Josep Vallverdú creador d’un gos català i universal

Josep Vallverdú (Lleida, 1923), ens va deixar el proppassat 21 de juliol, a 103 anys d’edat, compromès i actiu fins al darrer moment. Com que crec que la millor manera d’homenatjar-lo és llegir-ne i divulgar-ne l’obra, l’he volgut recordar reproduint en forma d’article la ressenya que l’any 2023, arran del centenari del seu naixement, vaig dedicar a una de les seves obres més populars, conegudes i reconegudes, Rovelló, publicat l’any 1969 per l’editorial La Galera, a la col·lecció “Grumets”, núm. 2, amb il·lustracions de “Narmas”, pseudònim de Narcís Masferrer Buixó, que vaig publicar a la Revista del Col·legi de Doctors i Llicenciats (núm. 148, febrer 2023, p. 49-50).

He qualificat l’obra de popular, perquè es tracta d’una novel·la que ha estat, i és, lectura a nombroses escoles, la qual cosa fa que sigui un llibre present a moltes llars catalanes i, doncs, compartit per diverses generacions. També ho he fet amb el terme coneguda, ja que a més del que ja n’he dit, se n’han imprès milers d’exemplars (l’any 1994, en una nota de premsa arran dels vint-i-cinc anys de la publicació del llibre, l’editorial en destacava que en català se n’havien venut més de dos-cents mil exemplars)  en les més de trenta edicions de l’obra, comptant-hi les vint-i-set a la col·lecció “Grumets”, on es va publicar l’any 1969, a continuació d’un altre clàssic, El zoo d’en Pitus d’en Sebastià Sorribas, més algunes edicions especials en cartoné o en el volum 10 de l’Obra Completa de l’escriptor lleidatà; i a més, el fet que es convertís en una sèrie de dibuixos animats (2000-2004), encara la va fer més popular i coneguda. El reconeixement, que també he destacat, ve avalat, entre altres causes, pels nombrosos premis que ha rebut, com el Josep Ma. Folch i Torres (1968), el de la CCEI (1970), el “J’aime lire” francès (1990) o el belga Bernard Versele (1991); però també pels nombrosos crítics que n’han parlat (Josep Ma. Aloy, Andreu Sotorra, Joan Triadú, Maria Barbal...) o per les traduccions que se n’han fet: al castellà (Polvorón), al basc (Xarpa), a l’italià (Trivella), al francès (Vif-Argent) i al rus (Rovellona), de la qual es va fer una primera edició de cent mil exemplars.

Rovelló és una novel·la infantil, recomanada a partir de 10 anys per l’editorial, protagonitzada per un gosset, que en Llisot, que és qui el troba i el bateja amb el nom de Rovelló, per la seva facilitat per trobar bolets, fa seu i porta a la masia dels seus oncles, on viurà una bona colla d’aventures i, sobretot, de descobertes, que el faran créixer en tots els sentits. En primer lloc haurà d’aprendre a conviure amb els altres animals de la masia, sobretot amb la parella de gossos, la Sanda i el Mullat, que de seguida farà ben seus; però també amb els amos, la tia Nyera i l’oncle Pauet, i amb el mosso, l’Arròs. Aviat, però, el món de la masia se li farà petit i descobrirà que al món hi ha molta altra gent, i que no tota el tractarà de la mateixa manera. Una visita al poble veí, Navell, on viu en Llisot, li obrirà els ulls i li farà venir ganes de tornar-hi. Ho farà, justament durant la Festa Major d’hivern, i hi serà raptat per l’amo d’un circ, que ha quedat meravellat de la facilitat del gos per fer tombarelles, un tret que el singularitza. A partir d’aquell moment començarà un veritable calvari per a en Rovelló, que és obligat a actuar, sempre lligat i sense cap mena d’estima, ja que és tractat com un objecte més del circ. No pararà fins que trobarà l’oportunitat de fugir-ne, perquè “aquell gos no era com els altres. No tenia el temperament tou i obedient dels gossets de circ. Tenia més personalitat, havia nascut per a ésser lliure”, en una clara al·lusió a un altre clàssic universal, La crida del bosc de Jack London. I el calvari es convertirà en odissea, en un llarg viatge ple d’aventures d’allò més diverses per arribar a la seva Ítaca, la masia on, n’està segur, l’esperen homes i bèsties, que tant ha enyorat.

Afegiu a la història (plena de tendresa, d’amor a la natura, d’optimisme i de superació personal) la capacitat narrativa d’en Josep Vallverdú, la riquesa i precisió de la llengua i la utilització molt mesurada dels recursos literaris (personificacions, comparacions, exageracions...) i entendreu per què la novel·la Rovelló ha esdevingut un clàssic de la LIJ catalana i de la universal.

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)