Potser, només potser, aquest cop sí

Quan es va signar el pacte de l’Eix Diagonal, l’aliança entre els municipis de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa, a Vilanova es va obsequiar als alcaldes amb un facsímil d’un estudi-treball sobre les possibilitats de la construcció d’un ferrocarril des de Vilanova a Calaf, passant per Vilafranca i Igualada. El projecte era de finals del segle XIX i a principis del XX la idea va anar prenen cos, però finalment, com tantes coses, va decaure.

Sens dubte aquella proposta volia aprofitar els moviments econòmics dels territoris per activar mecanismes de transport que fonamentessin dinàmiques socials i econòmiques interessants.

Era, en definitiva, trobar instruments que unissin el rere País i la costa.

Però la realitat va ser tossuda i la historia de les batalles i les dèries pel ferrocarril al nostre territori van seguir, són llargues i gairebé sempre acaben en fracàs, la més il·lustrativa és la ruïna dels promotors del Ferrocarril. Barcelona-Vilanova-Valls.

Esperem que amb l’anunci del Tren Orbital aquest cop tot vagi bé.

Quan es plantejava el Pla General de l’any 2001 a la ciutat, ja al segle XXI, es va apostar per la reserva de terrenys a la zona de l’Eixample Nord per poder traslladar-hi l’estació del ferrocarril, les rodalies actuals i que alhora fos també l’arribada (inici i final de trajecte) de la línia orbital de manera que anés  paral·lela a la Ronda.

Per tant que 25 anys més tard ressorgeixi amb força la vella idea del Tren Orbital. És una bona notícia.

Que un dels desllorigadors de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat sigui la construcció d’aquesta línia orbital és la culminació de molts anys de reclamació -amb alts i baixos d’intensitat en la demanda- i potser garanteixi que aquesta vegada serà la bona. Prenen de nou protagonisme les previsions urbanístiques dels ajuntaments fetes fa temps.

En el seu moment l’impuls per part de diversos ajuntaments propiciant l’anomenat Arc Metropolità va posar damunt la taula la construcció d’un ferrocarril entre Vilanova i Vilafranca com a tram de l’eix orbital que, anant des de Vilanova a Mataró, superava la capital per fer trajectes directes a Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Era descentralitzar i sostreure’s dels sistema radial i anar a una veritable xarxa o teranyina d’unió territorial. De la idoneïtat i viabilitat del projecte ja hi ha estudis previs fets que ben segur analitzats justifiquen les inversions que costaria el mitjà de transport.

El projecte del Tren Orbital pretenia crear una línia ferroviària que unís Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant per l’interior i connectant ciutats com Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell o Granollers. L’objectiu era, com hem dit, trencar el model radial centrat en Barcelona i facilitar la mobilitat entre les ciutats de la segona corona metropolitana, que havien crescut molt demogràficament i econòmicament. El projecte va rebre suport institucional i econòmic, especialment durant els governs de Pasqual Maragall i amb el conseller Joaquim Nadal, que el va incorporar als plans d’infraestructures de Catalunya.

Bé, també és una obvietat i no calen masses paraules per palesar que en totes les ocasions en que s’ha posat damunt la taula el projecte amb xifres i dates ha estat per no complir-les.

I el projecte ha anat caient el dipòsit de projectes oblidats, que és molt fondo.

Que ara novament es posi damunt la taula, que es tregui la pols del projecte, vol dir que encara la seva conveniència està més que justificada.

Ara en l’acord pressupostari es parla de que el projecte va més enllà del que seria l’estricte projecte ferroviari. l ho diuen amb raó, ajudaria, sens dubte, a vertebrar també els territoris per on passi el tren orbital. A més ben segur que ajudaria a descongestionar la mobilitat en les zones que avui estan més congestionades com són les entrades a la capital i podria ajudar amb una certa voluntat política a generar nous projectes compartits i col·lectius entre les ciutats que estan en el recorregut del ferrocarril. Les ciutats cada cop més han de treballar en xarxa, establir aliances i impulsar projectes compartits per tenir més força i influència territorial, apropar equipaments supra-territorials...

La proposta ha generat dubtes en molts opinadors i també entre els partidaris de que no hi hagi pressupostos, diuen que és una projecte a llarg termini i que potser no es complirà. Entre els partidaris dels pressupost i els alcaldes del territori ha generat lògica satisfacció pel valor afegit en l’economia i en la relació social entre les ciutats que pot comportar la seva construcció. Curiosament fa uns dies, i per ratificar això que deia sobre l’escepticisme, un dels alcaldes que va participar en l’Arc Metropolità i, per tant, en treballar la idea de l’orbital deia que no es faria mai i agosarat ell es jugava una mariscada...

Home, des d’un escepticisme fruit de la llarga història del tema, 25 anys, però també comparant-ho amb l’Eix Diagonal que tenia mala peça al teler quan es proposava des dels territoris i avui és una realitat que ha millorat la comunicació amb el centre geogràfic del país, potser neix una mica d’esperança pel que fa al Tren Orbital potser, només potser, aquest cop sí.