Els Gegants Grossos celebren el seu 300 aniversari

L’arxiu de la parròquia de Sant Antoni conté referències i documents que justifiquen, des l’any 1709, la presència dels Gegants Grossos a la ciutat. El Gegant de la Porra i la Geganta han esdevingut al llarg d’aquests tres segles un element simbòlic i d’identitat de la ciutat i dels seus habitants.

Els gegants han sofert al llarg del temps molts canvis en el seu vestuari i en la seva estructura. Els han vestit de diferents colors i robes, han portat turbants i perruques, han estat pintats en diverses ocasions, i han viatjat a molts indrets del país. La primera parella de gegants es va malmetre durant la guerra civil, i anys després es van recuperar.

Canvis i esdeveniments que han lligat la història dels Gegants Grossos a la de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Per tot això, la programació d’activitats vol ser un reflex d’aquest pas dels anys, tot difonent la figura d’aquests elements imprescindibles de la tradició popular vilanovina.

Durant l’acte de presentació de l’aniversari l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, ha volgut felicitar l’entitat pel treball realitzant durant tot l’any. Un treball que, segons l’alcalde “serveix per mantenir viu aquest patrimoni, símbol i orgull de la ciutat”. La presentació també ha comptat amb l’assistència de la Regidora de Cultura, Isabel Pla, del president de la Colla Gegantera, Lluís Ferrer, així com d’altres membres de l’entitat.

Les activitats, que s’aniran succeint al llarg de tot l’any, s’iniciaran el 14 de juny amb la participació dels Gegants Grossos a la Festivitat del Corpus, tal i com ja van fer l’any 1709. Durant aquest dia la Colla de Geganters elaborarà una catifa de flors a la plaça de les Neus, per seguidament participar en una cercavila conjunta amb la Mulassa “La Boja”. Els dos entremesos vilanovins que van sortir el Corpus de 1709.

Un dels plats forts de la celebració és l’exposició Gegants de Museu, que es podrà visitar del 18 de juliol a l’1 d’agost a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. La mostra comptarà amb la participació exclusiva dels gegants centenaris que siguin peces originals. Des del Gegant del Pi i el Gegant de Vilafranca del Penedès, del segle XVII, fins a gegants més joves com el de Sitges, de finals del segle XIX. També es vol aplegar, per primera vegada en una mateixa sala d’exposicions,figures emblemàtiques com els Gegants de Solsona, els Gegants de la Patum de Berga o els Gegants d’Olot.

Un altre des actes importants d’aquesta celebració serà la Mostra de Gegants Centenaris que tindrà lloc l’1 d’agost, i que suposarà la primera gran trobada de Gegants Centenaris realitzada mai a la ciutat. Hi participaran alguns dels gegants que prèviament han format part de l’exposició, juntament amb d’altres gegants amb tradició centenària que han estat convidats expressament per aquest dia.

Les celebracions continuaran el 19 de setembre amb una original cercavila en la qual hi participaran només parelles de Gegants amb Porra. L’objectiu és poder reunir una important mostra de gegants amb aquest objecte tan característic, sent la primera que es realitza en territori català.

L’organització dels actes d’aniversari dels Gegants Grossos de Vilanova han previst també una exposició de recull fotogràfic sobre els gegants, que es podrà veure durant la Festa Major de VNG 2009.

Pensant en el públic infantil, l’editorial El Cep i La Nansa publicarà el llibre Quants anys féu gegants? escrit per Marta Minel·la, amb dibuixos de Sebastià Serra. També es publicarà un segon llibre, aquest sobre la història dels gegants, en el que hi ha participat tres especialistes coneixedors del tema geganter, i es farà la reedició del Llibre dels Gegants de l’any 1964, de la Col·lecció Antina.

Altres propostes relacionades amb l’aniversari és la Pujada a peu a Montserrat, prevista per al 18 d’octubre, així com diverses activitats educatives al voltant de l’exposició de Gegants al Museu Víctor Balaguer.

Per últim, destacar el disseny d’un nou logotip per commemorar els 300 anys dels Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú, i de la creació d’una litografia feta per l’artista local Abel Massana.