Cubelles reinventa les visites guiades entorn el Foix per "crear consciència" sobre la gestió del riu després de la dana

L'espai de la desembocadura del Foix, a Cubelles és encara una estesa de vestigis de la riuada del 12 de juliol. Tres setmanes després que la dana provoqués un desbordament, està prohibit el pas interior que creua la zona perquè les passarel·les sobre l'aigua estan destruïdes. La situació va obligar l'Ajuntament a aturar el calendari de visites guiades a l'espai natural, però aquest diumenge s'ha reprès l'activitat amb un nou enfoc centrat en els motius i conseqüències del desbordament. El govern vol "crear consciència" sobre la gestió del riu, i reivindica que les visites permeten divulgar la necessitat d'incrementar el cabal ecològic. Al mateix temps, es volen combatre les 'fake news' que han proliferat les últimes setmanes.

"Fins ara exposàvem la importància i valors de l'espai natural", apunta el regidor de Medi Ambient, Àlex Noheda, que diu que ha arribat el moment de centrar-se "en els motius que van portar a patir un desbordament i crear consciència sobre la necessitat de preveure noves riuades". "Hem cuidat molt la desembocadura, però ha acabat passant el que més temíem per una falta de gestió global", afegeix, en relació a l'etern reclam del municipi per incrementar el cabal ecològic i que el Foix aigües avall del pantà sigui més resilient.

Noheda posa com a exemple l'espai de la desembocadura, on les últimes dècades s'ha aconseguit mantenir un nivell d'aigua constant -després de desmantellar un antic càmping que hi havia a la zona-. El regidor assegura que l'estat renaturalitzat de la desembocadura "ha permès evitar efectes més devastadors" durant la riuada del 12 de juliol, i insisteix que garantir un riu actiu hauria reduït els danys d'una crescuda provocada per pluges intenses al Penedès.

"Cal ser conscient de què ha passat i per què ha passat", referma el regidor, que recorda que disposar d'un cabal ecològic més abundant és "una lluita eterna que l'Ajuntament no pararà de reivindicar". Després de la dana, assegura que s'ha obert una "oportunitat" de cara a la gestió del Foix amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè s'adoptin mesures en aquest sentit.

Aquest diumenge, la primera de les noves visites guiades a la desembocadura ha omplert la quinzena de places inicialment previstes, si bé la proposta ha anat sumant participants esporàdics, atrets per les explicacions dels guies. El responsable de Klimetica, l'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del Foix, Aron Marcos, veu fonamental que els ciutadans sàpiguen "per què es va desbordar el riu i com ho podria haver mitigat un bon estat ecològic".

Entre els motius que s'exposen a la visita, hi ha la "tropicalització del clima", l'estat d'alta ocupació en què es trobava el pantà i que no se'n fes un desembassament preventiu, "i també el problema que el riu ara no sigui un riu, sinó que es percebi com una riera".

Marcos insisteix fer baixar més aigua propiciaria l'existència d'un bosc de ribera entorn del Foix que, al seu torn, ajudaria a alentir el ritme de l'aigua i això reduiria els sediments que després es transformen en fang quan hi ha una crescuda. "Però tot això no ho tenim, l'aigua va baixar de cop i va acabar aquí molt més ràpid del que hauria estat si tinguéssim un ecosistema ben configurat", referma.

L'ús i gestió del pantà, l'estat en què es troben els tres sistemes de desembassament que té la presa, la qualitat de l'aigua i l'efecte de la vegetació són alguns dels aspectes que més han despertat l'interès dels assistents a la visita guiada. Tot un seguit de qüestions que Marcos lamenta que sovint estan envoltades de "mites", els quals volen trencar a través de l'itinerari de dues hores que es fa prop de la desembocadura.

Posa com a exemple la falsa creença de què la vegetació entorn el Foix provoca un "taponament" del curs del riu, "quan realment un bosc de ribera amb Freixes i una bona estructura faria un efecte esponja, de manera que retindria aigua".

A més de contextualitzar el desbordament, els responsables de la visita també exposen els efectes positius i negatius que la dana va deixar a l'espai natural. L'informador ambiental, Jaume Martín, precisa que ha estat positiva l'acumulació de sediments durant les últimes setmanes "de manera que ha crescut la platja i això ha atret un nombre major d'espècies animals".

El cantó negatiu és que la riuada va arrasar pollets de fotges i polles d'aigua, mentre una colònia d'abellerols que hi havia entorn el tram baix del Foix va col·lapsar per l'efecte de la velocitat de l'aigua. Així i tot, Martín assegura que totes aquestes espècies són típiques de l'ecosistema fluvial, així que tenen una alta capacitat d'adaptar-se als fenòmens naturals sobrevinguts, "ja que si fossin invasores, segurament se n'hauria perdut el 90% i no podrien tornar-se a reproduir".

La reconstrucció de l'itinerari intern, sense calendari

El gruix de desperfectes provocats per la dana al conjunt del barri marítim de Cubelles han quedat ja reparats. Noheda destaca que els primers dies els esforços es van centrar en la neteja del Passeig Marítim i dels carrers que havien quedat plens de fang, alhora que van restituir el tros escapçat a la platja llarga i van vetllar per la recuperació de la normalitat a les cases i edificis més afectats.

Tres setmanes després del dia zero, però, queda pendent la neteja de les restes vegetals acumulades a la platja, la reconstrucció del tram final del passeig i la reobertura de l'interior de l'espai natural de la desembocadura. I és que les passarel·les que marquen l'itinerari visitable van quedar del tot engolides. La imatge més impactant és un pont de ferro i formigó totalment rebentats per la força de l'aigua.

Noheda apunta que la reconstrucció està en mans de l'ACA perquè l'espai és de la seva competència, i avisa que la protecció mediambiental de la zona -espai ZEPA, PEIN i Xarxa Natura 2000- pot dificultar la tornada a l'estat anterior. El regidor insta la Generalitat a afrontar aquesta qüestió "amb urgència" per no dilatar en excés l'escenari devastat, alhora que reclama ajudes econòmiques per afrontar el sobrecost que han assumit fins ara les arques municipals per reparar tots els desperfectes a la via pública.