La FEGP alerta d'un "risc d'estancament" de Catalunya per una pèrdua de competitivitat en 36 comarques el 2024

La Federació Empresarial Gran Penedès (FEGP) ha alertat d'un "risc d'estancament" de Catalunya ja que ha constatat una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques del país el 2024 en comparació amb l'any anterior. És una de les conclusions de l'índex de competitivitat territorial que han presentat aquest dimarts a la seu de Foment del Treball, a Barcelona. L'indicador pel conjunt del país cau 1,1 punts, cosa que la patronal penedesenca atribueix a un "menor dinamisme econòmic, tensions inflacionàries i ajustos en l’activitat empresarial i institucional". Així, reclamen a les administracions una "estratègia territorial més activa". Barcelonès i Vallès Occidental tornen a liderar el rànquing, i l'Alta Ribagorça cau a l'últim lloc.

L'índex, que arriba a la 21a edició, apunta que, a diferència dels darrers anys, la majoria de comarques van perdre competitivitat l'any passat respecte a l'anterior, i només set d'elles en van guanyar: el Moianès (1,8 punts), les Garrigues (1,6), la Noguera (1), el Berguedà (0,5), el Pallars Sobirà (0,5) i la Ribera d'Ebre (0,2), així com la Terra Alta (0,2). A la cua de la caiguda anual es troba la Cerdanya (-3,2) i l'Alta Ribagorça (-3), que la fa caure a l'últim lloc comarcal en competitivitat segons l'índex, en benefici de la Terra Alta.

Així, l'informe detecta "una pèrdua de dinamisme relatiu" a Catalunya respecte a la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra, les tres que estan per sobre en competitivitat, i es veuen "certes mancances en innovació" i també en un "desequilibri territorial molt gran", amb el Barcelonès dominant en pràcticament tots els àmbits. "La mobilitat de les comarques s'alenteix i es consoliden les desigualtats", ha explicat el redactor del projecte i soci consultor d'Activa Prospect, David Moreno. Les ben posicionades "es consoliden", les intermèdies "no escalen posicions" i "es consoliden les febleses" en la part baixa del rànquing. Així, creu que queda clara la "necessitat de fer polítiques de reequilibri i oportunitat". En definitiva, apunta a un menor dinamisme empresarial, menys creació d'empreses, un "estancament" en la innovació i l'emprenedoria i desigualtats territorials en serveis i oportunitats.

El Barcelonès, alt capital humà però problemes de sostenibilitat i habitatge

Així, el rànquing de les comarques més dinàmiques es manté igual a l'any anterior, amb el Barcelonès en primera posició de manera destacada (amb un índex de 76,6 punts, un retrocés anual de 2,3). L'estudi destaca que el territori que acull la capital té una "estructura socioeconòmica molt robusta, un alt capital humà i una gran concentració d'activitat empresarial i serveis avançats".

Amb tot, assenyala que "arrossega reptes persistents" en sostenibilitat ambiental, accés a l'habitatge i disponibilitat del sòl per a nova activitat econòmica. De fet, en aquest últim aspecte és la tercera comarca per la cua, mentre que és la número 1 en la gran majoria dels altres àmbits.

El Baix Llobregat guanya terreny al Vallès Occidental pel segon lloc

En segon lloc, es troba el Vallès Occidental, que "destaca per la potència industrial, una bona dotació d’infraestructures i una base formativa consolidada". La FEGP, però, diu que les dades evidencien "la necessitat de continuar apostant per la transformació tecnològica i la sostenibilitat". Tanca el podi el Baix Llobregat, que s'apropa al segon lloc, "gràcies al dinamisme emprenedor i a la creació sostinguda de llocs de treball, així com per la seva bona connexió amb els principals centres de consum i producció".

Comarques com el Gironès o el Tarragonès, tot i ocupar llocs destacats del rànquing, registren descensos rellevants, posant de manifest que la competitivitat no és una condició garantida. L’estancament o retrocés en dimensions com el sòl disponible, l’accés a habitatge assequible o la cohesió territorial, pot limitar el potencial de transformació, fins i tot en territoris amb actius consolidats.

"Catalunya no avançarà si només ho fan unes quantes comarques"

A l’altre extrem del rànquing, les comarques amb menor nivell de competitivitat continuen sent, en la majoria dels casos, territoris rurals amb poca massa crítica i dificultats estructurals històriques. Destaquen a la cua l’Alta Ribagorça (43a), la Terra Alta (42a), el Pallars Jussà i les Garrigues, tot i que algunes d’aquestes —com la Garrigues, la Noguera o el Berguedà— registren millores en l’índex i apunten tímides trajectòries de canvi.

"Tenim una excessiva concentració territorial", ha emfatitzat Moreno, cosa que "té un impacte en la competitivitat de Catalunya". Segons ell, el país "no avançarà si només ho fan unes quantes comarques", així que "calen polítiques i inversions, no tant en l'àmbit metropolità, sinó en altres contextos". Els serveis, l'educació, la sanitat, o bé la mobilitat, així com avançar en què el coneixement arribi a l'economia són alguns dels reptes que ha apuntat, amb receptes que poden anar des de la innovació, fins a la bioeconomia, els projectes col·laboratius o l'R+D+i.

Tendència de millora a 15 anys vista

Ampliant el focus i comparant els resultats del 2024 amb els de 15 anys enrere, "la tendència general és a millorar la competitivitat", segons Moreno. Així, entre el 2009 i el 2024, totes les comarques han progressat –excepte la Noguera, que es queda igual–, amb les Garrigues encapçalant la pujada (11,1 punts), seguida del Priorat (10,9) i el Barcelonès (10,1).