Les dones trans es queden sense hormones femenines a les farmàcies

El canvi de sexe està molt lluny de normalitzar-se. El 1989 el Parlament Europeu instava als estats membres el possibilitat l’accés a les persones transsexuals a una assistència sanitària integral. L’enfoc del procés del canvi de sexe no podia ser més erroni. Les persones transsexuals havien de ser diagnosticades amb disfòria de gènere, un trastorn mental, per iniciar el procés de canvi de sexe.
Fruit de les reivindicacions del col·lectiu trans, el 2016 es va aconseguir despatologitzar la transsexualitat des de l’àmbit sanitari , amb una mirada més diversa i naturalitzar el fet de que algú pugui no identificar-se amb al sexe atorgat al néixer. Fins llavors era precisa una avaluació psiquiàtrica per accedir a la xarxa publica per iniciar el procés de tractaments hormonals, psicològics, quirúrgics i socials que suposen el canvi de sexe.

Catalunya va ser pionera en aquest sentit posant en marxa el model Transit, en donar acompanyament i atenció a les persones trans des d’una perspectiva biopsicosocial, que inclou atenció mèdica, quirúrgica, psicològica i social específica. No va ser fins el 2018 que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va excloure la transsexualitat de la llista de trastorns mentals però no serà fins l’any 2022 que la nova definició sigui adoptada per tots els estats membres. Aleshores deixarà de ser diagnosticada com a disfòria de gènere per passar a formar part de les condicions relatives a la salut sexual i denominar-se incongruència de gènere.

El procés de canvi de sexe s’ha trobat amb un nou problema. Els tractaments de les dones transexuals es composa principalment de dos medicaments. Els antiandrògens que bloquegen la testosterona, i per un altre costat s’introdueixen els estrògens que aporten les hormones femenines. El problema és en els estrògens que se subministren en dosis altes, de 6 mil·ligrams diaris a l’inici del procés. El valerat d’estradiol és el medicament que aporta els estrògens de forma menys nociva. Ja que de per si aquests fàrmacs augmenten els riscos de patir trombosis, malalties cardiovasculars o càncers de mames. “Ara de forma finançada no hi ha cap disponibilitat, no hi ha cap laboratori que ho subministri dins dels que estan coberts per la Seguretat Social”, alerta la calafellenca Lina Mulero, portaveu de la plataforma Transforma la Salut, que aplega a 12 associacions, més activistes independents que lluiten pel model d’atenció a la salut.

El problema principal és que aquesta medicació no està formulada per les persones trans. Sinó per a les dones que tenen un símptoma de forma prematur de menopausa, que són poques persones. “De fet, no hi ha cap medicació formulada específicament  per les persones trans, de les que no s'ha preocupat mai ningú. Els laboratoris es van quedant sense estoc i sempre hem de canviar de marca, però a dia d’avui no hi ha cap en estoc”, comenta la portaveu.

El col·lectiu està demanant mesures perquè les alternatives no finançades que existeixen de valerat d’estradiol, entrin dins del finançament públic i així poder tenir més opcions. El valerat d’estradiol no finançat és molt car i són poques les persones que s'ho poden permetre. Les dones amb pocs recursos econòmics que optin a una aturada en sec del tractament poden patir conseqüències físiques i psicològiques. “Avui només hi ha l’alternativa de prendre pastilles anticonceptives, però aquestes tenen com a principi actiu l’etinilestradiol, que encara és més nociu per la salut perquè augmenta molt més el risc de patir trombosis, afeccions cardiovasculars i els riscos de patir càncer de mama”, indica Lina Mulero, que afegeix que una solució seria que “els metges puguin emetre receptes amb la fórmula magistral de valerat d’estradiol i que estiguin incloses a la cartera de serveis”.

La manca de subministrament d’aquests fàrmacs ha generat preocupació entre les 1.600 persones a Catalunya que s’han quedat sense aquest tractament hormonal. El col·lectiu trans, a través de les entitats, ha emès escrits a nivell estatal, per portar-ho a l’Agència Espanyola del Medicament. A nivell de Catalunya s’han fet arribar la demanda al Departament de Salut i el CatSalut, a l’Àrea d’Igualtat de la Generalitat, i als eurodiputats per poder traslladar aquesta problemàtica al Parlament Europeu.