per la ciutat. No només per una ciutat petita, o relativament petita, com Vilanova i la Geltrú, o Bamberg, amb el mateix nombre d’habitants (vora els 70.000), sinó també per les grans ciutats com Berlin, Hannover, Frankfurt…
És clar que no tots els carrers i voreres tenen l’amplada suficient per tenir-hi un carril bici addicional, però el problema el resolen convivint pacíficament els cotxes, busos i bicicletes, amb un respecte aclaparador.

Per començar, cal dir que pel que fa al trànsit, es respecten els pasos de vianants. Pels que no sapigueu què vol dir això, vol dir que quan hi ha unes ratlles blanques pintades a terra, el vianant – la persona que va a peu – és la que té prioritat de pas, i no el vehicle motoritzat o la bicicleta. Ho explico perquè per regla general és una visió que hem vist molt poques vegades a les nostres ciutats. Bàsicament perquè les multes aquí són considerables (a l’igual com per tocar la bocina innecessàriament: és una estranya sensació passejar per una ciutat i no sentir gairebé mai un cotxe tocar la bocina, és senzillament molt més relaxant)

Les normes de circulació són respectades, per vianants i per vehicles. En general, tothom passa els semàfors només quan estan en verd, tant cotxes com peatons. Al començament sobta una mica, perquè veus la gent aturada en un semàfor, esperant, i veus que no ve ningú i el primer que penses, si vens d’un país com el nostre és : “home, si no ve ningú, no hi ha cap perill, perquè no passen?” . Doncs bé, no passen perquè no s’ha de passar, i punt. No cal trencar-se el cap, ni mirar si ara vénen, si no vénen, que si naps que si cols. Al cap de poc temps de viure-hi t’hi acostumes i és realment molt més relaxant, no cal jugar al gat i a la rata pel carrer, passes quan has de passar i els altres s’han d’aturar. És més relaxant perquè pots estar capficada en els teus pensaments, no cal pensar en el trànsit.

Amb les bicis passa el mateix: els carrils bici serveixen per unir poblacions que estan relativament a prop – és normal fer tres o cinc quilòmetres per qualsevol cosa – i per descomptat per circular per la ciutat. Hi ha molts amarradors per bicicletes (que és una cosa barata de fer, per exemple, molt més que un parquing per cotxes, no us sembla??) , es fa exercici, no contamina, és econòmic……. és que ho té tot!! Perquè les ciutats del Garraf, les de Catalunya, no aposten decididament per la bicicleta? Perquè no hi ha un carril bici que uneixi, per exemple, Vilanova amb Sitges, amb Ribes, amb Cubelles… o més carrils bici per les ciutats. Els ajuntaments tindrien molta menys despesa, crec jo, perquè fer parkings és car, perquè els cotxes embruten, trenquen més el paviment, i en general paralitzen més el trànsit.

El tema de les zones peatonals/circulació de bicicletes: Prohibició, permissivitat…. recordo que era un tema sempre clau pel que fa a la circulació de bicicletes pel centre de Vilanova. Com ho han resolt aquí? De les dues maneres: és permès de 6 de la tarda a 10 del matí – perquè la gent sopa més d’hora- i és prohibit anar en bicicleta des de les 10 del matí fins a les sis de la tarda, que és quan més persones van per la zona peatonal. Així tots contents, no?

 Alguns arguments a Vilanova que jo havia sentit eren: a l’hivern fa massa fred, com per anar en bicicleta. Aquí sí que fa fred, homeeeeeee!!!! o a Holanda!! o a Dinamarca, i tothom hi va. Dir que a Catalunya cal agafar el cotxe perquè fa fred fa una mica de riure. Això sí que és psicològic, creieu-me!!!!