'Falta la consciència per fer un art popular'

L’Anselm va cedir a l’Ateneu el seu quadre La fi del carnaval d’aquest temps perquè contribuís al finançament de la 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, i que va pintar especialment per l’ocasió i vam sortejar. Ja en el moment de demanar-li i després de dir-nos que cediria la seva obra va comentar-nos: "Què us sembla? Els artistes hauríem de ser subvencionats i en canvi ens toca ajudar a finançar les activitats populars, perquè a qui li toca fer-ho no li interessen".

Tenia tota la raó i és per això que vam demanar-li de fer l’exposició a l’Ateneu quan ell volgués, i de poder publicar el seu parer sobre la circumstància de l’art en aquesta època. Vam quedar al seu taller al final d’una de les seves classes de forja i el vaig trobar encara colpejant un ferro0 roent destinat a ser el cap del Drac d’Alins de la Vall Ferrera, una forja que estava fent per la Trobada Internacional de Forjadors que s’està organitzant pel 7 i 8 de juliol d’enguany. 

Vam seure envoltats de ferralla i pedra, i vaig encetar: 

-- Anselm, què et mou per seguir en el món de l’art, d’on treus el convenciment i la força?

AC.- L’art és elitista i a casa nostra la Fundació La Caixa n’ha agafat el monopoli. Falta la consciència per fer un art popular. Els artistes ens pertoca criticar i intentar superar el sistema actual. Sempre hem d’estar intentant traspassar la línia, com el nen de l’escultura que sobrepassa la línia. L’ego de l’artista està obligat a superar el narcisisme en el qual interessa al sistema mantenir-lo.

-- La cultura establerta, és una cultura normativa que ofega la creativitat i manté a uns quants al cap d’amunt, és cert que la cultura de cada dia l’anem fent entre tots per salvar les inquietuds transformadores?

AC.- Sí, l’art ja no és reconeixible, l’han amagat sota la confusió. Ens fan creure que tothom pot fer art, o artesania o disseny, i ens ho creiem. Fixat amb l’educació, el Pla Bolonya és impracticable, ens governen bàrbars en “trajo” gris.

-- Aquesta crisi els facilita les coses per emmascarar-ho tot, per justificar el que sigui segons les pròpies conveniències...

AC.- Els financers manen, dominen el pensament de la gent i així només sobrevivim, que és el que ells volen. L’art ha de ser un fet creatiu per donar vida: com artista penses, ho sents i ho fas, i el resultat agafa una altra dimensió. Els oficis de la gent es perden i no es fa res per conservar-ne l’essència. Els miners ja no interessen perquè el carbó ja no interessa. S’han invertit els termes subversius, ara són ells els terroristes.

-- I això podem aplicar-ho a tots els àmbits... 

Naturalment, fixat en com destrueixen la labor del pagès, el camp ja no existeix, només volen el negoci, la rendibilitat que ells imposen a l’escala que els interessa. La mediatització és el llenguatge que practiquen els que decideixen, és una subversió de la democràcia, fixa’t que sempre apareix allò de “és el que la gent vol” i a la gent ningú li pregunta si no és per vendre-li alguna cosa. Tot ho mediatitzen, ho fan invisible per poder-ho dominar.

-- És curiós, no hem parlat de la teva obra, ens podies haver explicat els significats d’algunes escultures o pintures...

AC.- No cal, jo ja he fet la meva feina, els significats val més que se’ls treballi cadascú quan miri l’exposició i així no contribuïm a donar-ho tot mastegat i evitem la dependència.
I ho vam deixar aquí. Sincerament crec que la mostra que trobareu a l’Ateneu fins el 30 de juny, us agradarà molt i jo us la recomano, per continuar fent ateneu i cultura.