CRISI HUMANITÀRIA
21-12-2023 7:38
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El maig del 2023 el nombre global de persones desplaçades superava per primera vegada els 110 milions, reflectint un augment de 60 milions de persones des del 2013, segons l'Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). La guerra a Ucraïna va ser la principal causa de desplaçament del 2022, aconseguint que 11,6 milions de persones es veiessin obligades a fugir forçosament de casa seva.
Ara, més que mai, les migracions forçades s'han convertit en un dels reptes més grans als que s'enfronta la societat. El Govern de Catalunya, en consonància amb el Pla director i l'Agenda 2030 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, considera el dret al refugi i les vies legals i segures com a prioritats estratègiques en la política pública de cooperació.
La primera acollida al territori
Des del març del 2022, coincidint amb l'inici del conflicte armat a Ucraïna, Vilanova i la Geltrú ha acollit 239 persones provinents d'aquest país. La situació ha generat preocupació, però també ha posat de manifest la solidaritat i la capacitat de resposta del territori.
La primera tinenta d'alcaldia i regidora de Convivència i Equitat de Vilanova i la Geltrú, Teresa Llorens, destaca que, malgrat haver-hi un lleuger descens en el nombre de persones empadronades des del pic registrat el març del 2022 (277), la disminució no ha estat notòria: actualment, 76 homes i 176 dones d'Ucraïna formen part de la comunitat local.
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha implementat diverses iniciatives per facilitar la integració dels refugiats d'Ucraïna al territori. En resposta a l'arribada dels afectats durant els primers mesos del conflicte, es va establir un servei de primera acollida amb l’objectiu de proporcionar una orientació completa, que tracta des dels tràmits administratius fins a la integració efectiva a la xarxa sanitària, educativa i social local.
Dins del servei de primera acollida, neix també l'oficina d'atenció a les famílies refugiades, que té per objectiu oferir les eines essencials per una bona adaptació al nou entorn, explica Llorens. A través d'aquesta oficina, s'impulsen iniciatives com cursos de català, sessions d'orientació laboral i xerrades informatives, i en casos que ho requereixin, es realitza la derivació a altres recursos especialitzats.
El servei d'acollida també ha implementat un servei de traducció, interpretació i acompanyament (SIA) per a la comunitat refugiada d'Ucraïna. Amb la participació de dues dones ucraïneses refugiades, el servei ofereix suport lingüístic i orientació als nous residents. Gratuït i disponible els set dies a la setmana, el servei aborda les necessitats dels refugiats i els facilita la gestió en tràmits de salut i educació. Des del gener de 2023, s’han atès més de 600 demandes.
Mentoria social i inclusió
Davant l'augment del nombre de refugiats a Catalunya, a partir del gener del 2024, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) també proporcionarà ajuda i suport a les persones que sol·licitin asil, refugi o arrelament social a les àrees del Garraf i de l'Alt Penedès. Aquesta iniciativa és part del Programa Català del Refugi (PCR), sota la Direcció de Migracions de la Generalitat.
David Mateo, Tècnic Referent en Mentoria Social de la CCAR, explica l’objectiu d’aquests programes: aconseguir la independència dels refugiats tant en l’àmbit social com laboral a través d’un suport de confiança. Per fer-ho, es mobilitzen persones voluntàries de tot el territori per crear petits grups d’acollida (entre 2 i 5 persones: amics, familiars, companys de feina, etc. que es coneguin entre si) i puguin fer un acompanyament lingüístic, donar suport en la recerca de feina i vincular els recursos locals i cívics de la zona a una persona o família refugiada.
Quan els refugiats han de deixar els seus països d'origen, explica Torrent, ho fan per diverses raons: la persecució per motius com la raça, la política, la identitat cultural, el gènere, la religió o la pertinença a grups específics com el col·lectiu LGTBIQ+. També poden ser víctimes de tràfic de persones, violència de gènere o fugir a causa de guerres, conflictes armats o emergències ambientals.
En aquesta situació, la mentoria social ha demostrat ser un mètode molt valuós a l’hora de reforçar els processos d’inclusió social i d’assoliment d’autonomia de totes aquestes persones, i emergeix com una eina important per ajudar-les en el procés d’adaptació i aconseguir una vida més autònoma.
Una família d’acollida
En un racó de Castellví de la Marca hi trobem la masia Torrent, una llar que no només acull els seus propietaris, sinó que també s'ha convertit en un exemple de solidaritat. Gabriel Torrent, un pastor evangèlic baptista, acompanyat de la seva esposa Anna i els seus dos fills, ha decidit obrir les portes de casa seva per acollir catorze nens i nenes ucraïnesos, oferint-los un refugi segur lluny del conflicte que viu el seu país.
La decisió d'acollir aquests infants no va ser fàcil per la família, però la seva convicció religiosa i la voluntat d’ajudar-los els va portar a acceptar de seguida. Torrent encara recorda aquell moment decisiu: "Era un grup molt gran de nens i nenes orfes que anaven acompanyats dels seus tutors legals, dues persones grans. Aleshores es parlava molt de tràfic d’infants així que vaig decidir anar-los a buscar jo mateix ara fa dos anys”.
Dos anys després, la decisió de Torrent i la seva família d'acollir els infants, en aquell moment encara del tot desconeguts, ha estat la més encertada. Avui dia, aquests nens i nenes no només ocupen un espai a casa seva sinó que ja formen part de la seva família.
