Poble o ciutat?

No sé qui va dir que som lliures d’escollir el lloc on volem viure. La pràctica, al respecte, ens ofereix un ampli ventall de condicionaments que ens compliquen; bé podríem dir en aquest cas, la existència.

A la dècada del seixanta, del segle passat, l’emigració del camp a la ciutat, fora aquesta del nostre país o del estranger, tenia un motiu, un condicionant: la fam.

Desprès, molts optaren per conservar el lloc de treball a la gran ciutat, canviant el seu lloc de residència a les anomenades “ciutats dormitori”, més petites i més barates.

En poc temps, les empreses ubicades a les gran àrees metropolitanes varen fer el mateix que feia quatre dies havia fet la classe treballadora. La gent marxava i els negocis també.

Soc conscient de que em deixo un munt de fluxos migratoris. Penso que per un ornitòleg serien, de tot punt, imperdonables, però no ajudarien a la reflexió que aquest article us proposa.

La problemàtica actual és preocupant. Les grans ciutats no poden oferir el llocs de treball que la demanda del mercat laboral exigeix i tampoc podem trobar-hi habitatges dignes a preus raonables. Les de l’àrea metropolitana s’han encarit al mateix ritme que les grans i no fa falta més gent per treballar. A més les poblacions del cinturó s’han vist envaïdes per gents d’arreu del món, que malviuen com poden...

En canvi, Catalunya, sense anar més lluny, té centenars de pobles en vies de desaparició, per manca de gent. No vull entrar en detalls i estadístiques per no fotre-us els pèls de punta. Ni tampoc em vull referir a la població. És del territori del que parlo. De més de la meitat d’un país. El nostre. On mai no s’ha fet res per ordenar la seva demografia.

Per marxar, deixant una pretesa “qualitat de vida”, molt discutible, es veu, que es necessiten allò que el pagès cultiva i ven. I, sense segones residències que valguin, si mai em perdo, no em busqueu. Però, si per aquestes ho feu, ja suposo que ha quedat clar on em trobareu.

© Francesc Badia 22.9.03