FESTA MAJOR 2024
28-12-2023 8:16
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L'ús del foc en les festes populars i tradicionals a Catalunya és tant fascinant com perillós. De fet, aquest ha experimentat una evident evolució al llarg dels anys: després de la reinstauració dels ajuntaments democràtics es va anar recuperant el foc festiu pirotècnic, sobretot en festes majors, seguint el model de municipis que l'havien mantingut com l'Arboç, Sitges, Sant Quintí de Mediona o Vilanova i la Geltrú. Però a mesura que aquesta pràctica es convertia en més habitual, també ho feien els accidents i incidents relacionats amb el foc. Avui dia, es fa evident la necessitat urgent de conciliar el foc i la seguretat a fi d’evitar acabar amb les tradicions de la cultura popular.
Posar fre als accidents
Per aturar aquesta problemàtica va sorgir la primera normativa, el decret 252/1999, del 31 d'agost, de la Generalitat de Catalunya, pel qual es regulaven les actuacions dels grups de foc en celebracions populars. Aquesta normativa es va establir després d'un trist incident en el qual una persona va perdre la vida durant una celebració. L'accident es va donar mentre els diables feien una exhibició amb foc, utilitzant glòries de traca, sense haver deixat clar prèviament quin era l'espai segur durant l'activitat.
En aquest escenari on la tradició i la seguretat es relacionen és important entendre com aquest canvi ha afectat les celebracions amb foc al territori. Com es pot assegurar que l'ús del foc sigui segur sense perdre l'esperit festiu? Quin és l'equilibri entre les autoritats i les organitzacions? Tothom compleix la normativa establerta?
Organitzar actes amb foc
Actualment, organitzar actes amb foc implica una sèrie de tràmits administratius i requisits legals fonamentals per garantir la seguretat dels participants i el públic. El marc normatiu en l'àmbit estatal es regula pel Reial decret 989/2015, que aprova el Reglament d'articles pirotècnics i cartutxeria, tal com explica Jordi Bertran, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili.
Aquest decret compta amb la Instrucció Tècnica Complementària (ITC) número 18, que fa referència a l'ús de la pirotècnia en manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals, i estableix la necessitat d'una formació per part de les persones que formen el grup de Consumidors Reconeguts com Experts (CRE), la denominació tècnica per referir-se a un grup de foc.
La majoria d'actuacions amb pirotècnia, com poden ser cercaviles, correfocs, processons o carretillades, s'emmarquen dins de les festes patronals, i per tant són organitzades pels mateixos ajuntaments, explica Bertran. Però per poder tirar endavant aquestes activitats els grups de foc tenen l'obligació de presentar diversa documentació, incloent-hi l'acreditació de personalitat jurídica, una llista dels seus membres amb certificació de formació i el certificat CRE (Consumidor Reconegut com a Expert).
Però això no és tot; també cal presentar un projecte de l'actuació que inclogui el recorregut, l'ordre de la desfilada, els horaris i els punts on es realitzaran enceses de lluïment. "La llei és ben clara en aquest sentit, per a poder dur a terme qualsevol manifestació festiva amb pirotècnia, cal aportar tota la documentació acreditativa", recalca Marc Rodero, secretari de l'Agrupació del Bestiari Festiu.
També cal comptar amb una assegurança d'accidents i responsabilitat civil que cobreixi tots els possibles danys, explica Bertran. A més, és necessari tenir un Pla d'Autoprotecció, presentat davant la Generalitat, en aquells actes de foc que contenen més de 200 kg de matèria reglamentada dels artificis pirotècnics, o bé quan aquests es desenvolupin en espais no delimitats i esperen rebre vint mil persones o més com a públic.
Conciliar la festa amb la seguretat
Rodero també és responsable d'una colla de foc i assegura que la seguretat és sempre la prioritat absoluta en tots els actes amb pirotècnia. Però quines són les mesures de seguretat que s'han de complir? I qui té l'obligació de complir-les?
