Kitano guanya a Sitges pel talent amb què revisa el cine de samurais a «Zatoichi»

Takeshi Kitano va guanyar amb Zatoichi el premi a la millor direcció en la darrera Mostra de Venècia. L'últim film del cineasta japonès, sempre movent-se entre la violència i la tendresa amb detalls poètics i humorístics, no és precisament, doncs, una novetat presentada a Sitges. Ni tampoc la decisió del jurat repara l'oblit o el menyspreu d'un altre festival, com, en certa manera, passa en el cas del premi al millor guió a Le temps du loup, una visió desesperançada de Michael Haneke mal rebuda a Canes.

El premi a Zatoichi fins i tot sembla evident perquè el talent de Kitano destaca entre la programació (sobrepoblada amb films mediocres que no aporten res de nou al gènere) de la secció oficial Fantàstic. Així també ho va reconèixer el públic del festival, que va repartir els seus vots entre Zatoichi i Kill Bill, el film de Tarantino presentat fora de competició. De fet, els dos films mantenen certes afinitats: són brillants exercicis d'estil construïts damunt d'una tradició de films de gènere i, en certa manera, damunt del buit.

També revisa una tradició, la del cinema de Yakuzas, un altre director japonès, el desconcertant Takashi Mïike, present i admirat a Sitges. Amb Gozu, no conté el seu humor macabre per crear imatges difícils d'oblidar pel seu gust discutible. Un cineasta genialment transgressor? O un gamberro ocurrent? El jurat oficial d'aquesta edició de Sitges considera la primera possibilitat, atorgant-li el seu premi especial. La llàstima és que aquest jurat hagi oblidat l'humor surreal i també inclassificable que Raoul Ruiz va aportar a Sitges amb Ce jour-là.

Si Ruiz ha estat oblidat per un film que també es va presentar a Canes, Haneke ha estat reconegut pel jurat oficial i el de la crítica, que li ha concedit el premi José Luis Guarner. El jurat de la crítica, que ha destacat la coreana Lee Soo-yeon com a cineasta revelació, ha volgut fer una menció especial a Twentine Palms per la hipotètica capacitat provocadora de Bruno Dumont.

Pel que fa a Haneke, més que pel guió, hauria d'haver estat valorat per la seva direcció. En canvi, s'ha premiat la truculenta direcció d'Alexandre Aja per Haute tension, un film que aborda un cas de lesbianisme no assumit. La seva intèrpret, Cécile de France, hi llueix, com també Robert Dawney jr. a El detective cantante, on interpreta un home amargat malalt de psoriasi.