Josep Piqué i Camps: «Vilanova ha de decidir què vol ser de gran»

- A què respon la mesura del seu ministeri que limita l'emissió de les televisions locals i les obliga a fer el pas a la tecnologia digital?
- «La televisió local a Espanya ha tingut un desenvolupament desordenat i això ha provocat una gran proliferació de televisions locals que utilitzen l'espectre molt sovint sense una cobertura jurídica suficient i la majoria amb tecnologia analògica. Ja està previst que hi hagi el que se'n diu l'apagada analògica el 2012. Nosaltres pensem que això ho hem d'anticipar perquè interessa als ciutadans. De manera que totes les televisions han de saber que tenen un any i mig per fer el canvi d'acord amb les llicències que a través dels corresponents concursos s'atorguin per part de l'administració competent, que són les comunitats autònomes.»

- Però les televisions locals potser no tenen recursos per fer front a aquesta reconversió.
- «Depèn de la capacitat que tingui cada televisió. El que cal és definir exactament la naturalesa de les televisions locals i evitar que emetin en xarxa, tal com està passant, perquè llavors perden el seu caràcter local. O sigui que la televisió de Vilanova ha d'anar dirigida als vilanovins, encara que en determinats moments pugui oferir programes que vegin els de Vilafranca o els de Sitges.»

- Llavors quin futur té Canal Blau de Vilanova?
- «La continuïtat d'aquest esquema passa per assumir aquesta reconversió tecnològica i reunir les condicions per presentar-se als concursos i aconseguir que la Generalitat els doni la llicència.»

- I si no l'aconsegueixen?
- «N'hi haurà d'altres, perquè jo estic segur que a Vilanova hi ha una demanda de televisió local que justifica que hi pugui haver projectes empresarials privats. Evidentment Canal Blau té l'experiència i els equips, però han de saber que hauran de competir amb altres per aconse guir la llicència.»

- El govern ha d'assumir responsabilitats polítiques pel desastre del vaixell Prestige?
- «Aquestes coses les hem d'analitzar després, amb una certa perspectiva, perquè el cert és que l'accident del Prestige ha estat una catàstrofe i desgraciadament són catàstrofes que passen relativament sovint. Jo crec que avui ningú ja no qüestiona que les decisions que es van prendre inicialment van ser les adequades. Tenir mitjans davant d'una catàstrofe d'aquesta magnitud és molt difícil i la cooperació internacional és molt important.»

- El PP finalment ha fet un pas enrere i ha reduït l'homenatge a la bandera espanyola a dates concretes. Aquesta exaltació patriòtica gratuïta és necessària i convé en un estat que es reconeix plurinacional?
- «Aquesta és una polèmica que a mi em fa molta gràcia. La famosa bandera fa més d'un any que hi és i ningú no hi havia prestat cap atenció. Això surt a la llum en un moment determinat en què es fa un homenatge en uns termes que no necessàriament són compartits per totes les sensibilitats. Però a partir d'aquí el debat es treu de polleguera. Tots els països fan homenatges als seus símbols constitucionals, el problema és que encara hi ha molta gent que no veu la bandera espanyola com la garantia de l'Espanya plural i constitucional sinó com una bandera del franquisme. I això és el que hem de superar ara.»

- Però discursos com els del ministre Trillo creu que incomoden.
- «L'única cosa que li puc dir és que el meu concepte de patriotisme descansa sobre la garantia de les llibertats dels ciutadans.»

- El ministre Rajoy va dir no fa gaires dies que CiU havia de superar determinats complexos nacionalistes perquè podia ben ser el braç polític del PP a Catalunya. Hi ha qui va interpretar aquestes paraules com una desautorització cap a vostè.
- «El mateix ministre Rajoy després ja va matisar les seves paraules i alguns mitjans ho van interpretar com una rectificació. Aquesta és una reflexió intel·lectual que no és innovadora. Jo crec que entre el PP i CiU hi ha més coincidències que discrepàncies i això ho veiem cada dia i el darrer exempl e el tenim en els pressupostos de la Generalitat. El dia que CiU canviï la seva manera de veure políticament la relació entre Catalunya i Espanya, per què no ens podem posar d'acord? Això és de sentit comú, però impossible a curt termini.»

- Vostè estaria disposat a ser conseller d'un govern presidit per Artur Mas?
- «A aquestes altures de la meva vida política crec que he demostrat que estic disposat a fer allò que convingui i, per tant, tot és possible. Però la meva voluntat de fer política no va associada a responsabilitats específiques sinó a projectes i d'això en dependrà.»

- I veu un ministre de CiU en un govern del PP a l'Estat?
- «Tant de bo. Nosaltres sempre hem estat molt partidaris d'això perquè la corresponsabilitat del nacionalisme català en la governació d'Espanya és positiva perquè significa assumir una altra cosa que per a mi és elemental: a vegades, des d'aquí sembla que el govern d'Espanya no governa per als catalans i això no és cert. No sé per què s'ha de veure com una cosa aliena a la realitat de Catalunya. És tan català el govern d'Espanya com el govern de la Generalitat o el d'un ajuntament.»

- La pugna per succeir Aznar acabarà debilitant el PP?
- «No. Jo ja fa temps que utilitzo una frase que veig que va fent fortuna i que és que la sucessió es decantarà de manera natural. El candidat del partit no ha de ser el que Aznar cregui més oportú sinó que el que tot el partit considera que té més capacitat per guanyar les properes eleccions.»

- I vostè en veu un més capacitat que els altres?
- «Jo veig els que es diu i no tinc cap dubte que no hi haurà sopreses i que serà una persona amb llarga experiència polítca, amb experiència de govern i molt conegut per als ciutadans. I això limita molt bé els aspirants.»

- Quina percepció creu que en tenen de vostè i els ciutadans de Vilanova?
- «Espero que sigui bona, però ja sé que això en política és impossible. Suposo que els resultats electorals de les últimes eleccions generals demostren que la gent de Vilanova aprova la tasca del govern del PP i per tant la meva com a ministr e.»

- Algun dia veurem la via soterrada?
- «Tant de bo. Jo estic empenyent amb tot el que puc, però hem de tenir present que és un projecte de gran magnitud i enormement car.»

- L'Espai Pirelli com canviarà Vilanova?
- «Vilanova ha d'aprofitar aquest projecte per definir què vol ser de gran. Vilanova té una tradició fonamentalment industrial i molt lligada a les activitats del mar i ara, en canvi, el Garraf cada vegada més és una zona de serveis amb una gran activitat comercial i ara el que cal és trobar un equilibri entre totes aquestes activitats perquè jo crec en la màxima diversificació possible.»

- Vindrà a Vilanova a apadrinar la candidatura de Santi Rodríguez?
- «Espero que la meva agenda m'ho permeti i si no m'ho permet procuraré que m'ho permeti. Crec que el Santi ha fet molt bona tasca. Preocupat i ocupat pels temes de Vilanova, treballador i honest i que afronta els temes amb intel·ligència. És un magnífic candidat i espero que els vilanovins ho sàpiguen valorar.»

- No li agradaria algun dia ser alcalde de la seva ciutat?
- «Això sempre es diu, de la mateixa manera que sempre es diu que per un culé la seva aspiració profunda és ser president del Barça, tot i que en aquests moments no sé si fóra la millor decisió.»

- També és dels que canviaria de president?
- «Deixi'm que m'instal·li en la diplomàcia que vaig aprendre quan era ministre d'Exteriors.»

- Quan diu que és de Vilanova, què recomana de la ciutat?
- «Els carnavals, perquè penso que és una experiència que com a mínim val la pena viure un cop a la vida.»