"Al foc mai no se li ha de perdre el respecte; hem de conciliar la festa amb la seguretat, però en cas de dubte, la segona sempre s'haurà d'anteposar a la primera", explica Bertran. En aquest sentit, les mesures de seguretat que cal complir són moltes i, totes, importants. Cal comptar amb dotacions i vehicles d'emergències, com ambulàncies i bombers, i ubicar-los en llocs de fàcil accés. També és indispensable prohibir l'estacionament de vehicles en el recorregut i recordar al públic participant portar indumentària adequada (com roba gruixuda o barret). Però el públic no és l'únic que ha de vigilar; s'ha d'avisar als veïns i establiments del recorregut que cal protegir els vidres, tancar les portes i finestres, i qualsevol altra obertura per on es pugui introduir alguna guspira, recollir tendals, bandoleres i roba estesa.
Si en durant el recorregut hi ha arbres o zones amb vegetals susceptibles de patir cremades, cal regar amb aigua una estona abans de començar l'acte. Si s'escau, senyalitzar també les zones de seguretat, sortides d'evacuació en cas d'emergència i cobrir el recorregut amb cartells amb text de les normatives de prevenció d'obligat compliment (Ban municipal). Finalment, cal controlar que els grups participants facin un ús correcte de la pirotècnia i segueixin totes les recomanacions fixades en els cursos de formació específica rebuts. De fet, els organitzadors, conjuntament amb els grups participants o el grup local que fa d'amfitrió, acostumen a tenir un grup de voluntaris que fan de cordó de seguretat "per evitar que el públic s'apropi als carros o saques on es porta i reparteix pirotècnia", i informen al públic de les indicacions a seguir, explica Jordi Cubillos, vocal de protocol de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya.
Una normativa ambigua
Si bé la normativa vigent deixa clar que els ajuntaments són els responsables de vetllar per al compliment de les mesures de seguretat i prevenció, és cert que no fixa específicament quines són aquestes mesures. Ara bé, en molts casos, els ajuntaments es limiten a informar i recomanar un seguit de mesures sense fer constar explícitament l'obligatorietat de complir-les. Així, en molts casos, quan hi ha un incident (vidres, mobiliari o altres elements malmesos en edificis o establiments del recorregut) els afectats poden presentar una demanda judicial, "com està succeint massa sovint", explica Cubillos.
Moltes vegades, en cas d'incidents, es dicta la sentència condemnant als organitzadors i/o el grup actuant a pagar una indemnització. Es considera que, tot i ser cert que l'ajuntament ha comunicat i avisat, els veïns no tenen cap obligació de conèixer específicament quins són els danys que pot causar l'espurna d'una carretilla, ja que no són tècnics pirotècnics. Com que no se'ls ha especificat quines són en concret les mesures que han de prendre (i no existeix cap normativa en rang de llei, ordenança municipal ni ban específic per l'acte) els actuants i/o organitzadors són qui han de fer front a la indemnització.
En aquest sentit, el que ja estan fent molts ajuntaments per resoldre aquesta problemàtica és la difusió i publicació de bans específics, indicant totes les mesures de prevenció i seguretat a adoptar, tant per part d'actuants com del públic, veïns i propietaris dels establiments, amb l'advertiment de la sanció en cas d'incompliment. Tot i això, és molt important "ser curós", insisteix Cubillos, amb el text d'aquest ban.
La claredat en les mesures de seguretat
De fet, la Diputació de Tarragona ha emès recentment un informe jurídic en el qual es recomana que els bans de correfoc s'hi especifiquin exhaustivament les mesures de protecció d'edificis i establiments, ja que en una sentència per una demanda d'indemnització es va dictar a favor del demandant. En aquest cas en concret, l'ajuntament havia publicat un ban indicant que calia protegir els vidres i tancar i/o protegir les portes i finestres dels edificis i establiments, però no s'especificava, concretament, que també calia tapar les reixetes de ventilació i altres obertures i, justament, l'incendi es va produir a través d'una reixeta de ventilació.
