Referèndum

Un jutjat de Barcelona investiga la policia espanyola per l'actuació en 26 col·legis electorals i 130 lesionats

El jutge demana al cos policial el número d'identificació de tots els agents implicats, les instruccions que va donar la Delegació del govern i gravacions als mitjans de comunicació

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona ha acordat investigar l'actuació de la policia espanyola en 26 col·legis electorals de la ciutat el passat diumenge, que hauria acabat amb almenys 130 ferits i danys en un dels centres. El magistrat rebutja la petició de la fiscalia d'investigar només l'actuació en un centre i l'amplia a tots els centres on hi va haver actuacions policials polèmiques. En un dels centres, a més, hi ha una denúncia per danys materials. La interlocutòria ordena a la policia que li faciliti el número d'identificació dels agents que van intervenir, les instruccions que va donar la Delegació del govern espanyol a Catalunya i imatges gravades pels mitjans de comunicació en aquests centres.

En una dura interlocutòria de vuit pàgines, el magistrat Francisco Miralles, explica que va rebre la denúncia de la Generalitat per l'actuació policial de diumenge a tota la ciutat, però la fiscalia va dir que la investigació se centrés només als Jesuïtes de Sant Gervasi, ja que el Govern havia aportat imatges dels incidents. Però el magistrat ha rebut denúncies de fins a 26 col·legis i decideix obrir diligències per tots ells, amb 26 causes separades. Va demanar en 48 hores informes sobre les actuacions de cada cos policial. La Guàrdia Civil va assegurar que no havia intervingut a cap col·legi de la ciutat, els Mossos van demanar un ajornament i la policia espanyola va enviar un informe de 12 pàgines amb informació "somera".

En l'informe es detallaven 26 actuacions en 25 centres públics, una actuació al carrer amb un particular al que se li va requisar una urna que traslladava en cotxe, més un centre que al final no va ser intervingut, segons la policia, l'Escola Infant Jesús del carrer Avenir, al barri de Sant Gervasi-Galvany, que és la que la fiscalia demanava investigar. No obstant, el jutge diu que la Generalitat va aportar fotografies d'aquesta escola on es veuen una dona amb sang al cap, un home sent atès a terra i un "contingent important d'agents" de la policia espanyola. A més, hi ha quatre denúncies de persones ferides en aquest centre.

La policia, a més, també diu que hi ha 20 agents lesionats, però no concreta el tipus de lesions ni si es van produir de forma accidental o intencionada.

Paral·lelament s'han rebut al jutjat un "allau" de 130 informes mèdics de lesions provocades per la policia espanyola en col·legis electorals, segons els denunciants. La immensa majoria són lesions lleus, hematomes i erosions, excepte dos casos greus, tot i que el número podria augmentar properament, diu el jutge.

També hi ha una denúncia per l'apropiació de l'ordinador personal d'un individu, tot i que no denuncia lesions.
Dels centres investigats, els més afectats són l'Escola Mediterrània de la Barceloneta, amb 16 ferits, el CEIP Estel, amb nou ferits i danys a les instal·lacions, el CAP del Guinardó, amb deu ferits, el CEIP Ramon Llull, amb 19 ferits, i el CEIP Àgora, a la Guineueta, amb deu ferits. Hi ha tres centres sense ferits, però també seran investigats.

Per tot això, el magistrat considera que cal investigar totes les denúncies. Admetent que els policies estaven realitzant la seva funció i complint un mandat judicial, "no ha d'evitar-se l'anàlisi del que va passar per comprovar o descartar la proporcionalitat en l'ús de la força" per part dels agents. "Només estarà emparada la seva actuació en cas que existeixi tal proporcionalitat, en cas contrari, el procediment ha de servir per depurar les responsabilitat que corresponguin", afegeix.

La investigació de moment s'obre per delictes de lesions, la majoria lleus, però no es descarten altres delictes, ja que els denunciants també asseguren haver estat insultats pels agents.

