'Nissaga de poder' es retroba 30 anys després: "Era una sèrie valenta, que no tenia por de tocar determinats temes"

Trenta anys després de l'estrena de 'Nissaga de poder', alguns dels seus protagonistes s'han retrobat al Serielizados per retre homenatge a l'emblemàtica sèrie, "compartida per tanta gent". Els actors Jordi Bosch, Eva Santolaria i Jordi Banacolocha, i el coordinador de guions, Lluís Arcarazo, han recordat la ficció "trencadora" que va "canviar l'estructura clàssica" de les telenovel·les. "Va ser una sèrie valenta, que no tenia por de tocar determinats temes i amb un rerefons molt potent", ha explicat Arcarazo a l'ACN. Els protagonistes han destacat davant d'un públic entusiasmat que els 476 capítols hagin "envellit bé" i que encara avui hi hagi gent que els torni a veure. "L'argument era molt bèstia i atractiu", ha recordat Banacolocha.

El 28 de gener de 1996, TV3 estrenava 'Nissaga de poder', ubicada en una Santa Eulàlia del Penedès inventada, una sèrie que inicialment havia de tenir 120 capítols, però que es va allargar fins als 476 i va marcar diverses generacions com una de les ficcions més emblemàtiques de la televisió catalana.

La producció, inicialment titulada 'Les vinyes', va ser creada per Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera i adaptada a la televisió per Lluís Arcarazo. El director recorda que, tot i tenir un final tancat previst, l'èxit de la sèrie va fer que, quan ja n'havien emès uns 70 capítols, els demanessin allargar-la. "Sempre l'anàvem allargant i això és el que va donar aquesta intensitat que té la sèrie," ha assegurat. Arcarazo admet que la història de la família Montsolís era "molt pujada de to" i que cada temporada ho era més que l'anterior perquè "no podíem rebaixar-la".

El director creu que l'èxit de la ficció rau en el fet que l'argument era "intemporal" i més propi d'"una tragèdia" que no pas d'una telenovel·la. Arcarazo explica que la història parla sobre la "pervivència d'usos feudals a la societat contemporània" i que els personatges són "perfectament reconeixibles" situats al segle XVII. El guionista explica que la sèrie "ha envellit bé" i assegura que gent jove l'està recuperant, un èxit que atribueix al fet que tant els actors com l'equip de producció "es van entregar molt" a la ficció.

Per a l'actor Jordi Banacolocha, interpretar el personatge de Tomàs Gómez va ser "una experiència increïble", especialment per la incertesa que hi havia per saber com continuava la sèrie. "No saps què farà la setmana vinent, què li passarà, i haver d'estar sempre pendent del guió era la primera vegada que em passava," explica. Banacolocha defensa que la història era "molt trencadora", especialment per l'argument, que era "molt bèstia". En la mateixa línia, Jordi Bosch, que va interpretar Raimon, el fill petit dels Montsolís, destaca com la ficció va "canviar l'estructura clàssica d'un serial o una telenovel·la," i creu que la clau de l'èxit és el fet que parlés de coses "molt properes".

Per a Eva Santolaria, el seu paper d'Elisenda Castro va ser un "aprenentatge brutal". L'actriu assegura que 'Nissaga de poder' va ser una "escola" que li va ensenyar a veure els seus punts forts i febles i a desenvolupar-se al plató. A escala personal, reconeix haver estat "enganxadíssima" al guió i viure la història "com una fan més".

Mari Pau Huguet, que ha presentat l'acte, també va tenir un breu pas per la sèrie, fent d'ella mateixa i entrevistant alguns dels personatges. Ha reconegut que encara avui hi ha gent que la vincula a la sèrie, tot i "haver fet de mi mateixa". El retrobament també ha viscut un moment especial quan Huguet ha fet sortir a l'escenari Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres i filla de Lluís Arcarazo, que va aparèixer a la sèrie quan tenia tres mesos.