En opinió del col·lectiu de foc, insisteix Cubillos, es fa necessari la promulgació d'un Decret com el que ja va estar vigent, i derogat per motius de renovació de la normativa bàsica estatal, fa temps. Es tracta del Decret 252/1999, del que ja hem parlat al principi d'aquest reportatge, que fixava unes mesures de seguretat que obligatòriament havien de seguir, per un costat, els actuants, i per l'altre els veïns i comerciants ubicats en el recorregut del correfoc i altres actes de foc itinerants. En aquest sentit, Cubillos recalca la necessitat de revisar, actualitzar i ampliar les mesures contemplades. Això evitaria que, si no es promulga un ban específic, o aquest no és prou exhaustiu en les mesures de seguretat a aplicar, es produïssin reclamacions i demandes judicials, o bé que aquestes no poguessin prosperar.
Desastres que es podrien evitar
El vocal exemplifica alguns casos que podrien haver-se evitat, com un de fa poc, a la festa major de Sant Andreu del Palomar: "Un col·lectiu de comerciants, atès que l'Ajuntament no els va 'obligar' a complir amb les mesures de seguretat i prevenció, es va negar a complir-les i, l'Ajuntament (el Districte en aquest cas) va decidir prohibir que es passés per un determinat carrer. A causa d'això, els grups de foc van haver de suspendre el correfoc", explica.
Però no sempre són el públic ni el veïnat els responsables. És cert, i s'han donat casos, en què són els actuants qui no respecten les 'recomanacions' de seguretat i fan un ús totalment inadequat de la pirotècnia: "ens hem trobat amb moviments excessius de la forca o la massa, amb perillositat per al públic, o fer ús indiscriminat de flama nua, o manipular i connectar entre si diferents elements pirotècnics", insisteix Cubillos. Cal apel·lar, assegura, a la responsabilitat dels responsables de grup per evitar actuacions incorrectes.
Per altra banda, també hi ha, en alguns casos, un desconeixement del món del foc, tant de la teoria com de la pràctica, per part de tècnics municipals encarregats de gestionar les autoritzacions. Així es donen casos com el de la passada festa major de Vilanova i la Geltrú: "Un tècnic de Protecció Civil pretenia impedir el transcurs normal del correfoc a causa d'una 'interpretació esbiaixada' de la normativa, per no referir-se directament a un desconeixement d'aquesta", diu Cubillos.
També s'ha donat la circumstància, en diversos municipis i també alguns del Garraf el passat mes d'agost, que hi ha hagut problemes a l'hora d'autoritzar actes de foc, ateses les mesures extraordinàries dictades pel Govern a causa de la sequera amb relació a la prevenció d'incendis. Concretament, al barri de Gràcia, es va interrompre i suspendre el correfoc de festa major a les dotze de la nit, interpretant que entraven en vigor les mesures extraordinàries dictades que prohibien l'ús de la pirotècnia a tot un seguit de municipis.
Un futur segur pel foc
Tot això fa arribar a la conclusió de què continua sent necessari insistir en la formació, tant d'actuants com de tècnics municipals, però també en la millor concreció de la normativa, a fi i efecte d'evitar "situacions no desitjades i problemes sobrevinguts per una mala praxi o bé per una errònia interpretació de les normes vigents", explica Cubillos.
En aquest context, és evident que les mesures de seguretat i la consciència dels riscos associats al foc estan experimentant una evolució constant. "Per sort, i com que ens anem reciclant any rere any, cada vegada la seguretat és més present i té més rellevància, aquest fet ajuda a minimitzar els riscos i a què la convivència entre foc i persones sigui més amable", destaca Rodero. Tot i això, no podem oblidar que la seguretat i l'educació en l'ús responsable del foc continuen sent pilars indispensables. Cal seguir fent un treball col·laboratiu amb organismes de seguretat, institucions educatives i societat per poder preservar les tradicions festives amb foc i garantir la seguretat de tothom.
PUBLICITAT
PUBLICITAT