Contaminació

Un estudi alerta que el volum de brutícia abocada al mar podria superar els tres bilions de tones mètriques en 30 anys

L'estret de Messina és l'àrea amb més densitat de brossa marina coneguda, amb un milió d'objectes per quilòmetre

Plàstics, arts de pesca, objectes metàl·lics, vidre, paper i fragments de ceràmica i de teixits són els materials més abundants en aquests abocadors oceànics

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un estudi dirigit per la Universitat de Barcelona alerta que el volum de brutícia abocada al mar podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims 30 anys. L'article, publicat a la revista 'Enviromental Research Letters', conclou que l'estret de Messina, un pont submarí que separa Sicília de la península itàlica, és l'àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d'un milió d'objectes per quilòmetre. Els expertes alerten que cal disposar de coneixements i dades sobre les escombraries del fons marí per poder implementar la Directiva marc sobre l'estratègia marina (MSFD) i altres directius internacionals i acords mundials. En concret, reclamen polítiques específiques per minimitzar aquesta problemàtica.

El cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, Miquel Canals, que cal anar a la causa de l'acumulació de deixalles a costes, mars i oceans i ha apuntat que aquesta és "la generació desmesurada de deixalles, el descontrol en la seva gestió i la poca, o de vegades nul·la, cura per evitar que s'acumulin arreu".

La publicació compila els resultats de la sessió científica sobre macrodeixalles marines que va tenir lloc el maig del 2018, promoguda pel Joint Research Centre de la Comissió Europea i l’Institut Alfred Wegener (AWI). Un equip de vint-i-cinc experts d’arreu del món hi van abordar aspectes com la necessitat de disposar de dades científiques, consensuar metodologies i potenciar estratègies per al desplegament de futurs estudis en aquest àmbit.

Els expertes apunten que els abocadors més importants encara estan per descobrir, però ja s’han trobat plàstics a la fossa de les Mariannes, a 10.900 metres de fondària a l’oceà Pacífic. En alguns casos, les concentracions de brossa arriben a densitats comparables als grans abocadors terrestres, alerten.

"Les regions marines més críticament afectades per aquesta problemàtica són les mars tancades o semitancades, els fons propers a la costa, les àrees marines sota la influència de grans desembocadures fluvials, i els llocs amb una alta activitat pesquera, fins i tot lluny de terra ferma", apunta el catedràtic.

Segons Canals, el nivell de tractament de residus dels països costaners també és decisiu ja que com menys tractament hi ha o més deficient és, més volum de deixalles arriba a al fons marí.

Plàstics, arts de pesca, objectes metàl·lics, vidre, paper i fragments de ceràmica i de teixits són els materials més abundants en aquests abocadors oceànics. El relleu submarí, les característiques geomorfològiques i el tipus de fons condicionen la distribució dels materials. Es calcula que el 62 % de la brutícia acumulada als fons marins són plàstics. En canvi, els objectes pesants com barrils, cables o xarxes solen quedar-se en el punt on es van dipositar o es van enganxar inicialment.

Els experts alerten també que la brossa és una nova amenaça per a la biodiversitat marina. Se sap que prop de 700 espècies marines ja estan afectades de diverses maneres per aquesta problemàtica, el 17 % de les quals estan incloses a la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Canals ha explicat que en el cas de la Mediterrània, la brossa ha generat una greu problemàtica ecològica. Afegeix que en alguns fons marins propers a la costa catalana hi ha grans acumulacions de deixalles i quan hi ha temporals forts, com el Gloria el gener del 2020, les onades escupen a les platges una part d’aquestes deixalles i s'evidencia la gran quantitat que n'hi ha.

Una de les problemàtiques és que l’estudi de les escombraries del fons marí representa un desafiament tecnològic, la complexitat del qual augmenta amb la profunditat i la dificultat per accedir a les àrees marines remotes. L’estudi revisa metodologies capaces de mostrejar les deixalles del fons i d’altres que es basen en observacions in situ, per exemple amb vehicles submarins no tripulats.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local