Discapacitat Física i Orgànica

El 75% dels catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa

La manca d’accessibilitat dels edificis provoca que un 20% dels afectats hagi hagut de canviar de casa, segons la Confederació de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica

ACN/ Pol Solà Barcelona 27-06-2019 17:28 Lectures 2222
El 75% dels catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa. COCEMFE

El 75% dels catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa. COCEMFE

Tres de cada quatre catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa seva i més de 7.000 de 350.000, un 2%, no ho fa mai. Un 39% d’aquest grup social a Catalunya passa molts dies sense sortir de casa, sent un dels principals motius la falta d’accessibilitat de l’immoble en el qual resideixen. De fet, el 30% considera que si el seu edifici estigués més adaptat a les seves necessitats, sortiria amb més freqüència de casa, un percentatge que es duplica en el cas del 18% de les persones amb mobilitat reduïda que resideixen en edificis sense ascensor.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’estudi 'Mobilitat reduïda i accessibilitat a l’edifici', elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios en col·laboració amb la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) amb l’objectiu de conèixer la situació en la qual viuen els 7.052 catalans que tenen mobilitat reduïda 1.

Segons l’informe, les limitacions de mobilitat provoquen, principalment, una dificultat per desplaçar-se dins i fora de casa, i per aquest motiu, les carències en matèria d’accessibilitat dels immobles han propiciat que un 20% de les persones amb mobilitat reduïda a Catalunya hagin hagut de canviar alguna vegada de domicili per aquest motiu.

L’estudi estableix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys, que, a més, són les que en major mesura afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.

Escales i portal són els espais dels edificis que produeixen limitacions més grans a les persones amb mobilitat reduïda. En concret, les escales provoquen que el 79% d’aquestes persones no es puguin moure de manera lliure, seguides de l’accés del carrer al portal (34%), o al mateix portal (27%), que també representa una barrera dins de l’edifici. A més, les principals millores que es farien en l’edifici són la instal·lació d’un ascensor, pels qui no el tenen, i les portes automàtiques.

Per tractar de solucionar aquesta situació, els principals recursos utilitzats pels catalans amb mobilitat reduïda són l’ajuda de familiars i amics (73%). Així mateix, un 26% compta amb personal professional de suport i un 24% rep ajudes econòmiques, tot i que un 7% assegura que no rep cap ajuda.

“A vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda, donada la dificultat per poder entrar o sortir, trobant-nos amb persones presoneres a la seva llar per falta d’accessibilitat al seu edifici”, afirma la directora de la Fundació Mutua de Propietarios, Laura López Demarbre. Per la seva banda, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, destaca que “és imprescindible que les persones amb discapacitat siguin autònomes perquè puguin participar en igualtat de condicions i exercir el seu dret a l’educació, a l’ocupació o l’oci”.

L’estudi assegura que un 61% dels enquestats catalans tenen problemes de mobilitat sense ser usuàries de cadira de rodes, bé perquè utilitzen algun tipus de sistema de suport (crosses, bastó o caminador) o simplement perquè deambulen de forma inestable; i que el 37% utilitza cadira de rodes manual o elèctrica. “La importància d’aquesta dada rau en que si la persona propietària és usuària d’una cadira de rodes, la necessitat es detecta d’una forma més clara. Tanmateix, ens trobem amb persones més grans o persones amb discapacitat orgànica que no poden baixar les escales, davant la negativa de les comunitats de veïns, que no detecten la necessitat immediata”, explica Queiruga.

Ajudes per obres a les comunitats de veïns

La normativa vigent atribueix a les comunitats de propietaris la responsabilitat de garantir l’accessibilitat en l’edifici. En aquest punt, l’estudi detecta que les comunitats amb major nombre de veïns són les que, en menor mesura, han realitzat accions a favor de l’accessibilitat, “posant de manifest la complexitat que representa sol·licitar ajudes en edificis amb un nombre elevat de veïns, on influeix la negociació i la corresponsabilitat d’un nombre important de persones que no sempre estan sensibilitzades amb els problemes de mobilitat reduïda”, afirma López Demarbre.

Per aquest motiu, la Fundació Mutua de Propietarios i COCEMFE reclamen la creació d’un Fons Estatal per l’Accessibilitat Universal, remarcant que “és imprescindible que s’estableixin ajudes específiques per a totes les comunitats veïnals que han d’afrontar obres d’accessibilitat per garantir el dret a una vida independent”.

I és que, d’acord amb un estudi anterior de la Fundació Mutua de Propietarios, només un 0,6% dels 9,8 milions dels edificis d’habitatges a Espanya compleixen els criteris d’accessibilitat universal, tot i que el 2017 va finalitzar el termini perquè les comunitats de propietaris complissin amb els requisits d’accessibilitat universal inclosos a la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat.

En termes d’ajudes econòmiques a l’accessibilitat, només un 7% dels edificis on viuen persones amb mobilitat reduïda manifesten haver rebut alguna ajuda per millorar la seva accessibilitat. Tanmateix, un 24% dels consultats assegura haver demanat a la comunitat de propietaris alguna adaptació, de les quals, s’han atès poc més de la meitat. A més, l’estudi senyala també que, malgrat puguin ser qui més ho necessiten, la gent gran és la que en menor mesura sol·liciten aquestes adaptacions als seus edificis.

No obstant, les noves tecnologies també estan jugant un paper positiu en la realització de les tasques habituals: un 48% assegura que les utilitza per a les seves gestions i un 21% per realitzar compres per internet. No obstant això, es percep en l’estudi una bretxa digital que afecta els més grans de 60 anys i als que viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.

Infraestructures

Nou any, el peatge de sempre

Sixte Moral

Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori. S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres