Violència masclista

Les denúncies per violència masclista en la parella van incrementar-se un 1,4% i els detinguts un 3% l'any passat

Les dones s'han empoderat i s'han adonat que la violència sexual en la parella es pot denunciar, destaca la cap d'OAV

La cap del Grup central d'atenció a la víctima, Andrea Garcia, al seu despatx del Complex Central del cos de Mossos d'Esquadra el 4 de març del 2020.

La cap del Grup central d'atenció a la víctima, Andrea Garcia, al seu despatx del Complex Central del cos de Mossos d'Esquadra el 4 de març del 2020.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'any passat va tancar amb 13.162 denúncies per violència masclista en l'àmbit de la parella, un 1,4% més que l'any anterior. Els detinguts per aquest motiu van ser 1.361, un 3% més. L'increment més significatiu és el de denúncies per violència sexual en l'àmbit de la parella. La cap del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, Andrea Garcia, xifra aquest increment entre un 40% i un 45%. "Les dones s'han empoderat i s'han adonat que la violència sexual no només es pot denunciar fora de la parella sinó que també pots ser víctima d'abusos o agressions sexuals per part de la parella o exparella que també s'han de denunciar ", ha destacat Garcia en declaracions a l'ACN.

Els Mossos d'Esquadra fan el seguiment de 17.000 persones que són víctimes de violències, 10.900 de les quals per violència masclista en l'àmbit de la parella. La caporal explica que 7.000 d'aquestes tenen ordre de protecció i el 80% es situen en un nivell de risc baix. Indica que des del Grup d'Atenció a la Víctima que hi ha a cada comissaria es fa el seguiment a totes les víctimes que denuncien o també a les dones que demanen assessorament i s'observa que hi ha risc.

Graus de seguiment

Aquest seguiment consisteix en "vetllar per la seva seguretat" i es concreta amb trucades trucades periòdiques mensuals o diàries, assessoraments més específics o entrevistes on la víctima se senti còmoda, derivacions conduïdes amb altres entitats i ajuda perquè decideixi si ha de denunciar o informar de forma oficiosa la judicatura i la fiscalia de la seva situació, afegeix Garcia.

A la primera fase l'objectiu és l'establiment amb la víctima d'un pla de seguretat. Aquest es pot concretar en acompanyaments a les sortides de col·legis si la víctima té fills o en altres indrets. Pel que fa als casos més greus també es duu a terme la vigilància al domicili amb patrullatge aleatori o fins i tot proteccions de 24 hores extensives a la família més immediata si també es troba en situació de risc.

Revaloració cada tres mesos

"El seguiment desapareix quan desapareixen tots els indicadors, i el risc que la pugui matar o tornar a maltractar hagi desaparegut", apunta Garcia. Normalment la revaloració és cada tres mesos i quan els risc desapareix i la víctima hi està d'acord es finalitza el seguiment. En cas que s'observi "algun incident o novetat" els Mossos reactiven l'actuació fins que el risc desaparegui.

"No tenim un perfil de víctima", destaca Garcia perquè, si bé les dones que més denuncien tenen entre 35 o 40 anys, n'hi ha de totes les edats. Afegeix que la variabilitat també es trasllada a les nacionalitats o professions. "Qualsevol dona pot ser víctima de maltractaments", apunta.

Nous tallers amb adolescents

Per sensibilitzar als joves els Mossos d'Esquadra duen a terme xerrades de prevenció que es van incrementant tant en associacions o entitats com amb instituts i centres educatius, exposa Garcia. L'any passat n'hi van haver 800. Un dels camps de treball que destaca la caporal és internet perquè "la violència es replica amb internet i les xarxes socials de la mateixa manera que en el món real".

És per aquest motiu que han iniciat unes campanyes a les escoles per informar als adolescents d'entre 12 i 16 anys sobre violència sexual i ciberdelictes en l'àmbit de la parella.

La dificultat de denunciar

"Les dones tenen moltes dificultats per denunciar" reconeix Garcia, "sobretot perquè hi ha moltes circumstàncies externes" com una determinada religió, cultura o pressió familiar. "No és només què faràs amb la teva vida sinó com serà la dels teus fills", explica Garcia per mostrar un altre dels motius que dificulta que es presentin denúncies.

"Quan la dona no coneix que el fet que pateix es pot denunciar, el normalitza i per tant ho minimitza", diu Garcia. Afegeix que "algunes no volen denunciar perquè fer-ho significa demanar un ajut però no finalitza la situació de violència". Sense que la víctima senti que hi una administració "que l'ajudi, l'empoderi i estigui en el seu procés de recuperació" Garcia considera que "sempre hi haurà reticències a l'hora de denunciar o no".

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local