Feminisme

"La crisi ens ha fet més reivindicatives"

L’entitat La Frontissa analitza la situació actual del feminisme, l’aparició de nous moviments feministes juvenils i alerta dels estereotips sexistes que revifen a l’adolescència

Redacció Vilanova i la Geltrú 17-06-2016 20:09 Lectures 6721
L'associació de dones La Frontissa fa més de 18 anys defensa el feminisme a Vilanova i la Geltrú i la comarca. EIX

L'associació de dones La Frontissa fa més de 18 anys defensa el feminisme a Vilanova i la Geltrú i la comarca. EIX

La Frontissa fa dues dècades que lliuta des de Vilanova i la Geltrú contra la discriminació de les dones a la comarca i contra uns estereotips que marquen les persones per una qüestió de gènere. Ara fa més de 18 anys que aquest col·lectiu marxa en la reinvindicació feminista i des de fa alguns mesos, la seva “revolució” conflueix amb noves entitats juvenils feministes que s’han format a la ciutat. M.Pau Munuera és una de les responsables de La Frontissa i valora molt positivament l’aparició dels nous col·lectius: “aquest moviment ens empodera a les unes i a les altres. Nosaltres, la nostra generació, vam viure en una una societat que ens barrava el pas. Aquestes noies han viscut en un altra societat, són més fortes i estan més empoderades... i ens empodera a nosaltres”.

El Casal de Dones de Vilanova i la Geltrú ha jugat un paper important en apropar els diferents col·lectius feministes de la ciutat, que impulsen periòdicament activitats conjuntes. Rosa Soler, presidenta  actual de la Frontissa, reforça aquesta entesa: “Tenim un repte molt actual que és el de crear sinèrgies entre totes les realitats que ens envolten, les d’abans i les d’ara; recordar el passat i les dones invisibilitzades. I fer eco a tot tipus de violències sobretot les institucionals”. 

En aquest sentit des de la Frontissa consideren que malauradament la crisi econòmica ha ajudat a revifar el feminisme: “el feminisme s’ha vist durant un temps com una cosa passada de moda, però allò que estava soterrat, la crisi econòmica l’ha fet aflorar de mans de les diferències salarials, les famílies monomarentals, la precarietat laboral, les discriminacions a la feina, la pobresa de la dona... “. Per això, Munuera creu que “aquest moviment feminista d’avui no té res a envejar al dels anys 70”: “hem d’estar orgulloses d’aquest moviment i que  la gent jove s’organitzi i que ens poguem cohesionar de forma intergeneracional”. “La crisi ens torna a totes més reivindicatives”, analitzen des de la Frontissa, on apunten que la revifada del feminisme s’entèn perquè en tot aquest temps “les dones hem viscut un miratge, la il·lusió que tot estava bé era mentida”. Manoli Àlvarez, que va ser la primera presidenta de la Frontissa, considera que fins i tot els partit polítics han aparcat les polítiques de dones: “però en canvi sí que hi ha discriminació, per això defenso la discriminació en positiu”.

L’àmbit laboral i familiar és on més situacions de desigualtat es donen, segons alerta el col·lectiu feminista: “és cert que hi ha hagut una certa igualtat i evolució en la parella, però això dura fins que tenen una filla o un fill i llavors la funció materna ho torna tot als rols tradicionals. La dona continua treballant i assumint més tasques. Es crea una nova desigualtat. No hem evolucionant tant en temes sociohistòrics. Les mateixes institucions encara ara ens diuen que és bo i que és dolent, les nostres filles escolten una música carregada de continguts sexistes en la dualitat de colors rosa o blaus... Aquesta bipolaritat es manté i al mateix temps és la que ha provocat un revulsiu i sorprèn per la seva imposició sistemàtica  en diversos àmbits. I es sufient  per moure’ns”, argumenta Rosa Soler.

Però paral·lelament, la preocupació de la Frontissa es centra en l’adolescència, on les institucions situen el repunt de la violència masclista: “és una generació que té molta més informació, però també més consum de l’amor romàntic. És un parany: cançons, pel.lícules, publicitat promouen els estereotips en una societat neolliberal on tot està permès, tot té un preu i tot es pot vendre. Les marques ofereixen una visió de l’amor romàntic en què un sempre domina sobre l’altre i aquest interès general de continuar amb aquests rols de sotmetiment cala als instituts i al carrer apareixen nous insults com allò de ‘feminazi’”.

Per combatre aquestes situacions, la Frontissa demana un paper més actiu dels homes: “Volem la igualtat i que la diferència no sigui un perjudici o l’atribució d’un rol o d’un caràcter. L’home ha de ser activista. Necessitem homes que siguin feministes”. M. Pau Munuera ho explica: “a mi que un home fregui, faci la compra o cuidi dels nens no em sembla que sigui de ser feminista. Ha de ser actiu en la lluita d’aquest moviment”.

Després dues dècades de lluita feminista, la Frontissa sap que encara queda molta feina a fer: “nosaltres estem per la revolució. Els tòpics estan assumits i és alarmant que la revolució feminista no hagi calat després de tants anys”, alerta Munuera. La presidenta de la Frontissa, Rosa Soler, s’ha marcat un objectiu: “volem recollir tot el treball fet i visibilitzar la nostra feina per ajudar qualsevol dona que té ganes de ser útil, des de l’activisme i des de l’acompanyament. Hem de crear un espai crític de dades quotidianes sobre les dones, la violència masclista, la falta de recursos... No pot ser que en ple segle XXI s’estudiï  el paper de la dona a la història com una cosa optativa. Uns crèdits a escollir. Aquest any engegarem nous projectes que permetin crear espais des de l’activisme i des de l’actuació : creant xarxa i coneixement”.

L'associació de dones La Frontissa fa més de 18 anys defensa el feminisme a Vilanova i la Geltrú i la comarca

Eleccions municipals

Temps de voreres aixecades

Miquel Casellas

Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada

ENQUESTA WEB

El Penedès i Garraf en ple arriba a la segona fase del desconfinament. A les portes de l'estiu i amb un futur incert, segurament ja heu començat a fer plans per a les vostres vacances

Heu començat a fer plans per aquest estiu?


No