Música en progrés

La Brigada, Blenda i Gentle Music Men són tres grups de pop-rock que tenen en comú la bona música i que són de Vilanova i la Geltrú. Aquesta darrera particularitat fa bona la dita que la capital del Garraf continua sent un bon planter d’artistes, i si no, aquí els resultats: els Blenda han fet de teloners dels nord-americans B-52’s en la seva recent gira per l’Estat Espanyol; els Gentle Music Men han actuat al Festival de Benicàssim d’ara fa unes setmanes, i La Brigada ha publicat recentment un cd per a una companyia discogràfica anglesa. Un èxit sense precedents per a uns grups que en algun cas no tenen ni un any de vida. Però, qui són aquests grups? Aquí la clau:

Blenda està format per la cantant Laura Casas, el guitarrista Marc Mateo i el bateria Gerard Pla, els tres membres supervivents de No Nem Bé, un grup de final dels anys 90 que va aconseguir un èxit sonat i inesperat. En només dos anys van tenir temps de guanyar el concurs de maquetes d’Enderrock i un dels premis de la música lliurats per l’Sgae. També van publicar un disc, titulat Unisex, de fortes influències de la música indie britànica i que va comptar amb la producció del guitarrista de Sopa de Cabra Josep Thió. Els No Nem Bé van actuar al Mercat de Música Viva de Vic, al concert del Palau Sant Jordi en motiu del 25è aniversari de l’Avui, i en diferents ciutats i programes de televisió. Laura Casas, ara amb 27 anys, recorda aquella època com “de bogeria” i de tenir la sensació de “tocar sostre”. Ara hi tornen però amb un nou grup, Blenda, i cantant en castellà. El seu primer disc porta per títol Blancanieves se despide i es presentarà oficialment el 23 de setembre. Aquest estiu han gravat un videoclip promocional amb la cançó Panorama i han fet de teloners dels nord-americans B-52’s. La cantant Laura Casas defineix la música dels Blenda de pop-rock “de tota la vida”.

Gentle Music Men. Grup liderat pel cantant i guitarrista Dani Poveda conjuntament amb Miquel Tello al baix, Xavi Ribera a la bateria, Sir Charrett als teclats i Montse i Eli als violins. De formació autodidacta, Poveda va formar part del grup Flint i va tenir la gosadia d’autoeditar-se un disc sol·licitant un crèdit en un banc. El debut de Gentle Music Men es produeix el 30 de juliol de l’any passat en un concert de Festa major en el que hi participaven altres grups vilanovins. En els escassos dotze mesos que separen el seu debut de l’actualitat, els Gentle han guanyat el premi Proyecto Demo, han actuat al Festival de Benicàssim d’ara fa unes setmanes i han publicat un disc que la crítica defineix de “a mig camí entre el classicisme dels Beatles i la contemporaneïtat de Josh Rouse”. Poveda té 30 anys, canta en anglès i assegura que “fem música pop, amb cançons de record melancòlic amb final feliç”. L’èxit, però, no ha fet perdre la perspectiva a Poveda, que continua jugant a la botifarra amb els seus amics.

La Brigada. Grup liderat pel guitarrista, compositor i cantant Pere Agramunt, el qual ha fet un viatge a l’inrevés del que fan bona part dels músics del país: ha deixat de cantar i escriure cançons en anglès per passar-se directament al català, “i ho he fet perquè m’hi sento més còmode”. Assegura que “no és veritat que en català no hi hagi mercat, a no ser que el teu únic objectiu sigui omplir estadis. No és el nostre cas”. Diu que cantar en anglès no és sinònim de triomf: “les bandes que tenen èxit cantant en anglès són les angleses, però no pas les catalanes o les espanyoles”. Amb tot, la paradoxa és que la companya discogràfica de La Brigada és britànica: “un exemple que la globalització funciona i que el català hi té cabuda”. El primer disc de La Brigada es diu L’obligació de ser algú i ha comptat amb la participació de Miquel Tello al baix (també col·laborador dels Gentle), Magí Mestres a la trompeta, Ricard Parera a la bateria i David Charro als teclats. Pere Agramunt, de 31 anys, defineix la seva música de “pop amb influències del folk nord-americà que pot semblar country”. La fórmula funciona, d’aquí que ja hagin actuat al Primavera Sound i al festival Faraday, entre d’altres.

(Article publicat al diari AVUI)