Teràpia a les aules

La pedagogia ‘’de la interioritat’’ entra a les escoles per contrarestar l’efecte de les xarxes entre els joves

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, professores d’educació de la UB, defensen la implantació d’activitats de reflexió a les aules perquè els adolescents es coneguin a ells mateixos

ACN Barcelona 21-05-2017 21:00 Lectures 1211

Arxivat a:

Pla mig de dos estudiants de l'Escola Pia de Diputació desmuntant una pinça d'estendre roba. ACN

Pla mig de dos estudiants de l'Escola Pia de Diputació desmuntant una pinça d'estendre roba. ACN

En una època on les noves formes de comunicació formen part del dia a dia dels adolescents, les escoles han començat a primer les activitats de reflexió que busquen ajudar als joves a ‘’conèixer-se a ells mateixos’’. És el que s’anomena ‘’pedagogia de la interioritat’’, una opció cada vegada més present als centres escolars, per fer front a les conseqüències de xarxes i internet, entre d’altres. Ho recullen les professores de la Facultat d’Educació de la UB, Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, en el seu llibre ‘Aprendre a ser’, on tracten diferents pràctiques com la que fa anys du a terme l’Escola Pia, sobretot a l’ESO, unes experiències que ajuden a millorar la convivència i també els resultats.

Són les vuit del matí d’un dilluns. En una aula de segon d’ESO de l’Escola Pia del carrer Diputació, a Barcelona, la professora proposa als alumnes una activitat poc convencional. Amb música relaxant de fons, els reparteix una agulla d’estendre roba de fusta, i els demana que, per parelles, la desmuntin. És un encàrrec fàcil. Quan tots ho aconsegueixen, els demana que la tornin a muntar. Aquí ja hi ha algun grup que necessita que l’ajudin, però finalment, tots recuperen l’agulla original.

En acabat, la professora els demana millorar la postura a la taula, tancar els ulls i respirar profundament. L’objectiu és aconseguir que els nois i noies es relaxin per llegir-los un text que compara l’amistat amb l’agulla que acaben de construir. L’estat de calma que els ofereix és òptim perquè els joves estiguin plenament amatents al que se’ls està explicant.

És una de les activitats emmarcades en el projecte d’escola que du a terme el centre i que vol potenciar, d’una banda, les habilitats socials i d’altra, les emocionals així com la dimensió interior de cada estudiant. Tal com explica la tutora, Pilar Coll, són activitats que, tan programades com realitzades de manera un xic més improvisada, busquen situar l’alumne en un entorn més reflexiu.

Fa més de 8 anys que en aquesta escola de Barcelona aposten per aquest tipus d’iniciatives, amb l’objectiu de treballar aquestes tres dimensions i poder abordar algunes qüestions des d’un punt de vista més calmat i tranquil. Coll no creu que els joves d’ara ho necessitin més que abans però reconeix que anys enrere, aquesta manera de treballar ‘’no estava de moda’’ i es defensava més aviat com una activitat extraescolar. Tot i això, defensa ‘’fugir’’ de les modes perquè els resultats avalen aquesta aposta.

La tutora explica que a la pràctica, els canvis no són immediats, però permet als alumnes captar més l’atenció, que estiguin més atents alguna estona i per tant, defensa que si es pogués fer encara més habitualment, encara es notaria més, en convivència però també en resultats.

Aquesta és la tesi que defensen les professores de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet, després de recollir en el seu llibre ‘Aprendre a ser’’ diferents experiències escolars al voltant d’aquesta pedagogia, anomenada, de la interioritat. Buxarrais destaca que els infants, però sobretot els adolescents, en una etapa important de la seva vida, han de poder treballar ‘’sobre la construcció d’un mateix’’, i per tant ‘’mirar-se per poder desenvolupar-se creixent’’.

Per l’autora, és un tipus d’activitat que ‘’va a més’’ a les escoles perquè justament, la societat actual ‘’mira i prima allò exterior’’. Les noves formes de comunicació, per exemple, que tenen avui en dia els nens, diu Buxarrais, referint-se a internet i les xarxes socials que han propiciat fenòmens com el de la Balena Blava, fa que estiguin ‘’molt poc atents als que els passa a ells i més atents al que passa fora’’. Buxarrais creu que cal fixar-se en ‘’l’interior’’ abans que en les coses ‘’més materials’’ i aposta per treballar-hi des de les escoles per poder aconseguir-ho a través ‘’d’espais de reflexió’’ que permetin als joves ‘’saber cap in volen anar i on volen dirigir les seves vides’’.

Per Buxarrais, entre els beneficis que aporta aquesta pedagogia de la interioritat, destaca que els permet als joves saber gestionar millor les relacions interpersonals. En aquest aspecte, Marta Burguet, recorda que en l’àmbit de conflictes a les aules, si els nanos estan més atents, és més fàcil solucionar-los i per tant, es millora la convivència a les aules, i per tant, aporta millores educatives. De retruc, afegeix Burguet, els alumnes també poden millorar els resultats acadèmics ja que si els nanos estan ‘’més concentrats’’ els nivells acadèmics poden ser millors.

Burguet i Buxarrais han detectat que la pedagogia de la interioritat es va estenent a les escoles i tot i que, hi ha sovint es vincula a l’àmbit de les escoles religioses, perquè el mateix treball pot descobrir una vessant més ‘’transcendent’’, reconeix que s’han anat estenent a molt tipus de centres diferents com una ‘’opció d’escola’’ que aposten ‘’per anar endins’’ pel que fa a l’educació, que facin immersió a la realitat i no ‘’surffing’’.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

GarrafCoopera

La xarxa de camins ramaders i la transhumància: el patrimoni oblidat

Enrique Castro, Carles Lluch, Mike Alentorn

La identificació, recuperació, conservació i protecció jurídica, és una assignatura pendent en el nostre territori

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No