Visions de Joan Fuster

L’acte consistirà en una introducció sobre la vida i l’obra fusteriana, a càrrec de Joan Terol, professor de l’Institut d’Ensenyament Secundari Manuel de Cabanyes. Tot seguit, es projectarà el documental biogràfic “Ser Joan Fuster”, produït pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València amb la col•laboració especial de la Càtedra Joan Fuster. L’audiovisual s’aproxima i analitza la personalitat i la quotidianitat del principal intel•lectual valencià del segle XX. El documental, realitzat per Llorenç Soler i Francesc Pérez i Moragón, és el fruit de tres anys de feina, i múltiples hores d’entrevistes, que s’ha transformat en un retrat intel•lectual i humà de l’assagista valencià.

El documental, que té una durada de setanta minuts, ha estat estructurat en diferents apartats cronològics que abasten la vida de Joan Fuster. A banda dels aspectes personals, la producció centra el seu interès en la tasca de Fuster com activista, animador de tertúlies i referent intel•lectual arreu dels territoris de parla catalana a partir dels testimonis de personalitats prou reconegudes que van tractar el pensador i que aporten visions, records i opinions sobre ell com ara Andreu Alfaro, Raimon, Josep Iborra, Lluís Llach, Jordi Pujol, Antoni Seva, Josep Fontana, Max Cahner, Eliseu Climent, Adolf Bertran o Jaume Lloret. Igualment, el llargmetratge tampoc no obvia el fet que Joan Fuster va ser víctima d’agressions i amenaces per part de sectors polítics i mediàtics vinculats a l’extrema dreta i al blaverisme.

L’objectiu de l’acte “Visions de Joan Fuster” cerca reconèixer el pensament, la visió política i les reflexions de l’intel•lectual més rellevant del segle XX als Països Catalans. Joan Fuster pensà, escriví i interpretà a bastament a propòsit de la qüestió nacional, sobre com la història, la llengua i la cultura podien determinar el sentit polític del nostre territori. L’empremta del pensament fusterià és inqüestionable i la seva figura esdevé clarament referencial. Cada pàgina ha estat un crit d’atenció, un estímul decisiu que ha fet agitar la consciència d’un país davant les abundants qüestions que l’havien mantingut en un estat de letargia passiva. Entre l’escepticisme inicial de l’autor i el desencís final, caminant entre l’agitació i la profecia, Joan Fuster ha deixat una obra estimulant i sense precedents, que ha fet reflexionar les generacions dels territoris de parla catalana.