DRET A MORIR
29-02-2024 Última revisió: 03-03-2024 13:20
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf han registrat un considerable augment de persones que estan deixant constància del document de voluntats anticipades: si el 2022 al Garraf van registrar-lo 287 ciutadans i ciutadanes, l'any passat en van ser 476, un 65% més. A l'Alt Penedès i el Baix Penedès, el creixement va assolir el 72%: de 169 i 114 persones que van deixar paleses les seves últimes voluntats en l'àmbit de l'atenció mèdica el 2022 respectivament, van passar a 291 i 197. El document de voluntats anticipades permet deixar per escrit quin tractament es vol rebre quan una persona pateix una malaltia incurable però ja no pot expressar-se. El Parlament de Catalunya va aprovar un canvi en la llei que permet agilitar el registre del testament vital a partir del 6 d'abril, quan se simplificarà el procés i ja no caldrà comptar amb testimonis per validar-lo, sinó que es podrà acudir als professionals de la salut i no caldrà estar acompanyat. A Catalunya, més de 110.000 persones ja han registrat el document de voluntats anticipades: 2.759 d'elles són del Garraf, 1.894, de l'Alt Penedès, i 1.705, del Baix Penedès.
L'atenció mèdica al final de la vida
Segons el departament de Salut, “les voluntats anticipades són un procés en el qual una persona, d’acord amb els seus valors, planifica l’atenció mèdica que desitjaria rebre o rebutjar al final de la vida en el cas de trobar-se en una situació d’incapacitat per prendre decisions”. Una malaltia terminal que impedeixi al pacient comunicar-se, el coma o un estat vegetatiu permanent, o una demència severa són alguns dels exemples que esmenta Salut en els que una persona pot perdre la seva capacitat de decisió i de comunicació. Així, amb les voluntats anticipades es pot “ajudar al professional que us atén a què sigui més respectuós amb els vostres valors i desitjos”, s'assegura des de la Generalitat. El model de document facilitat pel departament de Salut -n'hi ha molts d'altres, com per exemple el de l'Associació pel Dret a morir dignament- consulta els criteris que la persona signant vol que es tinguin en compte un cop no pugui expressar-se per sí mateixa: el fet de no patir dolor important físic ni psíquic, la possibilitat de mantenir una independència que permeti ser autònom en l'activitat diària, el fet de no prolongar la vida per sí mateixa quan la situació és irreversible o la decisió de romandre a casa els darrers dies de vida. Així, es pot deixar constància, per exemple, que no es vol prolongar artificialment la vida o no es desitja rebre tractaments que no hagin demostrat efectivitat. El document inclou també una “voluntat d'eutanàsia” en cas que es compleixin els requisits que marca la llei per aplicar-la, i atribueix a un/a representant la decisió que s'iniciï el procediment per poder morir en cas que el/la pacient no pugui comunicar-ho.
Un procés més àgil
Qualsevol persona major d'edat i en plenes facultats pot realitzar el document, que cal registrar perquè el personal sanitari pugui consultar-lo al sistema de salut. Fins ara, per formalitzar el document era imprescindible demanar cita prèvia a un centre sanitari acompanyat/ada de tres testimonis majors d’edat amb plena capacitat d’obrar i, com a mínim, dos d’ells sense relació de parentiu fins a segon grau ni vinculació patrimonial amb l’atorgant. L'altra opció és acudir a un notari, que també ha de registrar el document al departament de Salut; en aquest cas, però, no cal anar-hi acompanyat. A partir del 6 d'abril, la modificació de la Llei sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica permetrà un procés més àgil, atès que només caldrà acudir als professionals sanitaris (metge/essa o infermer/a), que podran validar i registrar les voluntats anticipades. El professional sanitari ha de pertànyer a l'àmbit de l'atenció primària, hospitalària o sociosanitària i sempre que es pugui ha de formar part dels centres de referència del/a pacient.
Més de 400.000 testaments vitals a Espanya
Les voluntats anticipades van començar a registrar-se a Espanya l'any 2002. Al Garraf, aquell any van registrar-se tan sols dos documents, a l'Alt Penedès, quatre, i al Baix Penedès no en consta cap. El 2003 van formalitzar les voluntats anticipades deu persones al Garraf, dues a l'Alt Penedès, i sis al Baix Penedès. Les xifres van incrementar notablement a l'any següent, amb 47 persones al Garraf, 73 a l'Alt Penedès, i 57 al Baix Penedès.
A Espanya, segons dades de gener de 2023 del Registre nacional d'instruccions prèvies, han registrat el seu testimoni vital 402.761 persones. D'aquestes, 74.660 són majors de 65 anys; 24.600 tenen entre 51 i 65 anys; 10.038, entre 31 i 50 anys, i 967, entre 18 i 30 anys. El fet que 110.294 ciutadans/es de Catalunya hagin registrat el seu testament vital la situen en la quarta comunitat autònoma amb més voluntats anticipades per habitant. Navarra ocupa la primera posició, seguida d'Euskadi i la Rioja.
