La calor colpeja usuaris del transport públic a les zones d’espera sense climatització: “L’andana és com la mort”

Les altes temperatures de l’estiu estan afectant els usuaris del transport públic que, malgrat tenir climatitzat l’interior de la majoria dels trens, autobusos i metros, no escapen de la calor en zones d’espera i andanes, on costa mantenir temperatures agradables. Alguns usuaris agraeixen que als trens i autobusos hi hagi aire condicionat per viatjar de manera més confortable, però adverteixen que les estades en zones d’espera poden fer dures a l’estiu: “L’andana és la mort”, diu en Joan, un usuari del metro. Les associacions de promoció del transport públic critiquen que les condicions climàtiques estan expulsant part dels usuaris.

A l’estiu, les altes temperatures són difícils de combatre. L’aire condicionat que funciona dins dels vagons del metro contribueix a fer més confortable el trajecte, i el Joan reconeix a l’ACN que “de vegades passejaria amb el metro amunt i avall perquè a dins s’està més fresc”. Precisament per aquest motiu, durant els mesos de més calor va a la feina en transport públic, tot i viure a prop de l’oficina. “Ho faig precisament per no anar pel carrer. Si no, moltes vegades vaig caminant a la feina”, reconeix.

El problema, però, arriba a l’andana i durant el desplaçament pels passadissos subterranis i les escales fins a l’exterior, on hi ha poca ventilació. Molts usuaris opten per fer-se aire amb els ventalls tradicionals, mentre que d’altres utilitzen petits ventiladors elèctrics, que s’han popularitzat en els últims anys. Per superar la calor, a Verónica surt de casa “amb els cabells molls” i intenta arribar “el màxim de ràpid” a la feina, on tenen posat l’aire condicionat. “Però torno després al metro i torna a ser el mateix”, admet.

Els desplaçaments en transport públic poden ser especialment difícils per a les persones vulnerables, entre les quals hi ha la gent gran. La Juana explica que li agafa “com una fatiga, un ofec” quan ha d’agafar el metro i el bus durant les hores de més calor. Per això, adapta els seus horaris i procura sortir només al matí i al vespre. “M’ho combino així”, afirma. “Perquè a les dues o a les tres és impossible sortir al carrer”.

El bus: més lent, però més fresc

Per als usuaris del bus, en canvi, el problema de la calor no és tan acusat. L’aire condicionat també funciona a l’interior dels vehicles i, tot i que l’espera acostuma a ser més llarga que al metro, sempre es pot buscar un espai a l’ombra mentre arriba el bus. “No soc a la parada, soc aquí on hi ha la fresqueta i l’aire”, explica la Núria, situada a només uns metres de la marquesina. “Millor que a l’andana del metro, segur”, afegeix.

La Julieta també reconeix que “no es passa calor” dins del bus, però assenyala que l’espera pot acabar sent complicada si el vehicle no arriba a l’hora prevista. “A vegades, ha de passar a una hora i potser t’has d’esperar 20 minuts a la parada i arribes desfeta al destí”, explica. “Però ho assumeixes, ho acceptes”.

Usuaris de Rodalies es queixen de la calor a l’estació de Plaça Catalunya

Pel que fa a Rodalies, en estacions com Plaça Catalunya, la calor també afecta els usuaris dins les instal·lacions, abans d’entrar al tren o després de sortir-ne. Una usuària que agafa sovint el servei expressa a l’ACN que, poc després de sortir del tren, ha començat a suar. Normalment, afegeix, els trens estan ben climatitzats, tot i que alguns cops fa calor també dins els combois. Davant les altes temperatures a les estacions, la usuària proposa que es posin aires condicionats o ventiladors.

Una altra usuària de metro, entrevistada per l’ACN davant dels accessos de Rodalies de l’estació de Plaça Catalunya, critica que la temperatura a les andanes és “insuportable” i que només escapa de la calor quan entra en un tren o quan surt al carrer, fora de les instal·lacions del transport públic. També alerta que, malgrat que tots els estius fa calor, enguany “ha estat un dels més durs” per desplaçar-se.

