Salut mental

Un de cada quatre joves que acudeix a urgències de la Vall d’Hebron per motius psiquiàtrics s’ha autolesionat

L’edat mitjana dels nois i noies que consulten les UCI per un problema de salut mental ha anat baixant: dels 16 anys el 2015 als 12 anys el 2017

Social.cat / AMIC Barcelona 04-04-2021 9:50 Lectures 2279
Un de cada quatre joves que acudeix a urgències de la Vall d’Hebron per motius psiquiàtrics s’ha autolesionat. AMIC

Un de cada quatre joves que acudeix a urgències de la Vall d’Hebron per motius psiquiàtrics s’ha autolesionat. AMIC

La salut mental dels joves es va agreujant any rere any i les dades així ho corroboren. El servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron constata ara en un estudi que un de cada quatre joves o adolescents que acudeixen a les Urgències de l’Hospital Infantil s’han autolesionat. A l’estudi, els experts han analitzat 566 episodis clínics i han determinat, a més, que l’edat mitjana dels nois i noies que consulten a les UCI per algun problema relacionat amb la salut mental ha anat baixant del 2015 al 2017: dels 16 als 12 anys.

En la investigació, que s’ha publicat a la revista Actas Españolas de Psiquiatría, els professionals sanitaris han observat que els intents de suïcidi per sobreingesta de medicaments, els talls al braç, els cops autoinflingits o les idees de mort es donen, sobretot, en noies d’una edat mitjana de 15 anys i tot sovint sense patologies psiquiàtriques de base.

Tal com afirma el doctor Marc Ferrer, cap de la secció d’hospitalització del servei de psiquiatria, investigador principal del grup de recerca en psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i líder de l’estudi, aquestes dades “conviden a reflexionar sobre un problema creixent i preocupant”. “Són nois i noies que per l’edat que tenen haurien d’estar gaudint de la vida sense gaire preocupacions i, en canvi, tenen un gran patiment emocional i una manifesta incapacitat per suportar-lo, i arriben a l’autolesió i en alguns casos al suïcidi”, alerta Ferrer.

Les causes del dolor

Amb aquestes dades ben analitzades, la doctora Mónica Sancosmed, del servei de pediatria, explica que “qualsevol forma de provocar-se dolor és, de fet, una forma d’expressar el patiment, la ràbia, la tristesa i la solitud”. “Són emocions que no poden expressar, i els és més fàcil controlar el dolor físic que l’emocional. Amb això, alliberen part de l’ansietat que senten”.

Pel que fa a la causa que porta els joves a autolesionar-se, interactuen múltiples factors, apunten els experts. Hi ha factors de risc sociodemogràfics, sobretot predominant en les noies; psicopatològics, com la baixa autoestima, la depressió, els trastorns de conducta, o l’abús de substàncies; i factors precipitants psicosocials, com ara l’assetjament escolar, el divorci dels pares, els problemes familiars, l’abús sexual, la violència domèstica, els problemes econòmics, l’atur, les dificultats en les relacions socials, sentir-se diferent o les diferències ètniques i culturals.

Les xarxes socials, desencadenant de les autolesions

Per a Sancosmed, “l’augment de situacions precipitants com les esmentades, sumades a l’eclosió de les noves tecnologies, ha generat i fomentat aquest fenomen”. Molts adolescents i preadolescents, davant de vivències negatives, “es refugien en la realitat virtual de les xarxes socials, en les quals darrerament s’hi ha afegit un canvi en la percepció i ja no veuen les autolesions com una cosa negativa, i senten cert benestar per la pertinença a un grup i el formar part d’alguna cosa que està de moda”. Un exemple d’aquest fenomen, apunta Sancosmed, són les etiquetes #autolesió o #selfharm que s’utilitzen en xarxes socials com Instagram o Twitter.

L’edat dels joves, cada cop més baixa

Les dades de l’estudi mostren com l’edat mitjana dels noies i noies que consulten a urgències per un problema relacionat amb la salut mental ha anat baixant al llarg dels anys: dels 16 anys el 2015 als 12 anys el 2017. “Malauradament, les dades d’aquest estudi van en el mateix sentit que les que s’observen en estudis similars en altres països i reforcen l’evidència de la necessitat urgent d’obtenir recursos específics per a aquesta població tan vulnerable que després pot desenvolupar trastorns psiquiàtrics greus i que es poden cronificar”, adverteix Ferrer.

Ensenyament

Alerta. L'escola no està ensenyant a llegir

Jordi Larregola

Estem aconseguint la farsa perfecta de reduir les estadístiques de fracàs escolar i, alhora, tenir la meitat de la població jove incapacitada per a l'accés autònom a la cultura

ENQUESTA WEB

Amb la mirada posada al 9 de maig, data en què decau l'estat d'alarma, el Govern preveu l'escenari que es pugui aixecar el toc de queda nocturn si les dades actuals es consoliden

El 9 de maig s'aixeca l'estat d'alarma. Creus que és necessari mantenir el toc de queda?


No