El pla Inuncat ja supera la vintena d'activacions el 2025, la xifra més alta en una dècada

El pla Inuncat s'ha activat 21 vegades durant el 2025 fins al novembre, la xifra més alta en, com a mínim, una dècada. Segons dades de Protecció Civil obtingudes per l'ACN, el pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya ha arribat a fase d'alerta en 20 ocasions, tantes com en tot el 2024, que ja era rècord, però aquest any també s'ha sumat una activació més en fase d'emergència. L’Inuncat també té la fase de prealerta, que no comporta activació del pla. Protecció Civil està ultimant una revisió dels llindars per engegar el pla, ja que cada cop s'observen "episodis més extrems". El Meteocat també participa de la reformulació –aquest any, ha emès avisos per més d'un terç dels dies de l'any, una xifra també rècord en una dècada.

La subdirectora general de Coordinació i Gestió d'Emergències de Protecció Civil, Imma Solé, explica a l'ACN que aquest any hi ha hagut "moments puntuals" en què la pluja ha afectat amb "certa intensitat", i recorda que s'ha notat més que altres anys perquè venim d'un període de sequera i molt poca precipitació.

Davant del fet que en l'última dècada mai s'havia activat el pla Inuncat tant com aquest any, Solé nega que sigui conseqüència de la dana del País Valencià de l'any passat. "Treballem amb els mateixos paràmetres amb què treballàvem abans", assegura, admetent, però, que tenen "present" l'emergència que es va viure fa un any i que va deixar 229 víctimes mortals a la província de València.

Amb tot, els criteris per engegar el pla d'inundacions de la Generalitat podrien canviar en un futur pròxim, ja que Protecció Civil està treballant en una "proposta tècnica de revisió de l'Inuncat" que s'està acabant de perfilar i que podria veure la llum "en les properes setmanes o mesos", segons el subdirector general de Programes de Protecció Civil, Sergio Delgado. L'anàlisi dels impactes dels últims anys i els efectes que han causat són claus en la feina que estan duent a terme. De fet, un dels principals motius de la redefinició és l'adaptació al canvi climàtic, segons explica, amb episodis cada cop més extrems, "llindars de pluja més elevats i que, per tant, produeixen impactes més elevats".

El risc d'inundació ja està generalitzat a tot el territori

Delgado expressa que històricament, a Catalunya hi ha hagut dues zones especialment marcades pel risc d'inundació: d'una banda, el litoral i prelitoral, "per la configuració de les muntanyes, la proximitat del mar i tota la influència del clima mediterrani que fa que a la tardor hi hagi episodis de pluges fortes que provoquen inundacions importants i sobtades", i de l’altra, les capçaleres dels rius, al Pirineu, en episodis "no tant de tardor", sinó de qualsevol moment de l'any.

Amb tot, afegeix que ara "cada vegada el risc d'inundació és més generalitzat", i no hi ha una part del territori que es pugui considerar fora d'aquest risc. Així, insta la ciutadania a pensar que a qualsevol punt de Catalunya hi ha "risc significatiu", ja que hi pot ploure fort i provocar una inundació sobtada.

L'ajustament de llindars de Protecció Civil s'està duent a terme amb l'Agència Catalana de l'Aigua i també amb el Meteocat, segons explica a l'ACN el cap de Predicció i Vigilància de l'ens, Santi Segalà, que aposta per la revisió, ja que cada cop les precipitacions de molta aigua en poca estona es donen "amb més freqüència i poden ser més intenses". Aquest tipus de pluges són típiques del clima mediterrani i poden tenir "efectes devastadors". En canvi, llevantades que s'allarguen en el temps com el temporal Gloria del 2020 són menys recurrents. El Meteocat distingeix els seus avisos de situacions meteorològiques de perill entre intensitat forta en un moment puntual i acumulació de quantitats elevades al llarg de moltes hores, i el primer ocupa més de vuit de cada deu episodis.

Rècord de dies amb avisos per pluja

Malgrat que amb la mitjana anual de precipitació no es veu una nova tendència sigui a l'alça o a la baixa a causa del canvi climàtic a l'arc mediterrani, explica Segalà, sí que després de la sequera s'ha observat la reactivació d'episodis "intensos en alguns sectors".

