"El pubillatge ha estat una manera de conèixer amb més profunditat, la meva ciutat, comarca i país"

S’acomiaden el proper diumenge 16 de setembre, en un acte a la Plaça de les Neus a les 19h; on també hi intervindrà la vilanovina Ruth Horro, primera pubilla de Catalunya, l’any 1957.

Per què creieu que us estimeu Vilanova i la Geltrú?

N: M'estimo Vilanova pel fet de ser una ciutat oberta i acollidora per a tothom, i compromesa amb el poble i els habitants. Té una gran estima per la seva tradició i cultura popular, i té l'anhel de mantenir-la viva i amb força, a través de l'autogestió i el voluntariat.

J: És la ciutat on he crescut i m'he format. Sé que me l'estimo, perquè cada cop que sóc fora un temps, francament, trobo a faltar el seu ambient, el seu passeig, la seva platja, la seva rambla i en definitiva, la seva gent. M'agrada veure, com la ciutat va creixent i la millorem entre tots cada dia. Realment, això que explico, pot semblar fred, aquí, però és molt sentit.

Podríeu explicar algun record viscut, a Vilanova i la Geltrú, abans de ser l’hereu i la pubilla?

N: Molt abans de començar l'aventura del pubillatge, quan era petitona, tinc un vídeo amb 4 anys on surto a casa plorant moltíssim perquè "el drac i els gegants se n’havien anat a dormir ja". Sentia ja la tristesa d'haver-se acabat la Festa Major. Això em demostra a mi mateixa l'estima que he tingut des de tota la vida per la cultura popular de la meva ciutat.

J: Pot semblar peculiar, però potser destacaria la graduació de final de l'ESO, al Col·legi Divina Providència. L'acte que vàrem fer a l'església, on vaig poder dir unes paraules. Va ser molt emotiu acomiadar-se de professors i companys després de tretze anys. I dic això, perquè l'escola em va marcar molt, en un sentit positiu, clarament, i considero important destacar-ho; tenint en compte, que forma part de la meva vida a la vila.

I ara, podríeu fer referència a un record viscut amb el pubillatge?

N: Un record molt especial que tinc és durant el Certamen Nacional de pubillatge a Santa Pau. Era una de les primeres sortides que vaig fer, i la veritat és que vaig veure l'autèntic sentiment que és el pubillatge. Emoció en estat pur, i veure tots els candidats a dalt de l'escenari, amb aquells somriures i les llàgrimes. Aquell dia em va marcar, i em va fer entendre el que pot arribar a ser aquest món.

J: Les darreres Comparses, amb la Núria a l'ajuntament, gaudint des d'una altra perspectiva, una festa de la qual sempre n'havíem estat actius. Moments, que vàrem poder aprofitar per explicar la nostra tasca, i en què consisteix el pubillatge a tots els convidats al consistori. De fet, d’això es tracta, de que ens expliquem i aquesta tradició torni a arrelar a la nostra ciutat.

Amb quin lloc de Vilanova us quedaríeu?

N: El mirador de la platja d'Adarró. Molts cops vaig allà en moments que necessito airejar-me, i simplement asseure'm i mirar tota la platja i Vilanova em permet recuperar la calma.

J: L'espai Far, és un lloc encantador i el fet de repenjar-te al seu mirador i notar la brisa, on pots veure la platja renaturalitzada i el Mediterrani, dóna molta pau. Alhora que hi trobem el Museu del Mar, mostra de la tradició marinera de la vila.

Què ha estat el pubillatge per vosaltres?

N: Em diuen fa uns anys que  a través del pubillatge s'uneix la cultura i la ciutat, i puc transportar aquests dos tresors arreu de Catalunya, i no m'ho crec. Ha estat l'oportunitat per poder realitzar-me en aquest àmbit i sentir l'escalfor i el suport de molts altres joves. 

J: El pubillatge ha estat una manera de conèixer amb més profunditat, la meva ciutat, comarca i país. Et brinda la oportunitat de viure la cultura des d'un altre punt de vista, coneixent interioritats de la teva ciutat, que no haguessis dit mai. Tanmateix, fa que et relacionis amb persones que, tot i que no coincideixis en certs aspectes, ens uneix l'amor al país i a la cultura, sens dubte. La Núria n’és un clar exemple.

Heu enfortit el lligam amb Vilanova i la Geltrú, des de que en sou els representants culturals?

N: Oi tant! El fet de que fos el primer any de pubillatge m'ha fet que hagués d'establir vincles amb molta gent, i amb Vilanova en general per poder fer arribar aquesta estima als habitants, i que ells també la tinguessin cap al pubillatge i la cultura de la ciutat.

J: Totalment, viure des de dins festes i actes de la vila, als quals sempre hi havies assistit com un ciutadà més, fa que tinguis una visió més global de com funciona la cultura popular a la teva ciutat, i t'enriqueix. És difícil però, després d'aquest any encara puc dir amb més orgull que mai, que sóc vilanoví, i que malgrat passi la faixa seguiré representant la vila, com un ciutadà compromès més.