Albiren una parella de zífids de cuvier i la seva cria a la costa del Garraf. Edmaktub
Redacció |
Vilanova i la Geltrú
02-06-2019
| Actualitzat 04-06-2019 09:21
Els estudiosos de l'associació Edmaktub han tingut un cap de setmana molts especial a les costes del Garraf. Aquest dissabte van albirar zífids de cuvier, uns cetacis que solen ser difícils de veure pels seus hàbits ja que acostumen a estar més de 45 minuts submergits. Es tracta d'un grup de 3 adults i una cria (de menor grandària i coloració més fosca). Els zífids de Cuvier no pertanyen ni a la familia de les balenes ni a la dels dofins, però tenen en comú el pertànyer al grup dels cetacis. Acostumen a viatjar en grups relativament petits, i s'alimenten a grans profunditats. En aquest cas, els van trobar a una zona on la fondària era d'uns 650 metres, a unes 13 milles de la costa de Vilanova i la Geltrú. Habitualment sel's troba en zones més allunyades de costa, i és relativament freqüent veure'ls en el mar balear.
El zífid de Cuvier o balena amb bec de Cuvier és l'únic representant de la família dels zífids que és habitual a les costes catalanes. Es tracta d'un animal de silueta robusta i cap acabat en bec que assoleix d'adult una grandària d'uns 6 metres. La seva pell, sovint, es troba coberta d'unes marques allargades més clares que semblen cicatrius però que es troben ja en els nounats. El cap és, gairebé sempre, totalment blanc (especialment en els mascles més vells) i tenen taques fosques al voltant de l'ull.
L'expedició d'Edmaktub d'aquest dissabte va ser molt enriquidora, ja que els investigadors també van poder documentar l'albirament d'un grup de caps d'olla grisos. El cap d’olla gris es caracteritza pel seu cos robust i el seu cap, ample i arrodonit, sense bec. Posseeix una aleta dorsal prominent i les seves aletes pectorals són llargues i punxegudes. Tenen de 4 a 14 dents al maxil•lar inferior. Una cosa que es converteix en característica d’aquesta espècie són les seves cicatrius al voltant de tot el cos causades per altres caps d’olla grisos o per confrontacions amb les seves preses (calamars), ja que li confereixen una aparença com si l’animal estigués maltractat. Els caps d’olla grisos en néixer poden fer de 1,3-1,7 metres i els adults poden arribar a mesurar aproximadament uns 3 metres.
Més informació
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
