Una diferència poc habitual

El professor i escriptor Jordi de Manuel (Barcelona, 1962), ben conegut per les seves novel·les i narracions breus de ciència ficció i policíaques, ens presenta una nova obra infantil, La geganta, en què de nou posa a disposició dels lectors, i dels prescriptors tot sigui dit, els seus coneixements científics i les seves reflexions sobre l’ésser humà. En aquesta ocasió, els coneixements científics giren fonamentalment al voltant d’una malaltia molt poc freqüent, l’acromegàlia, coneguda també per gegantisme, sobretot quan afecta infants i joves, fet molt poc freqüent, però ben real, com ens deixa ben clar la història de la Nina, una nena de nou anys que comença a créixer desmesuradament, davant l’astorament dels pares i el germà bessó, el Roc, i davant la sorpresa, sovint acompanyada d’incomprensió, de l’entorn, sobretot l’escolar.

Les reflexions sobre l’ésser humà, tan freqüents i profundes en les obres per a adults de Jordi de Manuel, com es pot suposar pel que n’hem dit fins ara, giren a l’entorn de la diferència i la dificultat que tenim els humans per acceptar-la. La Nina crida l’atenció de tothom qui la veu, principalment quan es troba en companyia d’infants de la seva edat, fet que s’esdevé sobretot a l’escola. Aquí és on trobarem aquesta dicotomia tan característica de l’ésser humà: d’una banda, la crueltat d’aquells que fan de la diferència objecte del seu divertiment, sense tenir en compte el patiment que poden causar; de l’altra, la normalitat amb què molts companys accepten la vitalitat, la intel·ligència, l’alegria... de la Nina, per molt que la vegin diferent.

La novel·la, doncs, la podríem resumir com la història d’una família que s’ha d’enfrontar a una realitat inesperada com és una malaltia greu que afecta un dels fills. Jordi de Manuel, amb els seus dots narratius, ens va introduint en el món familiar i en l’escolar dels protagonistes, la Nina i el Roc, enriquit amb personatges que els complementen i els fan més reals, com poden ser els avis, immigrants d’origen gallec els materns i vidu, el patern; la Clara Camps, la mestra dels bessons, que van a la mateixa aula perquè és una escola d’una sola línia; els amics d’escola, com el Roc o la Gnima, o els animals de companyia, que tant agraden als infants: el Tro, que és el gos del Roc, i la Llamp, la tortuga de la Nina, que l’avi va trobar en un bosc, ferida, i que, amb molt d’encert, al final de la novel·la tota la família portarà a un centre de recuperació i reproducció de rèptils. I tot això, en Jordi de Manuel ens ho va explicant amb un estil planer i ric, molt apropiat per als joves lectors: vint-i-sis capítols breus que tenen una característica poc habitual, però que fan més versemblant i llegidora la història, ja que hi alterna el narrador personatge, en primera persona, en aquest cas el Roc (capítols senars), amb el narrador omniscient, en tercera persona (capítols parells). Si hi afegim una llengua rica, uns recursos literaris ben treballats i assequibles als lectors i uns coneixements (el món de les aloges o dones d’aigua, els termes mèdics i hospitalaris, alguns elements de la fauna i la vegetació de l’entorn...) breus, clars i ben imbricats en el text, podem entendre per què La geganta pot ser una bona lectura familiar, escolar i fins i tot de clubs de lectura infantils.

Com a curiositat final, i no pas menor, val la pena destacar que, sense dir-ne els noms concrets, l’acció de la novel·la transcorre majoritàriament a les comarques gironines. En concret la ciutat on la família de la Nina i el Roc van a viure, a causa de les feines dels pares (la Marta, bibliotecària, i el pare, infermer), és Banyoles. Ho sabem fonamentalment per les referències a l’estany i als estanyols, però també per altres referències a indrets com el museu (Darder) i la plaça Major, o a llegendes com les aloges, goges o dones d’aigua, tan lligades a la mitologia popular del Pla de l’Estany. I encara un altre indret gironí de la novel·la, tampoc esmentat explícitament, és Garriguella, a l’Alt Empordà, ja que, com he apuntat, al final de l’obra tota la família porta la tortuga mediterrània que havia trobat l’avi i havia regalat a la Nina al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera. Val a dir, ja per acabar, que Jordi de Manuel ja havia donat un bon paper a Banyoles en una de les seves novel·les per a adults, L’olor de la pluja (La Magrana, 2006).

Títol: La geganta
Autor: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Col·lecció: “La Formiga Vermella”, 136
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 117

Nota. Una versió reduïda d’aquesta ressenya s’ha publicat a la Revista de Girona, núm. 350 (maig-juny 2025), p. 104-105.