Sobre el contundent escrit del fiscal on deia que l'actuació policial no havia "afectat la normal convivència ciutadana", el jutge diu que "resulta evident que això no és així, almenys segons les diverses gravacions" fetes pels mitjans de comunicació i els ciutadans. "Afectació de la normal convivència n'hi va haver, ja que hi va haver aldarulls i lesionats en almenys 17 llocs diferents de la ciutat en un matí". També recorda que la mateixa policia admet que va disparar salves a l'aire i pilotes de goma. La investigació judicial haurà de determinar, segons el jutge, si l'alteració de la convivència va ser fruit de la intervenció policial, dels votants concentrats o per una combinació.

Sobre el fet que l'actuació fos per ordre judicial i en legítima defensa, segons el fiscal, el magistrat afirma que això només es podrà justificar si l'actuació va ser "proporcionada a les circumstàncies existents, mai abans". "Fer tal afirmació a l'inici del procediment suposaria donar carta blanca a qualsevol excés policial que pogués haver-se produït en impedir investigar-los", respon al ministeri públic.

El jutge també mostra la seva "discrepància total" amb el fiscal quan va afirmar que el motiu de la reunió dels votants havia estat declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. "El que era il·legal era la convocatòria, organització i promoció del referèndum per part d'autoritats i funcionaris públics als que expressament el TC havia requerit amb apercebiment de les responsabilitats penals corresponents", argumenta. "El que no és il·legal ni il·lícit és que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació que se'ls va indicar, en un establiment públic obert a tal efecte, a reunir-se o a realitzar qualsevol activitat que s'hi hagués programat, fins i tot dipositar un paper sense cap valor legal en una urna", afirma. Aquests vots, segons el magistrat, "no poden produir cap efecte jurídic rellevant, en estar suspesa la llei que el sustentava".

No obstant això, també considera que aquesta llibertat tampoc permet que els ciutadans intentessin impedir l'actuació policial en compliment de les resolucions judicials. Per això, opina que és molt important saber si els concentrats exercien una protesta pacífica, una resistència passiva, una resistència activa lleu o greu, feien cua per votar o simplement eren al lloc dels fets. El magistrat no descarta cap opció.

Per últim, el magistrat també respon al fiscal que el fet que el número de ferits fos un percentatge molt petit dels votants i no afectés la majoria de col·legis electorals, pot descartar la "violència generalitzada" però "no pot servir per minimitzar la gravetat de fets concrets", que han de ser investigats. Per tot això, descarta els motius "espuris" de la denúncia del Govern, tal com els titllava la fiscalia.

El magistrat decideix citar els testimonis de cada actuació policial i crea 26 peces separades, una per cada col·legi intervingut, inclòs l'Infant Jesús de Sant Gervasi. També demana a la policia que identifiqui cadascun dels agents que va intervenir a cada centre, la funció de cadascun, i un informe més detallat de l'actuació a cada punt, així com una ampliació de la informació sobre les lesions patides pels agents i si van ser causades per terceres persones o es van derivar de la pròpia actuació, amb un informe mèdic de cada lesionat.

Al TSJC li demana totes les resolucions sobre l'1-O i les ordres donades als cossos policials, a la Delegació del govern espanyol a Catalunya li reclama un informe amb les instruccions orals i escrites donades a la policia espanyola, així com el nom dels responsables organitzatius i les seves funcions. També demana quins criteris es van fer servir per decidir els col·legis on es va actuar i el motiu pel qual "van cessar les intervencions al migdia i no van continuar fins el final del procés de votació".

A banda, demana les actes de la Junta de Seguretat de Catalunya, que es va reunir el divendres 29 de març, i ofereix a la Generalitat personar-se al procés judicial pels danys soferts a les seves instal·lacions, aportant pressupost o factura de reparació. Finalment, demana a nou grups de comunicació que remetin al jutjat les imatges gravades en aquests 26 punts investigats, amb especificació del lloc i l'hora que es van gravar, siguin imatges pròpies o de particulars.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local