Els operadors despleguen mesures per atenuar la calor

Des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), detallen que tota la seva flota, tant els vagons de metro com els autobusos, incorpora aire condicionat. Als trens del metro la temperatura es controla durant tot l’any, mentre que l’aire condicionat als autobusos s’activen entre l’1 de juny i el 30 de setembre.

La xarxa de metro també disposa d’un sistema per renovar l’aire de l’interior, però l’operadora pública rebutja l’ús d’aire condicionat perquè “seria del tot ineficient i insostenible”. Les estacions són espais oberts al carrer i als túnels, i el moviment constant de trens trasllada la massa d’aire fora de les estacions.

De fet, fa anys TMB va fer una prova pilot amb aire condicionat a l’estació de l’L5 de Sagrada Família amb resultats desfavorables. “L'aire que es refrigerés en una estació durant els tres minuts d'interval entre trens seria substituït per una nova massa d'aire calent empesa pel tren entrant, que caldria refrigerar de nou, i així tot el dia”, indica TMB.

Paral·lelament, Renfe informa que els sistemes de climatització formen part dels programes habituals de manteniment preventiu de la seva flota de trens i que es reforcen amb campanyes específiques en períodes de més calor o més fred.

Els sistemes dels trens de Renfe estan preparats per funcionar en condicions de temperatures exteriors entre -10 i 40 graus, per mantenir “unes condicions de confort adequades a bord”, tenint en compte també factors com l’ocupació del tren o l’operativa del servei.

Tanmateix, si les temperatures superen els 40 graus a l’exterior, o fins i tot els 45 graus, es poden activar mecanismes automàtics de protecció per evitar avaries, amb una aturada temporal fins que les condicions es normalitzen. Així mateix, l’obertura freqüent de portes i l’entrada constant d’aire exterior poden dificultar l’operativa.

Les entitats alerten de l’impacte de la calor sobre l’ús del transport públic

El vicepresident de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Adrià Ramírez, expressa a l’ACN que el transport públic és una de les millors eines per combatre l’emergència climàtica, però que, per continuar potenciant aquest mitjà, s’ha d’adaptar a les noves condicions del mateix canvi climàtic que “ja tenim aquí”.

Ramírez opina que als últims anys “la temperatura ha deixat de ser una qüestió de confort per passar a ser pràcticament una qüestió d’accessibilitat” i adverteix que, a partir de determinats llindars de temperatures, certes persones no poden fer el trajecte que tenien pensat, com ara la gent gran o persones amb determinades malalties.

Així mateix, Ramírez diu que, molts cops, el “xoc tèrmic” que es dona entre els trens i els metros climatitzats en comparació amb les andanes acalorades frena la mobilitat de les persones, que sovint prefereixen altres alternatives més llargues o eviten fer el trajecte per la “incomoditat” que suposa aquest contrast.

Sobre els serveis de trens, la portaveu de l’organització Dignitat a les Vies, Anna Gómez, alerta que les condicions climàtiques colpegen un sistema de Rodalies que “ja està malalt”, com ara estacions saturades o retards en diversos trens sense que l’operadora informi els usuaris sobre el temps que han d’esperar. Per a Gómez, la situació és una “angoixa” que deriva en un “esgotament i un risc per a la salut”.

En concret, Gómez apunta que les estacions de Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i Sants superen la seva capacitat, i també assenyala l’estació de França com una instal·lació que, malgrat ser àmplia, hi fa molta calor.

Gómez critica que molts usuaris de Rodalies estan “al límit” i que “s’està abandonant el tren pel vehicle privat”, encara que sigui compartint-lo: “Viatjar en tren no pot continuar sent un malson i una pèrdua de salut física i mental per als usuaris”, conclou.