Una novel·la amb missatge

Es tracta, com apunta el subtítol, d’una aproximació (rigorosa, valenta i clarament didàctica, deixeu-m’ho dir d’entrada) a la transsexualitat, un tema, a diferència del que ja passa amb l’homosexualitat, encara tabú, molt desconegut entre els joves, i els qui no ho som tant, i ben poc present a la LIJ catalana.

L’obra és la història d’un jove, el Bru, que a 15 o 16 anys (no queda ben clar a l’obra -vegeu p. 11 i 175-) decideix escriure les seves vivències, les seves pors, els seus dubtes perquè “Estic vivint en un món de dubtes i escriure m’ajudarà a trobar alguna resposta. Per això escric. Per això m’escric.” (p. 14) Uns dubtes que giren al voltant de la seva identitat sexual, ja que tot i haver nascut nen, “perquè tenia una titola ben titulada, una cigala ben encigalada, una cuca ben coquetona, un penis petit però eixerit com un pèsol...” (p. 19), no està segur de ser-ho, perquè des de petit se sent més nena que nen, com ens va explicant per records que té ben fixats a la memòria (les ungles pintades un estiu de vacances, la nina demanada per Reis, els sostenidors de la germana emprovats d’amagatotis...) i per experiències amb els amics i les amigues del cau, de l’institut o del club on practica waterpolo. Com que el Bru és un jove intel·ligent, sensible (alguns l’anomenen romàntic), culte (sobretot cinèfil), que mai no ha parat de fer-se preguntes (p. 13), s’ho qüestiona tot, investiga, s’informa i decideix fer el pas, meditat i carregat de pors; el pas de sortir de l’armari, de fer públics els seus dubtes i el seu desig de dir-se i fer-se dir Bruna. Ho farà de mica en mica, amb peus de plom, però decidit i esperonat per la seva millor amiga, la Lola, una feminista radical que té les coses molt clares, tot i tenir la mateixa edat que ell/ella i compartir-hi barri, escola des de petits i ara institut i, sobretot amistat i confidències. Començarà per la família, que es dividirà: la mare i la germana li faran costat des de bon començament, mentre que el pare i el germà l’acceptaran, però no l’entendran. Seguirà amb els amics del cau, en què trobarà un suport més gran del que s’esperava, ja que també són molt diferents els uns dels altres i tots conviuen amb les seves pors i els seus dubtes, a més de ser una mostra contundent de la diversitat de la nostra societat: en Josuè és jueu i gai; en Quico, un etíop adoptat sent un nadó; la Fàtima, una musulmana que tant pot anar amb mocador com sense; la Sílvia, la intel·ligència personificada però no s’accepta, es veu grassa i li fan búlling... Li costarà més mostrar-se tal com és amb l’equip de waterpolo, que està segur que haurà de deixar pel masclisme que impera en el món de l’esport, i amb els companys de l’institut, però ho farà, ens queda clar, malgrat que ja no ens ho expliqui, perquè ja ha fet els primers passos i perquè, com ens diu per tancar el llibre: “necessito gent al meu costat que estigui disposada a assumir que ara soc la Bruna, que ahir era el Bru i que demà passat... Demà passat queda tan lluny!” (p. 187) Cal dir que els Cela, amb la bona feina feta, de ben segur que aconseguiran que la majoria de lectors li’n facin, de costat, o si més no que l’acceptin, si no l’acaben d’entendre.

Títol: Bruna. Una mirada trans
Autors: Jaume Cela i Xavier Cela
Editorial: La Galera
Col·lecció: “Young”
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2021
Nombre de pàg.: 189