Un estudi suggereix que les teràpies epigenètiques podrien originar l'aparició de tumors agressius

Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i publicat a la revista 'Nature Cell Biology' ha suggerit que les teràpies epigenètiques podrien originar l'aparició de tumors agressius. La investigació va voler esbrinar si l'obertura de la cromatina (complex format per l'ADN unit a proteïnes) és el factor que determina si una regió acumula més o menys mutacions. La conclusió és que els fàrmacs que inhibeixen els factors epigenètics -la funció dels quals és regular si l'ADN està més obert o més tancat- podrien estar alterant el patró i nombre de mutacions que acumulen els tumors, el que podria "ser fins i tot pitjor per als pacients", descriuen els investigadors. Així, l'equip considera que cal anar amb compte amb els fàrmacs que inhibeixen els factors epigenètics.

L'estudi adverteix que cal parar "especial atenció" amb aquests fàrmacs, ja que si bé l'efecte antitumoral pot ser positiu al principi, més endavant "podria desembocar en l'aparició de tumors més agressius".

"No diem que això hagi de ser així en tots els casos, però és quelcom que cal estudiar més a fons abans de decidir si els fàrmacs dirigits a factors epigenètics s'han de dur a la clínica o no", afirma Salvador Aznar Benitah, cap del laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer de l'IRB Barcelona.

La investigació també assenyala que l'obertura de la cromatina provoca modificacions genètiques de grans dimensions com duplicacions o pèrdua de diferents zones de l'ADN. Els responsables de l'estudi van veure que a causa d'aquest efecte, les cèl·lules tumorals se'n ressentien i, en un primer moment, els tumors deixaven de créixer davant la inhibició del factor epigenètic.

"Aquesta observació faria pensar que es tracta d'una bona diana terapèutica antitumoral. No obstant això, la inestabilitat genòmica provocada comportava també l'aparició de cèl·lules tumorals mutades que al final desenvolupaven tumors molt agressius", sosté Alexandra Avgustinova, investigadora postdoctoral de l'IRB Barcelona i primera autora de l'article.

La recerca s'ha fet en col·laboració entre un laboratori biomèdic i un de biocomputacional. "Són col·laboracions cada vegada més necessàries per estudiar el genoma dels tumors, les causes de les mutacions en els tumors i el desenvolupament de possibles noves teràpies antitumorals", assenyala Fran Supek, cap del laboratori Genome Data Science de l'IRB Barcelona i colíder de l'estudi.