Cançons per a nadons

La periodista i escriptora Núria Casas (Badalona, 1987) recull, en un volum magníficament editat i il·lustrat, un conjunt de trenta-sis cançons per als més petits de la casa, pensat bàsicament per a pares novells, però també per a avis, educadors... De reculls de cançons infantils, com la mateixa Núria deixa clar, n’hi ha hagut i n’hi haurà, perquè sempre s’ha cantat, i esperem que es continuarà cantant, als infants. L’originalitat de la proposta rau en la varietat de la tria, però sobretot en els complements que ofereix al lector adult, que és qui les farà servir, perquè a més a més de la lletra de la cançó, que no hi podia faltar naturalment, la Núria hi afegeix la partitura, el moment més apropiat per fer-la servir, l’origen de la cançó i una sèrie de recursos a l’hora de cantar-la.

Les trenta-sis cançons són majoritàriament “de la tradició popular catalana”, però també n’hi trobem una bona colla de franceses i alguna d’anglosaxona; totes, però, adaptades al català, naturalment. N’hi ha de totes les èpoques i de totes les mides, i d’unes quantes ens en dona versions diverses, amb variants d’arreu dels Països Catalans. La varietat també la trobem en els comentaris que la Núria fa de cada cançó, ja que sovint hi explica anècdotes d’allò més diverses i interessants, per als adults, naturalment. Un bon exemple el trobem a “Cinc pometes té el pomer”, ja que hi repassa el pes que ha tingut en els grups de folk, la importància de la poma en la cultura occidental i fins i tot ens recorda que el col·lectiu “Ofèlia Dracs” la va utilitzar com a títol d’un dels seus llibres, concretament un de literatura eròtica (p. 124). Com he apuntat, les cançons a més s’agrupen, de dues en dues, segons el moment més apropiat per a cantar-les: per dormir, per alletar, per banyar, per anar amb cotxe, per passejar... I a més cadascuna consta d’un apartat, “Recursos”, en què l’autora hi fa una sèrie de suggeriments, força subjectius, com ella mateixa reconeix en més d’una ocasió, sobre la possible posició del nen a l’hora de cantar-la, la millor edat perquè l’infant en gaudeixi o en tregui profit, la importància de la creació de rutines, a la qual pot ajudar una cançó determinada... Des del punt de vista lingüístic, en voldria destacar que s’hi fa servir un català estàndard, molt planer i ric, en el qual només m’han sobtat dos usos poc normatius: en primer lloc la paraula “carret” (p. 146 per exemple) en comptes de l’habitual i normatiu “cotxet”; i en segon lloc la manca d’alguns pronoms, sobretot hi, que solen ser substituïts pel pronom fort de tercera persona ell/ ella propi del castellà, que no té hi (p. 84, 141, 171... ).

Les il·lustracions de Kim Amate són d’allò més encertades, ja que de ben segur que agradaran als infants i a la majoria d’adults. Hi predominen els animals, de vegades personificats, com es pot veure ja des de la coberta, molt variats (n’hi apareixen gairebé una trentena) i sovint sense que es puguin relacionar directament amb la cançó: aneguets, ratolins, guineus, ossets, esquirols, conillets, gossos, elefants, cabirols, etc. etc. etc.

Un bon llibre que pot ser un molt bon obsequi alternatiu a la típica peça de roba o joguina que tant es regalen arran del naixement d’un nadó.

Títol: Una cançó per a cada ocasió
Autora: Núria Casas
Il·lustrador: Kim Amate
Editorial: Estrella Polar (Grup 62)
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàg.: 192