El futur del teletreball a Catalunya

Durant uns anys, treballar des de casa va deixar de ser una raresa per convertir-se en una realitat per a milers de persones. La pandèmia va accelerar un canvi que moltes empreses encara no s’havien plantejat i va demostrar que, en determinades feines, no sempre calia ser físicament a l’oficina per complir amb les responsabilitats laborals. Ara bé, el temps ha passat i el panorama ha canviat. Algunes empreses han apostat per mantenir el teletreball, d’altres han optat per un model híbrid i n’hi ha que han recuperat gairebé del tot la presencialitat. Enmig d’aquest debat, una pregunta continua sobre la taula: quin lloc ocuparà el teletreball en el futur laboral de Catalunya?

La resposta no és tan senzilla com sembla. Hi intervenen els interessos de les empreses, les necessitats dels treballadors, les característiques de cada professió i, també, una qüestió que sovint passa desapercebuda: el temps que perdem cada dia en els desplaçaments.

Treballar des de casa ja no és una excepció

El teletreball ha canviat la manera d’entendre la jornada laboral. Per a moltes persones, poder començar el dia sense haver d’agafar el cotxe, el tren o el metro representa un estalvi important de temps i diners. Aquestes hores recuperades es poden dedicar a la família, al descans o, simplement, a començar la jornada amb menys presses. A Catalunya, on una part important dels treballadors es desplaça diàriament cap a Barcelona i altres centres d’activitat econòmica, aquesta possibilitat té un valor especial. No és el mateix treballar a cinc minuts de casa que invertir una hora d’anada i una altra de tornada per arribar al lloc de feina. A més, el treball a distància pot facilitar que professionals que viuen fora de les grans ciutats accedeixin a llocs de treball sense haver de canviar de residència. Per a algunes empreses, també amplia les possibilitats de contractar talent més enllà de l'entorn geogràfic immediat.

Tanmateix, no tothom pot treballar des de casa. Les feines relacionades amb la sanitat, l'educació presencial, el comerç, l'hostaleria, la indústria o les cures necessiten, en molts casos, la presència física dels professionals. Per això, quan es parla del futur del teletreball, cal tenir present que no és una opció disponible per a tots els sectors ni en les mateixes condicions.

El model híbrid guanya protagonisme

Entre treballar cada dia des de casa i anar a l'oficina de dilluns a divendres hi ha una alternativa que moltes organitzacions han incorporat: el model híbrid. La idea és combinar alguns dies de feina a distància amb altres de presencials. Així, les tasques que requereixen concentració es poden fer des de casa, mentre que les reunions d'equip, la formació o les activitats que demanen més interacció es reserven per als dies a l'oficina. Aquest sistema també respon a una de les principals preocupacions de les empreses: mantenir el contacte entre els treballadors i evitar que la distància debiliti la cultura corporativa. Però perquè funcioni, no n'hi ha prou amb establir dos o tres dies de teletreball a la setmana. Cal organitzar bé les tasques, definir objectius clars i evitar que els dies presencials acabin convertint-se en jornades plenes de reunions que es podrien haver fet en línia. El repte és trobar un equilibri que tingui sentit tant per a l'empresa com per a les persones que hi treballen.

Les empreses volen recuperar el contacte presencial

Tot i els avantatges del treball a distància, no totes les empreses estan convençudes que sigui la millor fórmula a llarg termini. Algunes defensen que compartir un espai facilita la comunicació, afavoreix l'aprenentatge dels treballadors més joves i permet resoldre problemes de manera més espontània. També hi ha responsables que consideren més difícil coordinar equips quan cadascú treballa des d'un lloc diferent. En determinades situacions, una conversa de cinc minuts cara a cara pot estalviar una cadena interminable de correus electrònics o videotrucades.

Aquesta és una de les raons per les quals algunes organitzacions han demanat als empleats que tornin a l'oficina més dies a la setmana. Ara bé, la presencialitat per si sola no garanteix una millor productivitat. Passar vuit hores en una oficina no significa necessàriament treballar millor que des de casa. La clau és que les empreses siguin capaces d'avaluar els resultats i no es limitin a comptar les hores que els treballadors passen davant de l'ordinador.

Més conciliació, però també més dificultats per desconnectar

Un dels arguments més habituals a favor del teletreball és la possibilitat de conciliar millor la vida professional i la personal. Estalviar-se els desplaçaments permet guanyar temps i, en alguns casos, adaptar millor els horaris a les necessitats familiars. Però treballar des de casa també té una cara menys amable. Quan l'oficina és al menjador o al dormitori, la frontera entre la feina i el temps lliure es pot difuminar fàcilment. Un correu que arriba a última hora, una reunió que s'allarga o la temptació de respondre missatges després d'acabar la jornada poden fer que la desconnexió sigui més complicada. A més, algunes persones troben a faltar la relació quotidiana amb els companys i poden sentir-se aïllades. Per això, el futur del teletreball no depèn només de la tecnologia o de les polítiques de les empreses. També exigeix establir horaris raonables, respectar el dret a la desconnexió digital i crear espais perquè els equips mantinguin el contacte.

Què passarà amb les oficines?

Si el treball a distància continua present en moltes empreses, és probable que també canviï la manera d'utilitzar els espais de treball. Les oficines poden deixar de ser llocs on cadascú ocupa sempre la mateixa taula per convertir-se en espais pensats per reunir-se, col·laborar i compartir idees. Algunes organitzacions ja han apostat per llocs de treball compartits, sales de reunió més flexibles i zones dissenyades per facilitar la comunicació. D'altres poden optar per reduir superfície o reorganitzar les seves instal·lacions. Aquesta transformació també obre interrogants sobre els centres de negocis de Barcelona i els municipis del seu entorn. Si una part dels treballadors hi va menys dies, poden canviar els hàbits de consum dels barris d'oficines, des dels esmorzars als bars fins als menús de migdia. Alhora, el teletreball pot afavorir una distribució més equilibrada de l'activitat econòmica, sempre que les empreses permetin treballar des de qualsevol lloc i no exigeixin viure a prop de la seu corporativa.

La tecnologia marcarà una nova etapa

Les eines digitals han fet possible bona part d'aquest canvi, però la seva evolució continuarà condicionant la manera de treballar. Les plataformes de col·laboració, els sistemes de gestió de projectes i les eines d'intel·ligència artificial poden facilitar la coordinació d'equips distribuïts i automatitzar algunes tasques administratives. Això no vol dir que la tecnologia pugui substituir totes les interaccions presencials. Les relacions professionals també es construeixen a través de converses informals, aprenentatges compartits i situacions que no sempre es poden reproduir en una pantalla. El repte serà aprofitar els recursos digitals sense convertir la jornada laboral en una successió interminable de notificacions i reunions virtuals.

Un futur que dependrà de cada professió

És difícil imaginar un únic model de teletreball vàlid per a totes les empreses catalanes. Una consultoria, una empresa tecnològica, una fàbrica i un centre sanitari tenen necessitats molt diferents. També hi influiran les condicions dels habitatges. No tothom disposa d'una habitació per treballar tranquil·lament, d'una bona connexió a internet o d'un espai adequat per passar-hi vuit hores. Aquestes diferències poden convertir una mesura que sembla avantatjosa en una dificultat afegida per a alguns treballadors. Per això, les polítiques de treball a distància hauran de tenir en compte tant l'organització empresarial com les condicions reals de les persones.