L'Hospital de l'Alt Penedès, un centre pioner
L'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès és un dels centres sanitaris pioners a l'hora d'impulsar els documents de voluntats anticipades. Maria José Garcia, treballadora social i presidenta del Comitè d’ètica del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i el Garraf, assegura que la modificació de la llei “suposarà un canvi important” i permetrà “agilitar el circuit”. L'hospital organitza habitualment sessions informatives a les que solen acudir persones generalment “a partir dels 55 o 60 anys, quan comencen a pensar en les malaties o en envellir”. Garcia també explica que un altre tipus de perfil que demana assessorament sobre el tema són ciutadans/es que han patit la mort d'un familiar “i no volen passar per aquesta situació” després que la persona malalta no hagués deixat constància de les seves últimes voluntats. “Al nostre hospital sempre ha hagut molta sensibilització per aquest tema, n'hem estat molt pendents”, explica la presidenta del Comitè d’ètica dels Consorci Sanitari de l'Alt Penedès, que recorda que el centre va començar a oferir assessorament sobre els testaments vitals des que va iniciar-se el registre, fa 22 anys. Segons Garcia, el sistema informàtic emprat al centre permet identificar d'una manera molt visual quan el/la pacient disposa d'un document de voluntats anticipades per tal que l'equip mèdic en sigui conscient.
Carlota Medrano encarregada de la Unitat d’atenció a la ciutadania de l’Hospital Comarcal de l'Alt Penedès, destaca que les persones que vulguin redactar el document “han d'assessorar-se molt bé”. A l'hospital faciliten el model que ofereix el departament de Salut, i a hores d'ara cal concertar una cita amb la unitat de servei a la ciutadania per poder validar-lo. “Aquí fem els tràmits per al registre al departament de Salut, perquè pugui visualitzar-se a la història clínica del pacient”, apunta Medrano. La responsable de la Unitat d'atenció a la ciutadania destaca que l'hospital de l'Alt Penedès va registrar el 2023 un creixement del 29% de les tramitacions de voluntats anticipades respecte el 2022, un increment que des del centre s'associa amb la llei de l'eutanàsia, aprovada l'estiu de 2021. En aquest sentit, segons Maria José Garcia el document de voluntats anticipades també “agilita la tramitació de l'eutanàsia”, destacant que permet deixar clar, “sense males interpretacions”, la voluntat de la persona.
Experiència en primera persona
I.C., ciutadana resident a la comarca del Garraf, va ser designada com a persona responsable de complir les darreres voluntat del seu oncle, que va morir el passat mes de gener amb 91 anys. El setembre de l'any passat, l'home va signar el document de voluntats anticipades davant d'un notari que després va registrar al CAP. I.C. explica que era vidu, i malgrat estar en una residència, era “una persona independent”, però, en veure la situació d'altres persones del centre on residia, tenia clar que “no es volia veure així”, i esperava des de feia un any “una operació complicada”. “Físicament estava molt bé, però mentalment estava molt cansat. No tenia ganes de viure”, explica la seva neboda. La intervenció va arribar finalment al novembre, es va complicar, i va patir posteriorment un ictus. I.C. assegura que, inicialment, quan va tenir lloc l'operació, l'equip mèdic de l'Hospital Sant Camil desconeixia el document de voluntats anticipades i la doctora que el va atendre va assegurar-li a ella que, com a representant, li hauria d'haver comunicat prèviament perquè a la història clínica hospitalària “no apareixia”. En empitjorar arran de l'ictus el pacient va ser traslladat a Bellvitge, i posteriorment, a l'Hospital Sant Antoni Abat. Allà va patir una infecció, i el metge va poder consultar-li si preferia fer el tractament, o, per contrari, la sedació, l'opció que ell mateix va poder escollir, passant les seves darreres hores acompanyat per la seva família. “Volia marxar de la vida d'una manera confortable”, explica I.C., que assegura que “la mort digna ha d'assumir-se com a part de la vida”. “El meu tiet es volia morir. És clar que el trobo a faltar, però sé que se n'ha anat en pau i amb serenor. Crec que cal parlar d'aquestes coses”, afirma I.C., que va rebre assessorament telefònic per part de l'Associació Dret a morir dignament (DMD), una entitat de caire estatal que també té seu a Sitges i aquí agraeix l'acompanyament en els primers moments, en tenir problemes sobre el document de voluntats anticipades del seu familiar.
Una associació amb presència a Sitges
Des de Sitges, l'Associació Dret a morir dignament ofereix assessorament a tota la ciutadania els dilluns, de les 18h a les 20h, al Servei de drets civils (c/Samuel Barrachina 3). La coordinadora de l'entitat al municipi, Gine Albaladejo, recorda que l'entitat va néixer l'any 1984 “amb la clara voluntat de lluitar pels drets que tenim com a pacients i per una mort digna”. El grup local organitza tallers, xerrades i altres actes culturals per difondre el dret a una mort digna. “Animem a la gent perquè faci el document de voluntats anticipades. Els assessorem i els hi diem les fòrmules que i ha”, apunta. Albaladejo celebra que s'hagi modificat la llei -era una de les peticions formulades per l'associació- per tal de facilitar el procés de registrat el document de voluntats anticipades. “Al document sempre aconsellem que es demani un o dos representants, seran ells qui vetllin perquè es compleixin les últimes voluntats. Pot ser la família, o qualsevol persona en la que hi confiïs”, explica la representant de l'entitat. Albaladejo creu que el creixement del registre de voluntats anticipades dels dos darrers anys s'entén arran de la Llei de regulació de l'eutanàsia i de la pandèmia. La coordinadora de l'associació destaca la importància de realitzar aquest procediment sobretot en casos de malalties com l'Alzheimer, quan el pacient vol que se li apliqui una eutanàsia. També recomana que s'informi al metge/essa de capçalera de la decisió presa, i que aquest/a professional pugui comprovar que el document apareix al sistema de salut. Malgrat que la tendència de registrat els testaments vitals va a l'alça, Gine Albaladejo reconeix que hi ha un “tabú” al voltant de la mort. “És un tema que la gent viu molt malament”, assegura, destacant, però, la importància que cadascú prengui la seva pròpia decisió sobre el final de la vida: “tu sempre tens l'autoritat”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT