Meteorologia

La temperatura mitjana d'estiu a Catalunya creix 2,5 graus des de 1950

El 2018 va ser el segon any més plujós des de mitjans del segle XX

Redacció Barcelona 04-06-2019 12:51 Lectures 871
La temperatura mitjana d'estiu a Catalunya creix 2,5 graus des de 1950. EIX

La temperatura mitjana d'estiu a Catalunya creix 2,5 graus des de 1950. EIX

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la dotzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2018), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics. En relació a la darrera edició del BAIC, s’ha renovat el disseny, fent-lo més àgil i atractiu, i s’ha incorporat un apartat dedicat a l’evolució climàtica de la sequera pluviomètrica.

En aquest butlletí s’utilitzen sèries climàtiques d’àmplia cobertura temporal que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya durant els darrers decennis. Per fer aquesta anàlisi, s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2018, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.


L’any 2018, el segon més plujós des de mitjan segle XX

2018 va ser un any càlid a Catalunya, amb una anomalia (diferència respecte al període de referència 1981-2010) de +0,8 °C, essent el setè més càlid des de 1950. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis, i els 10 anys més càlids des de 1950 estan dins dels darrers 25 anys.

Pel que fa a la precipitació, 2018 es pot qualificar d’any plujós, ja que a Catalunya s’ha acumulat un 49% més de precipitació que el valor mitjà del període 1981-2010, convertint-se en el segon any més plujós des de 1950 (només per darrera de 1971). La tardor de 2018 va ser especialment plujosa, amb un valor que va ser gairebé el 80% superior a la mitjana climàtica de referència.


Evolució des de mitjan segle XX fins a l’actualitat

A Catalunya en conjunt, i per al període estudiat (1950-2018), es pot afirmar que  la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment igual a 1,6 °C en els darrers 69 anys. És més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,31 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,19 °C/decenni), i tots aquests valors són estadísticament significatius, de manera que són resultats força robustos i fiables des del punt de vista estadístic. A més, totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,37 °C/decenni) i menys a l’hivern (+0,19 °C/decenni). El comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,4 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,7 % per decenni.

Com a les darreres edicions del BAIC, s’ha calculat tot un conjunt d’índexs climàtics a 23 sèries de temperatura i precipitació repartides pel territori i cobrint el període 1950-2018. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. Com a resum, les 23 sèries indiquen una tendència clara i significativa d’aquells índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació, mantenint un comportament força similar a l’explicat en els anteriors butlletins anuals. Augmenten a pràcticament tot el país els índexs “Nombre de dies càlids”, “Nombre de dies d’estiu”, “Nombre de dies de calor”, “Nombre de nits tropicals”, “Nombre de nits càlides”, “Amplitud tèrmica anual” i “Indicador de durada de la ratxa càlida”, i disminueix a tot Catalunya l’índex “Nombre de dies freds”. Respecte l’anterior edició del BAIC, la incorporació de l’any 2018 ha reforçat la tendència de bona part d’aquests índexs d’extrems.

S’ha incorporat en aquesta edició del BAIC l’anàlisi de l’evolució de l’Índex de Precipitació Estàndard (IPE), índex que permet caracteritzar i fer el seguiment de la sequera pluviomètrica al territori. Aquesta anàlisi s’ha fet per al període 1971-2018, i hi ha dos resultats importants a esmentar: la severitat de les sequeres ha anat augmentant durant els darrers decennis al conjunt de Catalunya, i els períodes humits són menys extensos i menys intensos espacialment i temporalment.

D’altra banda, l’anàlisi de les variables marines registrades a l’Estartit (el Baix Empordà) determina que la temperatura de l’aigua del mar en aquesta zona de la Mediterrània, i en els primers 50 metres de fondària, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni durant el període 1974-2016, mentre que el nivell del mar ha augmentat 3,3 cm/decenni en els darrers 29 anys (1990-2018).


Dos observatoris històrics

S’ha dedicat un capítol a l’anàlisi de les sèries de dades de dos observatoris seculars històrics de Catalunya, com són l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i l’Observatori Fabra (1913-2018). Es mostra l’evolució anual i estacional de la temperatura (mitjana, màxima i mínima) i de la precipitació, amb resultats similars per ambdós observatoris: augment clar i robust de la temperatura en els darrers més de cent anys (la temperatura mitjana anual és ara 1,5 °C superior a la d’inicis de segle XX), augment més marcat de les temperatures màximes diàries que de les mínimes, augment de temperatura més marcat a l’estiu que a la resta d’estacions de l’any i, d’altra banda, tendències sense significació estadística per a la precipitació anual i estacional.

També s’ha estudiat l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos observatoris. Hi ha índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs “Dies de glaçada”, “Nits fredes”, “Dies freds” i “Indicador de durada de ratxa freda”, i augmenten els índexs “Dies d’estiu”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura mínima”, “Nits càlides”, “Dies càlids”, “Indicador de la durada de la ratxa càlida” i “Amplitud tèrmica anual”.

Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, no hi ha cap tendència amb el mateix signe i estadísticament significativa als dos observatoris. Finalment, es detecta un augment marcat en les hores de sol efectives, per al període comú 1968-2018.

Seguiment de la fenologia a la Serra d’Almos

A la darrera edició del BAIC es va presentar com a novetat l’estudi de la fenologia (branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies, com la floració de les plantes, la migració dels ocells, etc.) a la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre). Enguany s’han actualitzat les observacions fins a l’any 2018, estudiant el període 1971-2018. Els resultats per aquest període confirmen l’avançament de la floració de plantes (uns 19 dies per a l’olivera, per exemple), l’avançament de la maduració del fruit (uns 37 dies per a la perera i 28 per l’albercoquer), el retard en la caiguda de les fulles (uns 23 dies per a pomera), l’avançament de l’arribada i de la migració de les aus (l’oreneta vulgar arriba uns 24 dies abans i marxa uns 22 dies abans).

Infraestructures

Nou any, el peatge de sempre

Sixte Moral

Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà

ENQUESTA WEB

El PSOE (122) guanya les eleccions i suma amb Cs (57) o amb Podem (42) i independentistes

ELECCIONS GENERALS. Després dels resultats del 28-A, quin pacte de govern prefereixes al Congrés?

PSOE + Podem + independentistes
PSOE + Ciutadans