Tantes històries com pugueu imaginar
El debut de Jostein Gaarder com a autor fou tardà però assolí ràpidament un èxit rotund després de publicar la coneguda i aplaudida novel·la El món de Sofia. Potser la seva dedicació docent fou la que l'impulsà a realitzar els primers escrits, concebuts més o menys amb vocació didàctica, però un cop immers en el món literari amb un talent reconegut i admirat encaminà la seva carrera d'escriptor cap a horitzons més amplis. El traficant de contes és la història d'un inacabable sac d'històries. Petter, el seu protagonista, és un home amb una imaginació desbordant, un creador de relats compulsiu que disposa d'un superàvit d'enginy. Ja en la seva infància evidencia una personalitat poc corrent mostrant interès per la cultura en general i amb una intel·ligència impròpia de la seva edat que intenta dur d'amagat per evitar el protagonisme. La seva capacitat d'evasió mental fa que els seus jocs se centrin en l'exercitació de la fantasia. Lluny de la realitat, juga imaginant. Tots aquests trets constitutius del personatge ens fan pensar en un individu amb una ment superdotada i amb uns trets característics propis de l'esquizofrènia: la voluntat d'aïllament per centrar-se en els seus pensaments, la presència constant d'un individu peculiar que només ell pot veure, rampells esporàdics de mania persecutòria o la dificultat de diferenciar els fets viscuts de les visions oníriques. De ben petit ja aprèn a treure profit del seu potencial imaginatiu, i així és com amb els anys esdevé un comerciant clandestí de la seva pròpia inventiva, que proporciona als escriptors allò que els manca: la inspiració. Crea un negoci de venda d'idees, sinopsis, i fins i tot novel·les senceres, amb el qual es guanya el sobrenom de l'Aranya. La seva matèria prima és barata, li proporciona guanys elevats i a més, com ell vol, el manté en l'anonimat. Actua de negre en un negoci rodó en aparença, però els vincles de dependència que estableix amb els seus clients acabaran creant
un equilibri perillós que té en la teranyina, extensa però fràgil, la seva millor metàfora. Aquest és l'argument de la seva vida que Petter ens narra personalment fent una mirada enrere, recordant el seu passat, en un intent de confessar el que ha estat amagant durant tants anys i que l'ha dut a la situació extrema en la qual es troba ara. Aquest és l'únic llibre del qual es vol reconèixer autor i l'escriu per entendre's ell mateix, la seva desmesura, per vèncer la por a la seva pròpia fantasia. Així doncs, mentre que la resta de personatges se'ns dibuixen superficialment, Gaarder crea un protagonista impactant amb una personalitat complexa narrada en primera persona, un personatge que reflecteix els desvaris de la seva ment des del seu propi punt de vista en una confessió autobiogràfica. En alguns moments la novel·la perd agilitat però en conjunt predomina la claredat expressiva del llenguatge, l'originalitat de la trama desperta la curiositat del lector i, en determinats moments, hi ha una certa dosi d'intriga. A banda d'això, Gaarder dinamitza la novel·la amb petits relats que irrompen dins la trama principal, mostres de les històries que el protagonista comercialitza com a arguments per a futures novel·les i amb les quals l'autor demostra la seva magna capacitat creativa.