Premi Virella i Bloda d’Investigació Comarcal

Ricard Conesa: 'No es pot equiparar la violència franquista amb la que va tenir lloc a la rereguarda republicana'

L’historiador Ricard Conesa, guanyador del darrer Premi Virella i Bloda 2017, que atorga el Consell Comarcal del Garraf, presenta el seu treball. Una lliçó del binomi història i memòria

Bàrbara Scuderi Sitges 31-05-2017 17:31 Lectures 3069
Ricard Conesa, des de l'Observatori de Memòries de la Universitat de Barcelona. Eix

Ricard Conesa, des de l'Observatori de Memòries de la Universitat de Barcelona. Eix

Ricard Conesa i Sánchez, és historiador, especialitzat en els estudis sobre les polítiques de memòria i també d’ història local; ha estat tècnic del Memorial Democràtic i actualment és part de l’equip de l’Observatori Europeu de Memòries, de la Fundació Solidaritat, de la Universitat de Barcelona. A més d’haver publicat diferents treballs, entre ells, “La democràcia fugaç. Sitges durant la Segona República” (editorial Andana, 2011), col·labora en diverses publicacions.

El passat 20 de maig, Conesa va rebre el Premi Virella i Bloda d’Investigació Comarcal pel seu treball de recerca, ‘Mitjanit a la Platja d’Or. El Jutge Bertran de Quintana i els crims a la rereguarda sitgetana durant la guerra civil espanyola’.

Els fets. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, entre el juliol i el setembre de 1936, la rereguarda republicana va viure diferents episodis de violència. El govern de la República, “col·lapsat pel cop d’Estat dels militars rebels va perdre el control de l’ordre públic quan s’iniciava un procés revolucionari, especialment a Catalunya”, explica Conesa. “Va ser en aquest període quan va tenir lloc el major nombre d’assassinats a la rereguarda, l’estiu de 1936”. A diferència del bàndol franquista - que mai hagués investigat, ni va investigar els crims comesos des del seu propi front-, la Generalitat va crear un tribunal especial per a investigar els assassinats comesos sobre dirigents del sometent, religiosos i persones vinculades a associacions catòliques i partits conservadors.

Conesa, precisament, destaca la rellevància de la motivació de les esmentades investigacions, un aspecte, que diferencia clarament el que va ser la violència implacable i “dirigida des de les autoritats militars de la zona franquista”, davant d’una violència més espontània i sobretot, de menors xifres, a la zona que es va mantenir fidel a la República. “No es pot equiparar la violència franquista amb la que va tenir lloc a la rereguarda republicana”, exposa l’historiador sitgetà. És evident, que el relat historicista i historiogràfic d’una part del discurs de la transició, sobre la guerra civil, que es va consolidar sota la ideologia de la reconciliació, va ser un càstig a la memòria republicana, i un pegat sobre la història.

El protagonista. El jutge Josep Maria Bertran de Quintana, que finalment va haver d’exiliar-se a Mèxic, on va morir el 1960, va ser l’encarregat, al costat d’un equip de dos jutges més, de dur a terme les investigacions del Tribunal Especial sobre Cementiris Clandestins a Catalunya. A principis d’agost de 1937 va iniciar les primeres investigacions a Sitges, prenent diferents declaracions, entre d’altres, a l’aleshores alcalde, Francesc Richart (CNT), el regidor Josep Sánchez Guerrero (ERC), i el doctor Joan Ramon Benaprès, que li van facilitar la seva col·laboració. A més, va prendre declaracions de familiars de les víctimes, i en poc temps va ordenar diferents detencions i empresonaments, “recollint també les versions del suposats culpables”, afegeix Conesa.

La investigació. El treball de recerca de Conesa, s’endinsa en les investigacions realitzades pel jutge Bertran de Quintana, entre agost i desembre de 1937 a Sitges, fruit de la denúncia d’un veí, que mai es va localitzar, sobre uns assassinats comesos contra diferents sitgetans. La recerca inclou el conjunt del sumari, diverses declaracions, i un exhaustiu informe del 18 de novembre de 1937, és a dir, realitzat només vuit mesos després d’haver-se iniciat les investigacions sobre els cementiris clandestins a Catalunya, on s’esmenta que ja s’havien dut a terme 2.073 exhumacions, “56 de les quals a Sitges”.

El paper del Comitè Revolucionari de la vila i de la seva Delegació de Defensa; el resultat de les exhumacions; i una minuciosa investigació a partir de diferents fonts arxivístiques, han permès a Ricard Conesa, una reconstrucció del passat i una aportació a la reflexió historiogràfica. No s’exclou, però tampoc es defensa, si hi va haver per part del govern de la Generalitat una intencionalitat de les investigacions “per reprimir el procés revolucionari iniciat al juliol de 1936”, o bé un desig d’aturar la impunitat i recuperar l’ordre públic. De fet, totes dues hipòtesis no són excloents.

El premi.  Conesa reconeix la importància dels premis que atorga el Consell Comarcal del Garraf, per la motivació a la recerca i per la posterior difusió. De fet, el seu treball, es publicarà, tal i com assenyalen les bases, en el butlletí de l’Associació Amics de la Biblioteca Víctor Balaguer, en una versió adaptada. 

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

La campanya electoral del 10-N durarà només una setmana i els partits cobraran un 30% menys en subvencions

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 10 de novembre del 2019?

Esquerra Republica
Partit dels Socialistes
En Comú Podem
Junts per Catalunya
Ciutadans
Partit Popular
Vox
Altres
No votaré