80 ajuntaments afectats per dèficits urbanístics, com Canyelles i Olivella, exigeixen al Govern un PDU i la reforma de la llei d'Urbanisme

Desenes d'ajuntaments catalans afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i no recepcionades han signat un manifest per exigir solucions al Govern i al Parlament. Fins a 80 municipis han donat suport al text, que han impulsat juntament amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i que han presentat aquest dimecres al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Entre d'altres, reclamen a la Generalitat un Pla Director Urbanístic (PDU) de totes les urbanitzacions amb dèficits, i la reforma de la Llei d'Urbanisme, a més d'un fons que regularitzi les zones urbanes en qüestió. Els ajuntaments signants i les entitats municipalistes també promouen mocions als municipis en el mateix sentit.

Els alcaldes dels 80 municipis, l'ACM i la FMC han reclamat al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius en les urbanitzacions que pateixen dèficits estructurals. Diversos batlles i representants de les dues entitats municipalistes han desgranat que cal garantir els drets a les persones residents d'aquestes zones.

Calculen que l'afectació arriba a un 10% de la població catalana, que viu en aquestes urbanitzacions que es van construir -la majoria- durant les dècades dels anys 60, 70 i 80. El manifest signat pels ajuntaments recalca que es tracta d'un dels reptes urbanístics "més gran del país".

Molts d'aquests espais es van construir sobre terrenys amb orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes, tal com recull el manifest. Amb el pas del temps aquesta situació "no s’ha regularitzat", convertint aquests àmbits en "focus de mancances urbanístiques i socials greus", segons remarca el text.

Els alcaldes i les entitats municipalistes avisen, a més, que aquests dèficits estructurals afecten elements "essencials" com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat.

Així mateix, alerten que molts ajuntaments es troben "atrapats" en una situació de "bloqueig legal i financer". Tot i que la Llei d’Urbanisme vigent estableix instruments de gestió per la transformació del sòl, la liquidació de les quotes urbanístiques derivades de les obres de regularització que han d’assumir els veïns resulta "inassolible" per la majoria dels residents, tal com reitera el manifest.

És per tot això que, davant la "gravetat i complexitat" de la situació, els ajuntaments que signen el manifest fan una "crida urgent" a la Generalitat i al Parlament per impulsar un canvi normatiu, financer i organitzatiu que permeti afrontar de manera "estructural, justa i sostenible" la problemàtica.

D'aquesta manera, reclamen a la Generalitat la redacció d’un PDU de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya, que sigui l’eina marc per establir criteris clars, homogenis i aplicables arreu del territori.

També demanen una modificació de la Llei d’Urbanisme que permeti donar respostes "reals i adaptades a la realitat" dels municipis amb urbanitzacions deficitàries. Aquesta reforma hauria d’incorporar criteris de viabilitat tècnica a l’hora d’exigir millores urbanístiques, reconeixent les especificitats dels municipis petits, dispersos i amb capacitat econòmica limitada, segons defensen.

Així mateix, els 80 ajuntaments, l'ACM i la FMC exigeixen la creació d’un Fons per a la regularització d’urbanitzacions que permeti la destinació de recursos als ajuntaments per a finançar la formulació i l’execució de programes d’adequació de les urbanitzacions.

Afegeixen que aquest Fons, amb participació de la Generalitat i altres entitats supramunicipals, haurà de prioritzar els municipis més petits i aquells amb menys capacitat econòmica.

El president de la FMC, David Bote, i el vicepresident de l'ACM, Gerard Sabarich, han defensat el manifest i han reclamat que s'atenguin les peticions dels ajuntaments. Els alcaldes de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, i de Sant Feliu de Buixalleu, Xavier Santos, han estat els impulsors principals del manifest, juntament amb l'ACM i la FMC.

Els alcaldes signants del manifest i les dues entitats també impulsen mocions als consistoris amb les mateixes demandes. En acabar l'acte al Col·legi d'Advocats, alcaldes i alcaldesses han llegit el manifest.