Recuperar la felicitat
Tot i les dificultats econòmiques a què els Torrent han hagut de fer front, la família està molt agraïda amb el suport que ha rebut i segueix rebent encara. Torrent destaca que, malgrat els ingressos limitats, el seu entorn ha jugat un paper fonamental. "Només amb els nostres sous difícilment arribem a cobrir totes les despeses, però la solidaritat dels nostres amics i veïns ens ha estat un suport indispensable", insisteix.
Més enllà dels reptes financers, l'aspecte més destacat d'aquest testimoni és la transformació que han tingut les vides d'aquests nens i nenes refugiats. "El que més els mancava era l'amor, i ara ja el tenen. Necessiten sentir paraules amables i jugar. Són com esponges d'afecte!", explica Torrent.
La família ha creat un espai on la integració és fàcil per a tothom. "La convivència és molt bona, tant entre ells com amb nosaltres. Som com una macro família i ens estimem molt", assegura Torrent. Els nens, provinents de diverses edats i realitats, han trobat en aquesta família no només un sostre, sinó també un espai on tornar a ser feliços lluny de la cruel realitat que havien viscut.
Els reptes de la integració
Un cop arribades al país de destí, les necessitats de les persones refugiades són múltiples i complexes a causa d’haver de fugir de forma forçosa d’un país, d’una regió i d’un ambient familiar coneguts, i haver-se d’instal·lar, conèixer i arrelar en una societat, un país i moltes vegades una cultura i una llengua o llengües, totalment desconegudes.
Torrent destaca una de les dificultats principals amb les quals s'ha trobat en acollir els nens i nenes ucraïnesos: les diferències culturals. El pastor ressalta que, culturalment, els refugiats són molt diferents, i la seva experiència personal l'ha fet veure que la integració és més fàcil quan es tracta de nens petits: "Culturalment, són molt diferents, en tinc de totes les edats i he pogut experimentar que com més petits més fàcil és la integració. La més gran és qui més problemes ha tingut, qui més conscient ha estat de la seva situació i a qui més li ha costat. Els altres van molt bé a l'escola i es relacionen bé amb tothom".
No obstant això, la situació és diferent quan es tracta de persones més adultes, com explica Torrent, destacant les dificultats amb què s'ha trobat la jove més gran de la família. La falta de suport en qüestions fonamentals, com ara l'habitatge, l'assistència mèdica, l'educació, l'aprenentatge de la llengua o la integració laboral, és un dels obstacles més difícils de superar avui dia.
Mateo explica que "els reptes en els itineraris d'inclusió social de les persones refugiades són molt importants i requereixen una inversió d'esforços, recursos i temps molt intensius". En aquest sentit, la construcció d'un futur estable per als refugiats implica abordar aquests reptes amb molta dedicació: suport jurídic, empadronament, habitatge, assistència mèdica i psicològica, escolarització d’infants i adolescents, aprenentatge de les llengües, formació i reciclatge laboral, mobilitat, coneixença de l’entorn social i cultural, mancança de xarxa pròpia i de suport, oportunitats de feina, o regularització administrativa i legal.
"Els sol·licitants d'asil estan en situació regular, però també a l'espera de rebre resposta a la sol·licitud" explica Sílvia Méndez, coordinadora de l'assemblea de la Creu Roja de Vilanova i la Geltrú. La situació d'espera d'una resposta també planteja un repte per a aquestes persones, ja que es troben en un estat d'incertesa i estan pendents d’aconseguir la permanència legal al territori.
L’èxit de la inclusió
L'any 2022 Catalunya va rebre 10.396 sol·licituds d'asil o protecció internacional, la tercera comunitat per darrere d’Andalusia, amb 11.722 sol·licituds, i Madrid, amb 47.658, sent Barcelona la segona província de l’Estat al rànquing de més sol·licituds. Així doncs, es posa de manifest la necessitat d'una gestió efectiva que pugui garantir una integració segura i eficient per a totes aquestes persones.
En aquest sentit, per avaluar l'èxit de la integració dels refugiats, la CCAR utilitza una sèrie d'indicadors. Aquests engloben diverses àrees, incloent-hi l'autonomia personal, el domini de les llengües, la participació en formacions, l'accés a oportunitats laborals i altres factors que contribueixen a una integració completa i positiva. La comissió no només mesura els resultats tangibles sinó també la qualitat de vida i el benestar de les persones refugiades.
Segons Méndez, tot i que aquestes àrees són fonamentals, l'èxit de la integració també ve marcada pel nivell d'incorporació dels refugiats al mercat laboral i la seva capacitat d'obtenir un habitatge estable. A més, destaca la importància de garantir la sostenibilitat, fins i tot en períodes de falta d'ocupació, a través de suports com la renda garantida. Aquest enfocament no només aborda les necessitats immediates, sinó que també considera el benestar a llarg termini d'aquestes persones.
El futur d’una crisi global
La situació de les persones refugiades és una crisi humanitària que no pot passar per alt. És evident que hi ha molta feina per fer amb l'objectiu de garantir-los un retorn segur als seus països d'origen. Amb testimonis com el de Gabriel Torrent es fa evident la necessitat urgent de respostes internacionals i coordinades, i el més important, sostenibles a llarg termini. La tasca de persones com el David Mateo o la Sílvia Méndez, o programes com els de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, són un exemple evident de com la societat pot sumar-se a fer front aquesta crisi global que ens afecta a tots i totes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT