Àvia centenària

L'àvia més longeva de l'Arboç, Amèlia Guardià Andreu, celebra el seu 105 aniversari

L'Amèlia conserva una memòria envejable i és una enciclopèdia viva del passat i de l'actualitat del municipi

L'àvia més longeva de l'Arboç, Amèlia Guardià Andreu, celebra el seu 105 aniversari. Ivan Batlle Ventura

L'àvia més longeva de l'Arboç, Amèlia Guardià Andreu, celebra el seu 105 aniversari. Ivan Batlle Ventura

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest 22 de novembre de 2016, l'Amèlia Guardià Andreu ha fet 105 anys. Nascuda a L'Arboç l’any 1911 i casada amb Joan Ventura Morató van tenir dos fills, el Jaume i la Teresa. Va envuidar quan tenia 40 anys i no es va tornar a casar.

L’Amèlia és una dona forta i amb caràcter, viu amb el seu fill i es manté físicament molt bé, per l'edat que té. Cada matí es lleva ben d’hora, es vesteix, agafa el caminador i passeja rambla amunt, rambla avall, abans que despertin els veïns. Al llarg del dia repetirà un parell de cops més. I sempre avisarà a uns i altres de les efemèrides i els aniversaris, no sigui cas que se n'oblidin.

L'Amèlia conserva una memòria envejable, se’n recorda de tot, de les coses “d'antes” i les d'ara. És una enciclopèdia viva i et pot posar al dia de tot el que passa al poble, i explicar-te mil i una batalletes de temps enllà, com el dia que va finalitzar la guerra civil, l'any 1939, tornant de Miranda de Ebro de portar uns avals perquè alliberessin el seu marit d’un camp de presoners: "De tornada cap a casa, el meu germà Jaume i jo vam arribar a Saragossa a les 9 del vespre, però el tren que teníem que agafar no sortia fins l’endemà a les 7 del matí. Vàrem anar a dormir dins d’un dels vagons" explica l'Amèlia, "El tren estava pràcticament buit i mica en mica es va anar omplint. Aquell mateix dia havia acabat la guerra i la gent volia tornar cap a casa, així que a primera hora, quan va sortir el tren, no hi cabia ni una mosca. A les 8 del vespre, arribàvem a Calafell però era impossible sortir per la porta i només teníem dues opcions o continuar fins a Barcelona, que el tren es buidaria, o sortir per la finestra i vam optar per sortir per la finestra. Després a peu fins L'Arboç, per la Cobertera".

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local