Edmaktub

Albiren tres exemplars de zífids de cuvier i una cria a la costa del Garraf

Els estudiosos de l'associació Edmaktub qualifiquen la troballa d'extraordinària ja que aquest cetaci és molt difícil de veure pels seus hàbits

Albiren una parella de zífids de cuvier i la seva cria a la costa del Garraf. Edmaktub

Albiren una parella de zífids de cuvier i la seva cria a la costa del Garraf. Edmaktub

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els estudiosos de l'associació Edmaktub han tingut un cap de setmana molts especial a les costes del Garraf. Aquest dissabte van albirar zífids de cuvier, uns cetacis que solen ser difícils de veure pels seus hàbits ja que acostumen a estar més de 45 minuts submergits.  Es tracta d'un grup de 3 adults i una cria (de menor grandària i coloració més fosca). Els zífids de Cuvier no pertanyen ni a la familia de les balenes ni a la dels dofins, però tenen en comú el pertànyer al grup dels cetacis. Acostumen a viatjar en grups relativament petits, i s'alimenten a grans profunditats. En aquest cas, els van trobar a una zona on la fondària era d'uns 650 metres, a unes 13 milles de la costa de Vilanova i la Geltrú. Habitualment sel's troba en zones més allunyades de costa, i és relativament freqüent veure'ls en el mar balear.

El zífid de Cuvier o balena amb bec de Cuvier és l'únic representant de la família dels zífids que és habitual a les costes catalanes. Es tracta d'un animal de silueta robusta i cap acabat en bec que assoleix d'adult una grandària d'uns 6 metres. La seva pell, sovint, es troba coberta d'unes marques allargades més clares que semblen cicatrius però que es troben ja en els nounats. El cap és, gairebé sempre, totalment blanc (especialment en els mascles més vells) i tenen taques fosques al voltant de l'ull.

L'expedició d'Edmaktub d'aquest dissabte va ser molt enriquidora, ja que els investigadors també van poder documentar l'albirament d'un grup de caps d'olla grisos. El cap d’olla gris es caracteritza pel seu cos robust i el seu cap, ample i arrodonit, sense bec. Posseeix una aleta dorsal prominent i les seves aletes pectorals són llargues i punxegudes. Tenen de 4 a 14 dents al maxil•lar inferior. Una cosa que es converteix en característica d’aquesta espècie són les seves cicatrius al voltant de tot el cos causades per altres caps d’olla grisos o per confrontacions amb les seves preses (calamars), ja que li confereixen una aparença com si l’animal estigués maltractat. Els caps d’olla grisos en néixer poden fer de 1,3-1,7 metres i els adults poden arribar a mesurar aproximadament uns 3 metres.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local