Anaïs Franquesa: "la llei s'interpreta en funció de qui és la persona imputada"

La granadenca Anaïs Franquesa és advocada penalista i durant el darrer lustre s’ha dedicat a diversos dels casos de més repercussió social a Catalunya: ha treballat en la querella per les càrregues policials que van patir centenars d'estudiants en el context de les manifestacions contra el Pla Bolonya, l’any 2009; ha format part de  l’acusació popular per part de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona pel cas del Palau de la Música; ha integrat la defensa legal de manifestants en la vaga general de l’any 2010 i en les de 2012; ha participat en la querella contra Felip Puig i Manel Prat pel desallotjament de Plaça Catalunya l’any 2011 (junt amb 8 advocades més); i també ha format part de la defensa d'algunes de les persones detingudes en l’acció d’Aturem el Parlament del 15 de Juny.

Amb aquesta trajectòria, la penedesenca s’ha erigit en tota una veu autoritzada per explicar com es viuen aquests casos des de dins, en els sovint opacs processos judicials. Franquesa lamenta que “moltes persones són multades, denunciades o detingudes pel sol fet de participar en manifestacions i concentracions, és a dir, per exercir el dret a la protesta. Algunes accions de la PAH, d’Ecologistes en acció, del 15M, totalment pacífiques, acaben als jutjats i tribunals penals. Nosaltres procurem dur a terme la defensa legal d’aquestes persones”.

Seguint en aquesta línia, l’advocada penedesenca assegura que “així mateix, moltes altres persones són víctimes d'agressions per part d’agents de policia en aquests contextos. Nosaltres intentem que aquests casos no queden impunes, denunciant els abusos quan succeeixen. Per exemple, dues persones que van perdre un ull a conseqüència de l’ús de les bales de goma en la vaga general de març de 2012; o la demanda davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per una persona que va perdre l’ull pel mateix motiu l'any 2001”.

En una feina on es viuen de primera mà i de manera quotidiana conflictes socials, Franquesa afirma que “tot sovint sento dolor i ràbia de veure com funcionen les coses, de veure constantment que els processos judicials i la llei s’interpreten d’una manera o altra en funció de qui és la persona imputada, que hi ha un dret penal de l’amic i un altre de l’enemic” i sobretot denuncia que “hi ha moltes persones que veuen perillar el seu futur, amb peticions de penes de 5, 6 i 7 anys de presó només per sortir al carrer a defensar els drets de totes, mentre responsables polítics acusats i condemnats per corrupció ni tan sols s’han de preocupar”. Amb tot, la granadenca explica que “intento que aquesta ràbia no m’impedeixi fer la meva feina el millor que sé i tenir sang freda quan la necessito, però la veritat és que no sempre és possible”.

La seva feina li ha suposat marxar del Penedès, tot i que hi torna sovint, per instal•lar-se a la capital catalana. Des de la distància, l’advocada creu que “em dóna la sensació que a Barcelona tot va més de pressa que a la resta de llocs, el que no és necessàriament positiu, per cert. El Penedès també és molt actiu, per això, de fet, el primer desnonament que es va aturar per part de la PAH va ser a la Bisbal. Però potser sí que debats que ara s’estan tenint amb molta intensitat a Barcelona, com la candidatura de Guanyem i d’altres qüestions, al Penedès es miren amb més perspectiva”.