L’Alt Penedès recupera les posicions perdudes durant la crisi a l'Índex de Competitivitat Territorial

La Federació Empresarial del Gran Penedès ha presentat una nova edició de l'Índex de Competitivitat Territorial, on l'Alt Penedès puja a la 13a posició, el Garraf es manté en la 9a i el Baix Penedès cau 4 graons. Al podi, el Barcelonès eixampla les distàncies amb la resta de comarques i el Gironès escala dos llocs, fins a la 3a posició i s’uneix al Vallès Occidental en la lluita pel segon lloc.

L’Alt Penedès recupera progressivament les posicions perdudes durant la crisi

El més rellevant durant el 2016 és l’important dinamisme que registra la creació d’ocupació, després d’uns anys on la comarca liderava la destrucció d’aquest factor arran de la reestructuració del sector financer. Amb els canvis introduïts, l’Alt Penedès reforça els avantatges competitius respecte a la disponibilitat de sòl.

Durant el 2016 s’han produït millores significatives en el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions. L’Alt Penedès és la 2a comarca de Catalunya en innovació comercial (protecció de marques), però la innovació de procés i producte és feble. Els serveis empresarials avançats i els TIC mostren un desenvolupament superior als d’abans de la crisi, mentre els serveis financers mantenen la contracció. Es reforcen considerablement les bases competitives de la comarca destacant tots aquells factors que generen externalitats en les activitats logístiques: la disponibilitat de sòl, les infraestructures de transport i comunicacions i l’accés als mercats.

El Baix Penedès perd les posicions guanyades en els dos darrers anys

Tot i que manté l’elevat dinamisme en termes d’ocupació, per contra, la creació d’empresa resta competitivitat a la comarca. En l’apartat d’infraestructures, els avenços en el desplegament de la fibra òptica han estat més aviat escassos, en un any en què s’ha produït una important millora en el conjunt de comarques catalanes.

La disponibilitat de sòl perd fortalesa com a avantatge competitiu de la comarca, la progressiva reducció del sòl urbà vacant i els preus en són la causa. Tots els indicadors d’innovació i tecnologia mostren una millora progressiva. Tanmateix, en aquest capítol el retrocés de tres posicions es deu al comportament discret que obté la comarca en relació amb la protecció de les innovacions, que no es contemplaven en l’edició anterior. Es redueix el desequilibri entre l’activitat productiva i residencial, millorant la relació “llocs de treball població” i reduint significativament la incidència de l’atur. L’accessibilitat als mercats segueix sent el principal factor de competitivitat de la comarca.

El Garraf es manté per segon any consecutiu en el grup de les 10 comarques més competitives

L’economia comarcal presenta un fort dinamisme i se situa entre les 3 comarques amb major creació d’ocupació i recuperació de teixit empresarial. La posició competitiva de la comarca respecte a la disponibilitat de sòl empitjora degut als canvis introduïts que incorporen la disponibilitat de sòl urbà destinat a l’activitat econòmica i el preu del sòl.

Es produeixen avenços en els indicadors que indiquen la transició cap a una economia globalitzada basada en el coneixement i avenços en les externalitats que la sustenten: millores en els serveis de suport, en educació i en les infraestructures de telecomunicacions També es produeix una millora significativa en els factors de sostenibilitat analitzats, tot i que els desequilibris en el mercat de treball segueixen sent la principal assignatura a resoldre.

El treball ha estat portat a terme per l’equip d’Actíva Prospect i rep el suport de la Diputació de Barcelona a través de l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, així com la col·laboració de CaixaBank.