Narracions breus amb missatge

A més és un enamorat del seu país, com podem comprovar, entre altres obres seves, al volum Un país d’històries, subtitulat Aproximació literària a la geografia del País Valencià. Es tracta d’un conjunt de setanta textos breus (la majoria ocupen dues pàgines) en què l’autor adapta contes, llegendes, mites, paràboles, rondalles... d’arreu del món, de totes les tradicions (budista, sufista, cristiana, ameríndies, africanes, europees...), tot i que també en crea de nous. En tots, hi destaquen tres característiques fonamentals. En primer lloc, i com he apuntat, sempre hi ha referències al País Valencià, als seus pobles, gent, indrets o monuments, per molt que la història transcorri a Turquia, a l’Imperi Inca o al Canadà. Hi tenen tant pes, els elements geogràfics, que dos dels cinc apèndixs finals es dediquen a la toponímia present a les diverses narracions: “Toponímic alfabètic” (p. 217-223) i “Toponímic per històries” (p. 225-232).

En segon lloc, seguint la tradició de les faules i conscient del valor pedagògic i didàctic de la narrativa, com assenyala Pilar Benejam al “Pròleg” (p. 13-14), cada narració té la seva moralitat, o ensenyament, més o menys evident. Però és tan important per a l’autor que totes les narracions acaben amb un comentari final, redactat en primera persona, que la destaca i que és ben evident per al lector, ja que s’emmarca en un fons groguenc que fa difícil que passi per alt. A més, al primer dels índexs finals, hi sintetitza cada un dels ensenyaments que s’hi poden treballar (p. 213-215): “Hem de confiar més en nosaltres”, “L’hospitalitat no té preu”, “Tots tenim intel·ligències múltiples”, “Quan un camí es tanca, un altre s’obri”, “Cal que estiguem oberts als canvis perquè ens sorprendran” i un etcètera ben llarg fins a setanta.

En tercer lloc, les narracions tenen unes bones dosis d’humor, d’ironia i de vegades de paròdia i tot, la qual cosa fa que totes, incloses les de temàtiques més escabroses o pessimistes, traspuïn optimisme, tinguin un final feliç o se’n derivi una moralitat plena d’esperança. Les reflexions finals ho reflecteixen sovint: “Cadascú tindrà la seua recepta, però jo vos recomane l’optimisme, crític i reflexiu.” (p. 68), “L’optimisme crític és una poderosa força que venç  les dificultats més insospitades i dona energia i felicitat.” (p. 98), “Això dona optimisme, una medicina que sempre ha estat perseguida pels enemics.” (p. 146), etc.

Si a tot això hi afegim la magnífica edició (amb una trentena de fotografies a tota pàgina i a tot color de diversos indrets que apareixen a les narracions); la preocupació per la llengua (un dels índexs finals recull “frases fetes i modismes” -p. 233-235-, presents a gairebé totes les narracions); el registre tan ben trobat, tan proper a l’oralitat (val a dir que de totes les narracions n’hi ha una versió oral, com assenyala l’autor a la “Introducció” -p. 15-16-, gravada i emesa per diverses ràdios del País Valencià); el to reivindicatiu, present tant a les narracions com als comentaris (sobre la situació de la llengua, sobre la invisibilitat de la dona durant segles, sobre la diversitat cultural, sexual...); i, naturalment, l’aportació que Enric Ramiro fa al patrimoni cultural català; per tot això i molt més m’ha semblat que valia la pena recomanar aquest llibre que fa de tan bon llegir i que alhora ens fa reflexionar sobre un món tan canviant, i ho fa mitjançant històries d’aquelles que han embadalit xics i grans de totes les èpoques i indrets.

Títol: Un país d’històries. Aproximació literària a la geografia del País Valencià
Autor: Enric Ramiro Roca
Editorial: Universitat Jaume I
Col·lecció: “Educació”, 22
Lloc i any d’edició: Castelló de la Plana, 2022 (2a edició ampliada)
Nombre de pàg.: 249