Lídia Gázquez i Raquel Casas: dues poetes i un pòdcast

Lídia Gázquez Olivares i Raquel Casas Agustí comparteixen més d’un espai comú; tot un univers en què les lletres, el domini del llenguatge i una creativitat excelsa en són protagonistes. En els darrers tres anys, entre les dues, han estat premiades en una dotzena de certàmens literaris. No són les xifres el més important, ho són la qualitat dels seus versos, la versatilitat de les seves narratives i el compromís en la divulgació literària més enllà de les seves pròpies obres.

Aquest mes de novembre tenen dues cites a Vilanova i la Geltrú, a banda de les presentacions i lectures que tenen programades en altres poblacions. Lídia Gázquez presenta Animal perfecte (Adia edicions) i Raquel Casas, Contracció (Bromera edicions), totes dues, obres premiades i publicades enguany.

A més, són les creadores, al costat del realitzador i productor audiovisual Adrià Gázquez, del pòdcast geMMinades, de literatura de proximitat.

Per les vostres trajectòries i projectes, és fàcil copsar que compartiu professió, vocació i passions, però què diríeu que us uneix?

Raquel Casas: Ens uneix la passió per la literatura, gustos en comú de lectures, la professió –totes dues són professores de Llengua i Literatura i escriptores–, i també el cinema i els cabells! (Riu). Hem connectat perquè tot el que tenim en comú ens ha unit.

Lídia Gázquez: I Led Zeppelin! A més, com sempre diu la Raquel, també ens hem unit per la generositat. Una generositat que davant un sector, com el literari, que sol ser més individualista, per a nosaltres ha suposat, en canvi, un espai de creativitat conjunta.

Raquel Casas: I una autèntica sororitat! Que la sororitat és això: compartir i recolzar-se!

I alguna cosa que us allunya o diferencia?

Raquel Casas: Sis quilòmetres! Que ella és a Sitges i jo, de Vilanova! (Riu).

Lídia Gázquez: (Riu) Deixa’m dir-te més. La Raquel ha publicat i ha estat premiada des de fa temps. Jo he après molt amb ella. Em sento, en bona part, influenciada; és inevitable; després de compartir lectures de confiança, arriba un punt de connexió del qual en veus, et nodreixes.

Què vols dir amb lectures de confiança?

Lídia Gázquez: Tot escrit el compartim. Ens el passem, ho comentem; hi ha admiració també.

Raquel Casas: Això ens passa a tothom, de qui t’agrada la seva literatura, llegeixes i llegeixes, i se’t queda.

La literatura us impregna. És obra i vida. D’aquí neix el pòdcast?

Raquel Casas: Teníem al cap fer alguna cosa per visibilitzar sobretot les dones autores; jo feia temps que tenia al cap la idea del pòdcast. La Lídia va començar a trobar-se millor i va proposar fer un videopoema, que vam gravar en el mes de febrer, d’aquest mateix any, per penjar a les xarxes el 21 de març, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. Però era només l’inici!

Lídia Gázquez: (Riu) Hi té molt a veure l’Adrià, el meu germà, –Adrià Gázquez, productor musical i realitzador– que va venir per fer el teaser del videopoema i ens va empènyer a fer un pas més enllà. Nosaltres soles no ho hauríem pogut engegar. Ell de seguida ens va dir que s’apuntava a totes i mira: ja portem deu episodis publicats del pòdcast i alguns altres d’enregistrats!

La relació entre literatura i audiovisuals us ve també de la docència. En el teu cas, Raquel, amb premis inclosos.

Raquel Casas: Sí, sí. Com a professora de literatura vaig impulsar a classe un projecte de BookTrailers amb els alumnes, que primer va ser un premi per a ells i després va ser Premi Lletra a la millor experiència didàctica de la Fundació Prudenci Bertrana, el 2019.

Les dues escriptores pèl-roges comparteixen també un punt geogràfic en comú i una lluita. La geografia és Sant Pere de Ribes, municipi on va néixer i viure la seva infància i adolescència l’autora d’Animal perfecte i on Raquel Casas va ser professora a l’Institut Montgròs i ara condueix un Club de Lectura a la biblioteca. I la lluita és la reivindicació per a un sector, el literari, en què la misogínia, la discriminació i les bretxes de gènere i els abusos hi tenen un protagonisme del qual no se’n parla prou.

“Puja a l’habitació i comentem el teu llibre”, “pensàvem que l’autor era un home, perquè és molt bo”, “ets un bon tros de carn”. Són frases de diversos testimonis del sector dels certàmens literaris. Per què creieu que no se n’ha fet encara prou denúncia?

Raquel Casas: Jo les he viscut i esquivat. Ara, sortosament, està canviant. També hi ha més dones en els jurats i es nota. Però és una realitat. Hi ha un abús i una sexualització com arreu. Quan vaig començar a presentar la meva obra en diferents certàmens, vaig viure moltes faltes de respecte, perquè era dona i jove. Si mires el palmarès d’anys enrere és fàcil de veure com la discriminació era present.

D’aquí que en el pòdcast hi ha més veus literàries femenines?

Lídia Gàzquez: Per a nosaltres, sobretot, no hi ha una literatura femenina i una altra que no. La literatura és universal, però esclar, nosaltres hem volgut donar veu a dones, poetes, novel·listes, divulgadores o llibreteres, per posar-te alguns exemples, perquè creiem que cal oferir aquest espai de visibibilitat.

Vosaltres sou autores premiades, en narrativa i poesia. Què creieu que es premia en un certamen?

Raquel Casas: Es premia tota la feina que hi ha rere una obra. Es premia els intents! No tot surt a la primera!

Lídia Gázquez: I tant! El primer premi mai és el primer llibre escrit!

Les cites literàries de novembre:

Llibreria A Tres Tintes

Vilanova i la Geltrú

3 de novembre, a les 19h

L’Animal perfecte

Amb l’autora, Lídia Gázquez, i també Raquel Casas i Jordi Llavina.

19 de novembre, a les 12h

Contracció

Amb l’autora, Raquel Casas, i també Lídia Gázquez i Joan Martorell.

Biblioteca Santiago Rusiñol

Sitges

30 de novembre, a les 18.30h

L’Animal perfecte

Amb l’autora, Lídia Gázquez, i també Raquel Casas i Sebastià Alzamora