Mobilització global: més d'una quarantena de països s'adhereixen a la vaga feminista el 8M

Milions de dones arreu del món reivindicaran aquest dijous els seus drets, ja sigui amb aturades parcials o totals a la feina o a casa, boicots al consum o altres vies de protesta. Les xacres que afronten cada dia les dones, com ara la bretxa salarial, l'assetjament sexual o la feminització de la pobresa mobilitzaran, com a mínim, a més d'una quarantena de països. Segons dades de la Comissió 8 de març, més de 40 països s'han adherit a la vaga feminista que s'articula a escala global a través del Paro Internacional de Mujeres o La Internacional Feminista, entre altres, amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L'Argentina, Alemanya, Austràlia, Bèlgica, França, Mèxic, Suècia o Espanya són alguns dels estats que ja s'hi han adherit i on es planegen activitats reivindicatives. La suma a la protesta, però, no és homogènia arreu ni s'organitza sota un sol paraigües, ja que diferents sectors de la societat civil, sindicats, grups comunitaris, associacions professionals o ONG preveuen dur a terme gestos, actes i marxes.

Els diversos escàndols sexuals que han sortit a la llum el 2017, les manifestacions massives contra els feminicidis o el moviment #MeToo s'han convertit en un "crit global" en molts països i molts sectors professionals, apunten des de la Marea Granate. En aquest sentit, consideren que el feminisme està "més unit que mai": "Aquest és el nostre moment".

A l'Argentina, per exemple, la jornada estarà marcada pel fort debat al país sobre l'avortament, que actualment està penalitzat excepte en alguns casos. És per això que dijous tindrà lloc al país la segona aturada de dones sota la consigna 'AbortoLegalYA'. A les quatre de la tarda tindrà lloc una concentració a la Plaza de Mayo de Buenos Aires i hora i mitja després les concentrades marxaran fins al Congrés, on aquesta setmana s'ha presentat un projecte de llei per despenalitzar l'avortament. Un dels col·lectius organitzadors de la jornada és Ni una menos, que va néixer precisament com a rebuig a la violència masclista.

A França, una de les principals concentracions tindrà lloc a la plaça de la República, a París, a les 15h40, l'hora triada pels organitzadors per fer visible que aquest és el moment en què una dona deixa de cobrar respecte a un home que també fa una jornada estàndard. La convocatòria a París prendrà forma de marxa més tard des del mateix punt, la plaça de la República, fins a arribar a la plaça de l'Opéra, un recorregut de prop de tres quilòmetres.

A Itàlia, la marea feminista darrere del col·lectiu Non una di meno (NUDM) ha instat a tornar als carrers el 8 de març, data en què s'han programat desenes d'actes al país i, en especial a les principals ciutats com Roma o Milà. "Sabem que fer vaga sempre és un gran desafiament, perquè ens enfrontem al xantatge d'un treball precari. Sabem el difícil que és interrompre el treball informal, invisible i no remunerat que fem cada dia a les nostres llars, en els serveis públics i privats, als carrers", exposen des del col·lectiu en la crida a totes les dones perquè parin.

Altres països, com el Regne Unit, ja han organitzat actes de protesta. De fet, la celebració del dia Internacional de la Dona coincideix aquest any al país amb el centenari de l'obtenció del dret de vot de les dones. La marxa anual pels drets de les dones va tenir lloc diumenge passat a Londres, on milers de persones van unir-se als carrers demanant la igualtat de gènere i celebrant l'aniversari.

El 'primer' Dia Internacional de la Dona

Celebrat anualment el dia 8 de març, el primer Dia Internacional de la Dona va ser l'any 1911, quan més d'un milió de persones van congregar-se a Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suïssa pel sufragi de les dones i els drets laborals, segons les Nacions Unides.

Al llarg de la història, han estat diverses les actuacions de protesta que han suposat canvis i millores en els drets de les dones. Un exemple és el protagonitzat per prop de 1.500 treballadores de bugaderies dublineses que, cansades de condicions laborals insalubres, hores extraordinàries i salaris baixos, van anar a la vaga el 1945 durant més de tres mesos. Gràcies a l'acció de resistència van aconseguir, entre altres, que per llei els toqués una segona setmana de vacances anuals.

Una altra fita és l'aconseguida l'any 1975 per les dones d'Islàndia, que van parar a Reykjavík per protestar contra la desigualtat econòmica en el "Dia de les dones inactives", situant en punt mort els serveis, les escoles i les empreses de la ciutat. Segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, Islàndia ha estat el país amb una major igualtat de gènere al món durant els darrers nou anys, havent tancat quasi el 88% de la bretxa de gènere. Amb tot, el 2018 el país nòrdic va fer un pas mes en convertir-se en el primer país al món amb una llei que exigeix a les empreses que demostrin que els seus treballadors cobren el mateix sou per la mateixa tasca amb independència del gènere.