Una família més que estrafolària

L’editorial Vacamú ens apropa un nou clàssic de la literatura infantil, en aquest cas una de les obres més populars i conegudes del poeta anglès Ted Hughes (1930-1998) La meva gent/ Meet My Folks!, del qual ja havíem pogut llegir en català alguns títols com El gegant de ferro (Blackie Books, 2025) o Corb. De la vida i les cançons del corb (Lleonard Muntaner, 2018). I ho fa, com també és habitual en les seves publicacions, amb la doble versió, l’original en anglès i la catalana, que ha traduït/ adaptat el poeta osonenc i membre del grup de pop-rock Obeses Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989), en una versió rica i molt aconseguida. Pel que fa a les il·lustracions, l’editorial ha optat per substituir les populars de l’original, obra del dibuixant George Adamson (1913-2005), perquè, com se’ns informa a la pàgina web de Vacamú, “s’adapten segurament pitjor al nostre públic que a l’anglosaxó, més avesat a l’austeritat pel que fa al color i al format i amb una tradició de poesia infantil molt consolidada”. Ha entomat el repte, inspirant-se en les d’Adamson com es pot veure a la coberta per exemple, l’artista valenciana Aitana Carrasco (València, 1978), que també s’ha fet càrrec del disseny del llibre. Les dues versions li permeten de presentar dues lectures de cada poema i ho fa amb originalitat i enginy, deixant-se portar per la fantasia i l’esbojarrament dels personatges d’Hughes. A més ha optat per alternar les il·lustracions a tot color amb les en blanc i negre.

Pel que fa als continguts, La meva gent és un conjunt de tretze poemes, clarament narratius, més una breu introducció, també en vers, en què l’autor ens presenta els diversos membres d’una família, suposadament la seva ja que són escrits en primera persona, però que més aviat hem de considerar la família del jo poètic, tenint en compte que els personatges són d’allò més estrafolaris, fantasiosos, humorístics i exagerats en tot, fins al punt que la majoria són vistos com a animals, animals amb característiques antropomòrfiques això sí. Així, per exemple, de “La meva germana Jana”, ens en diu, entre altres coses: “Oh, quin horror, si algú s’assabentés/ que ella és un corb enorme i no res més”; “La meva altra iaia” comença així: “Tinc una iaia que és un pop/ i viu al fons més fons del mar;/ i sempre porta la família [marítima]/ quan ve a casa a sopar”, etc. Algun membre que ens pot semblar més normal, com “El tiet Dan”, que és inventor, resulta que: “Pro el tiet Dan inventa diferent:/ gots sense cul per l’aiguardent,/ la lot per veure-s’hi de dia/ (...) o el pa que en menges i et queixala.../ (...) xarops pels terratrèmols més sensibles, (...)”. Un conjunt de jocs de disbarats que devien fer les delícies de molts infants britànics i que les faran, n’estic segur, de molts de catalans.

El darrer poema es titula “La meva autèntica família” i és un canvi radical, preciós, en què el narrador surt transformat i convertit en un veritable ecologista. Acaba amb aquests versos: “Quan vaig sortir de la roureda, i vaig ser algú enmig de molts d’altres,/ cada pas meu era el d’un nen, pro el meu cor era un arbre”.

Títol: La meva gent
Autor: Ted Hughes
Il·lustradora: Aitana Carrasco
Traductor/ Adaptador: Jaume Coll Mariné
Editorial: Vacamú
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2026
Nombre de pàg.: 64 (sense numerar)

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)