Els casals d'estiu del Penedès proliferen i s'especialitzen

No fa masses anys quan s’acabava el curs escolar els companys de classe s’acomiadaven i en molts casos no tornaven a retrobar-se fins el 15 de setembre següent. Molt ha canviat tot plegat. De fet, la fi del curs escolar abans de Sant Joan dóna pas a cinc setmanes més en què bona part dels infants, d’educació infantil i primària, segueixen compartint el dia a dia, si bé les tasques a desenvolupar canvien. I és que els casals d’estiu s’erigeixen en protagonistes durant la darrera setmana de juny i tot el juliol. El que abans era una opció complementària, ara pràcticament és un rutina obligatòria per la canalla, amb la qual cosa l’oferta s’ha disparat.

Durant aquests prop de 40 dies, només a Vilafranca hi ha la opció de prendre part en 25 casals d’estiu diferents (si bé alguns d’ells són pròpiament campus d’algun esport o dedicats a la llengua anglesa). La majoria dels casals de la capital altpenedesenca són organitzats per empreses privades, però n’hi ha cinc que són gestionats pel Consell Esportiu de l’Alt Penedès, que en total se n’encarrega de casals a tota la comarca, on la majoria de pobles compten amb un de propi.

Al capdavant d’aquesta gestió pública hi ha el secretari tècnic del Consell Pep Besolí, que explica que “la gestió dels casals d’estiu s’ha convertit en un dels pilars de l’any pel Consell, quan anteriorment era una cosa més aviat complementària”, alhora que afegeix que  “entre els casals que gestionem hi tenim entre 1.500 i 2.000 nens”, xifra que no se sap exactament fins al final de l’estiu, ja que les inscripcions són de caràcter setmanal.

Besolí assegura que “les setmanes més intenses són la darrera de juny i les dues primeres de juliol, posteriorment les xifres de participants ja baixen considerablement, en alguns casos, fins i tot, més del 60%”.

Els serveis que s’ofereixen també varien en funció del casal: “ens adaptem a la demanda, en alguns casos es comença amb un espai d’acollida de 8 a 9 del matí; en d’altres també hi ha la opció de dinar entre les 13h i les 15h; i fins i tot en alguns casos realitzem acollida a la tarda”.

En el cas dels casals del Consell, per dirigir-los fa falta la presència de 130 monitors, els quals segons Besolí “responen a un perfil d’entre 18 i 25 anys, cada cop més especialitzats en algun aspecte”. De fet, segons el  secretari tècnic del Consell, això és un fet important ja que “els casals genèrics i tradicionals de tota la vida estan desapareixent, sobretot a Vilafranca on hi ha molta competència i el que s’intenta és que cada casal tingui algun fet diferencial, algun valor afegit”.

La disponibilitat de monitors és un dels aspectes que ha canviat. Besolí considera que la diferència és que aquests joves abans “durant els tres mesos d’estiu treballaven en alguna fàbrica, ara no poden fer-ho perquè no hi ha oferta, i almenys intenten tenir ocupació i un sou durant un mes en un dels casals”. En aquest sentit, recalca que “fa 10 anys els monitors anaven buscats, ara no, tenim una borsa molt àmplia de gent. El que encara costa una mica de trobar és la figura del director”.

La gestió de tot plegat és el que fa anar més de bòlit: “fins dijous o divendres no sabem exactament amb els nens amb què comptarem per la setmana següent, això fa que a finals de setmana o durant el propi cap de setmana haguem de buscar a corre-cuita els monitors necessaris o, per exemple, en el cas de realitzar una excursió saber quants autocars fan falta”.

Actualment doncs, els casals d’estiu ja han envaït tot el mes de juliol, fins a esdevenir una prolongació del calendari escolar de manera ja consolidada. Falta veure si, en un futur, aquestes setmanes lúdiques s’acaben prorrogant també al mes d’agost que, de moment, resisteix com a període de vacances sense horari fix per als més petits.