Coberta de 'Les dones i la literatura catalana'. Eix
Pere Martí i Bertran |
Vilafranca del Penedès
05-04-2023 16:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L’editorial Peu de Mosca, recupera, amb molt d’encert i actualitat, uns textos publicats l’any 1986 per l’ICE de la Universitat de Barcelona, provinents d’una taula rodona sobre la literatura de dones celebrada durant el curs 1983-1984, en la qual van participar Maria-Antònia Oliver, Maria-Mercè Marçal, Carme Riera i Margarida Aritzeta, i que va comptar amb una introducció teòrica de la professora Elizabeth Russell (p. 47-79), en la qual fa un repàs, a partir sobretot del món anglosaxó, que és el seu, de com veuen i presenten les dones els homes escriptors, en una primera part, per centrar-se, en la segona, “a mirar la forma com les escriptores han desenvolupat la seva pròpia identitat literària.” (p. 61) La publicació de l’any 1986, i la present naturalment, compta amb un pròleg d’Anna Murià, ple de sinceritat i d’optimisme que acaba amb aquestes paraules: “no trigarà gaire el dia que les dones hauran assolit l’alliberament complet de les traves socials entorn del seu sexe amb el pretext del sexe, que fruiran de tots els drets que també abastin els homes, no sols en les normes i lleis escrites, sinó en la pràctica de la vida quotidiana. Aleshores el mot feminisme serà una antigalla fora d’ús. Quan això s’haurà aconseguit no caldrà ja que parlem de literatura de dones. [subratllats al text]” (p. 47) No cal dir que només aquestes paraules bastarien per justificar la publicació dels textos de la taula rodona, gairebé quaranta anys després, com assenyala Georgina Monge a la introducció (p. 11-28) que obre la nova edició i en la qual contextualitza els textos del volum, parla breument de cada un i es mulla qüestionant algunes de les afirmacions del pròleg d’Anna Murià. A més, com he apuntat, hi defensa l’actualitat, la vigència i la necessitat de tornar a parlar de l’existència o no de la literatura de dones.
La taula rodona no es va gravar, però es va demanar a les quatre participats que redactessin les intervencions, com assenyala Carme Riera (p. 107). Com les aportacions anteriors, són d’allò més interessants i actuals. Maria-Antònia Oliver (p. 81-91), a partir de l’obra de tres dones catalanes i escriptores contemporànies (Carme Montoriol, Víctor Català i Mercè Rodoreda), hi repassa les actituds de les dones en la literatura catalana de caire realista.
Maria-Mercè Marçal (p. 93-104) hi reflexiona i hi planteja dubtes, a partir de la pròpia experiència creativa (p. 96), sobre la tradició de la literatura de dones, per concloure, fonamentalment, que cal un procés de descolonització, per llarg, complex, contradictori i difícil que pugui ser (p. 104).
Carme Riera (p. 105-117) hi fa un repàs de les dones escriptores, de les dones lectores i dels personatges femenins creats tant per dones com per homes. S’interroga sobre les característiques de la literatura escrita per dones i acaba amb aquestes paraules: “l’única cosa que jo demano a un text és que, independentment del sexe del seu autor/a, sigui bo, és a dir, sigui LITERATURA. [majúscules al text]” (p. 116-117).
Per últim, Margarida Aritzeta (p. 119-133) hi analitza l’ambigüitat del terme “literatura de dones”: en primer lloc el que se suposa que llegeixen sobretot les dones i, en segon lloc, la literatura escrita per dones, que encara és massa tractada com una literatura a part, per no dir de segona.
Un volum de bon llegir, ben editat i ben necessari, en la línia dels assaigs que ara com ara ha publicat Peu de Mosca.
Títol: Les dones i la literatura catalana
Autores:Diverses
Introducció: Georgina Monge
Editorial: Peu de Mosca
Lloc i any d’edició: La Selva del Camp, 2022
Nombre de pàg.: 133
Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