De fet, el 2025 va camí de rècord de dies amb avisos per precipitació emesos pel Meteocat, un factor que contribueix a l'hora de decidir si s'activa l'Inuncat. Segons dades de Meteocat, fins al 6 de novembre s'han fet avisos sigui d'intensitat o d'acumulació de pluja en 117 dies diferents (gairebé un 38% del total). En aquest punt de l'any, en l'última dècada només hi ha un any, el 2018, en què s'iguala aquest nombre, mentre que la resta se situen per sota. El 2024, la xifra a 6 de novembre era de 113 dies, però amb més avisos amb el nivell de perill alt (graus 4, 5 o 6) que aquest any, que se situa segon en aquesta categoria. Les dades analitzades comencen l'any 2014.

Així, Segalà explica que si bé la irregularitat de la precipitació a la Mediterrània any a any "és natural", aquesta primavera, estiu i especialment durant la tardor hi ha hagut diversos avisos de grau de perill elevat amb més freqüència que altres anys. Aquest 2025 "hem tingut molts episodis de precipitació intensa i això ha fet que es produïssin aquests avisos de grau més elevat", ha reblat.

Ruixats de final d'estiu que ara s'allarguen durant tota la tardor

A més, el Meteocat observa que, els últims anys, les altes temperatures de l'estiu s'estan allargant tant per davant com per darrere, i també ho estan fent les precipitacions que abans es donaven només a finals d'estiu o l'inici de la tardor derivades dels termòmetres enfilats. Ara, aquests episodis "arriben cada cop més fins a finals d'any". El factor principal per veure aquests ruixats intensos allargar-se més durant tota la tardor és "que la temperatura tant de l'atmosfera com del mar Mediterrani cada cop és més alta i aguanta més fins ben bé a final d'any".

Aquesta tardor ha estat paradigmàtica en aquest sentit, ja que el pla Inuncat s'ha activat nou vegades –set de les quals, el mes de setembre–, cosa que no té precedents des de, com a mínim, 2017, el primer any de què es disposa de dades.

El Baix Ebre i el Montsià, les comarques més afectades

En concret, els últims mesos han estat especialment complicats a les Terres de l'Ebre, amb precipitacions que s'han produït "de manera molt repetitiva i freqüent". Segalà descriu les comarques ebrenques com una zona amb "una orografia molt particular", en especial el delta, el Montsià i el Baix Ebre, amb una plana "molt a nivell del mar" però que té molt a prop les muntanyes dels Ports, que són "una paret". Segons expressa, els ruixats registrats recentment a l'Ebre no haurien estat tan devastadors a àrees amb una orografia menys complexa com ho han estat.

Les dades demostren que les comarques més meridionals del país són les que més han patit situacions de perill emeses pel Meteocat. Entre el 2014 i el novembre del 2025, el Baix Ebre i el Montsià han registrat respectivament 47 i 45 dies diferents d'avisos amb grau màxim dels nivells 4, 5 o 6, és a dir, els que preveuen o bé una intensitat de més de 40 litres per metre quadrat en menys de 30 minuts, o bé una acumulació de més de 200 litres per metre quadrat en menys de 24 hores. A una distància destacable, són els dos territoris que sumen més avisos d'aquest tipus, seguits del Baix Llobregat (38), el Tarragonès (37), el Baix Camp (36) i el Garraf (33). Si es té en compte només aquest any, el Baix Ebre i el Montsià també són les dues comarques capdavanteres, amb nou dies.

Comptant tots els avisos, també els de grau 1, 2 i 3 –els que preveuen o bé una intensitat de més de 20 litres per metre quadrat en menys de 30 minuts, o bé una acumulació de més de 100 litres per metre quadrat en menys de 24 hores–, el Ripollès és la comarca que se situa amb més dies d'avisos en l'última dècada (665), a prop d'altres territoris típicament plujosos com la Garrotxa (654), Osona (645) o la Selva (643).

Com reflecteixen les xifres, les condicions meteorològiques extremes també poden causar estralls especialment al litoral de Barcelona, com ara al Maresme, a causa de les rieres. El representant del Meteocat diu que episodis d'alta intensitat de pluges tardorenques n'hi ha hagut històricament, però "cada cop hi ha més gent i més eixos viaris", cosa que complica molt la gestió d'aquests fenòmens per evitar inundacions.