Retrat d’un home de país

Es tracta, com he apuntat, d’una llarga entrevista feta pel periodista Jordi Molet Cateura (Roda de Ter, 1954) al polifacètic mossèn Ramon Bufí Puigoriol (Sant Pere de Torelló, 1943), un home, com deixa ben clar el títol, compromès (amb la gent, amb el país, amb la llengua, amb Jesús...) i lliure (com queda clar al llarg del volum “no ha declinat parlar de cap tema” i jo hi afegiria que ho ha fet sense pels a la llengua i sense pors de cap mena). També n’he volgut destacar l’adjectiu polifacètic, perquè, com també es veu molt bé al llarg de l’entrevista, ha tocat moltes tecles: capellà obrer, professor, esportista, activista social...

Jordi Molet ha estructurat el volum en cinc capítols que ens permeten de conèixer en profunditat un home “fidel a les seves conviccions”, com es titula l’epíleg amb què el periodista tanca el llibre. Al primer, “Un seguidor de Jesús i l’evangeli”, hi trobem els anys de formació, que “van esculpir el seu caràcter, la seva manera de veure el món, l’Església i la societat” (p. 19). Una visió sincera i crítica que en molts temes (església oficial, teologia de l’alliberament, fe, dogmes...) segurament aixecarà polseguera.

Al segon, “Compromès amb el món obrer”, hi descobrim un capellà que, com tants d’altres fills del concili Vaticà II, va voler canviar moltes coses, començant per l’Església i la figura del mossèn. Ens parla de la seva relació amb els joves, sobretot a través de la JOC (Joventut Obrera Cristiana), i com aquest compromís amb el món obrer, amb el temps, va anar més enllà i el va portar a la cooperació internacional, al Brasil i al Camerun principalment.

Al tercer, “Educador a dins i a fora de les aules”, hi trobem el Ramon mestre, sobretot de joves estudiants d’FP (Formació Professional), en aquell moment amb un alumnat provinent sobretot de les classes populars; però també el Ramon crític amb la burocratització de l’ensenyament, amb la poca implicació de l’administració en la immersió lingüística, amb la “més professionalització que no pas vocació” (p. 101) en massa professors...

Al quart, “Enamorat de l’esport i de la natura”, hi descobrim un Ramon que ha practicat nombrosos esports, entre els quals destaca l’alpinisme, que ha reivindicat la pràctica esportiva com una de les millors escoles de valors i que li ha fer veure clarament que cos i esperit són inseparables: “Per a mi, l’espiritualitat és deixar que la natura et parli de Déu sense paraules” (p. 133).

Al cinquè, “Un independentista convençut”, hi trobem el Ramon enamorat de la llengua i de la cultura del país, que ha defensat i defensa amb passió. Hi parla del Procés, de la repressió, de la tebior de l’Església catalana actual, del paper de la immigració... Com en els altres apartats, i com ja he dit, sense pels a la llengua, perquè en Ramon “no ha defugit cap pregunta ni ha declinat parlar de cap tema” (p. 181), com diu Jordi Molet a l’epíleg esmentat.

Un llibre que d’entrada pot semblar molt local, però que quan el llegeixes veus que s’hi pot sentir reflectida molta gent, que la infrahistòria de la qual parteix és important per entendre millor uns anys crucials per a la historia del país, perquè hem tingut la sort de poder comptar amb molts Ramon Bufí que ens han permès de ser, encara, on som.

Títol: Un home compromès i lliure
Autors: Ramon Bufí i Jordi Molet
Editorial: Gràfiques Diac
Lloc i any d’edició: Vic, 2025
Nombre de pàg.: 183